Arxiu d'etiquetes: GREC 2012

– GREC 2012 – (11) – Teatre – SENYORETA JÚLIA (****) – Teatre Romea

Ahir dimarts 17 de juliol ens apropem al Teatre Romea per tal de veure una obra teatral que teníem moltes ganes de veure i que no hem pogut veure abans per tal de prioritzar unes altres propostes del GREC 2012 que es representaven únicament un parell de dies. Es tracta de SENYORETA JÚLIA.

La senyoreta Júlia (en suec; Fröken Julie) és una obra de teatre realista escrita el 1888 per August Strindberg, que tracta de les classes socials, l’amor / luxúria i la batalla dels sexes amb un fort toc de determinisme (s’entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l’acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l’atzar prengui un paper en cap moment).

En la nit de Sant Joan de 1874 en l’estat de Count a Suècia, la jove noble Júlia, que intenta escapar d’una existència plena de costums socials i passar una bona estona, decideix anar a ballar a la festa dels servents, on sedueix a un lacai anomenat Joan. Aquesta nit Joan i Júlia consumeixin el seu amor, cosa que resulta dramàtic per Júlia, qui veu tacada la seva posició social, en haver-se relacionat amb un criat. Joan la convenç dient-li que l’única manera d’escapar de la seva dificultat és el suïcidi.

L’acció pren lloc en la cuina del senyoriu del pare de Júlia, on la núvia de Joan, una serventa anomenada Cristina, cuina i de vegades dorm mentre Joan i la senyoreta Júlia parlen. La lluita de classes i el poder estan molt presents en l’obra.

Júlia exerceix poder sobre Joan, perquè és d’una classe social més alta, però, Joan té el poder sobre aquesta, perquè és un home. El comte, el pare de la senyoreta Júlia (un personatge que no apareix en escena), exerceix el poder sobre ambdós personatges perquè és un home noble, el patró de Joan i el pare de la senyoreta Júlia.

Gairebé un segle més tard, el dramaturg i guionista britànic Patrick Marber va escriure After Miss Julie i va traslladar l’acció a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès el 1945. Va saber a mes a mes, polir l’odi a les dones que declarava tenir l’autor Strindberg i va posar mes accent en la lluita de classes. 

Continua llegint

– GREC 2012 – (10) – Dansa – BOMBYX MORI (**) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure — calen INVITACIONS al Teatre ???

El dissabte 14 de juliol varem anar a veure el nostre desè espectacle de la temporada GREC 2012. Aquesta vegada apostem un altre cop per la dansa a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

En teoria és una de les apostes mes agosarades del nou director del GREC, per tal de portar bons espectacles internacionals i per això nosaltres anem amb l’anim de veure quelcom important i extraordinari. La companya israeliana Pollak Dance Company, dirigida pels coreògrafs Inbal Pinto i Avshalom Pollak, ens porten els seu nou espectacle BOMBYX MORI.

Aquestes paraules que semblen tan estranyes, en realitat és com es diu en l’idioma llatí el cuc de seda, que es transforma en papallona i desprès de posar els ous, per crear una nova descendència, mor en quant acaba la seva feina.

Les coreografies anteriors d’aquesta companyia, semblen que han obtingut molt bona critica internacional, tal com “Hydra”,” Rushes”, “Toros” i sobretot “Oyster”. Aquest nou espectacle BOMBYX MORI, vol ser per el que he llegit una barreja de Teatre i dansa, amb dos figurants que diuen que un és una mena de rei dels pallassos i l’altre un “ull de Deu” que tot ho vigila i ho te tot controlat, Al voltant d’ells els ballarins de la companya que mai veurem dansar plegats i que amb grups reduïts de 2 o 3 persones dansen en escenes particulars que semblen afegides una amb l’altre sense gaire coherència entre elles, per tal de formar un espectacle i allargar-lo fins al quasi 60 minuts que dura.

Amb una escenografia molt senzilla, una paret negra al fons, de la qual. a traves de finestres a diferent alçada vomita personatges, i alguns d’ells ballaran davant nostre. Dos únics colors (o no colors), el negre i el blanc. Els personatges apareixen i desapareixen contínuament durant l’espectacle amb un seguit d’aparicions que a la poca estona comença a cansar visualment parlant i acaba per avorrir.

Com a punt d’unió utilitzen unes cordes flexibles de color blanc, que simulen ser la seda que fabriquen els cucs de seda i que formen capolls on ells mateixos queden tancats, abans de l’eclosió de la papallona.

Continua llegint

– GREC 2012 – (8) – Teatre – DON GIOVANNI. KEINE PAUSE (**) – Sala Maria Aurèlia Capmany – Mercat de les Flors

Havia d’arribar el dia, i de fet estàvem preparats per alguna cosa així, ja que era quasi bé impossible que de la vintena d’espectacles que hem escollit d’aquest Grec 2012, algun d’ells no ens sortís “rana” (que no granota)…i ves per on, això va passar el dimecres 11/07 d’aquesta setmana.

La producció DON GIOVANI. KEINE PAUSE (**), venia precedida d’un halo de gran espectacle internacional, sota la direcció del reconegut director hongarès David Marton … i en vista de què els anteriors espectacles internacionals que ja hem vist en aquesta temporada del GREC ens havien agradat moltíssim, tenien les expectatives segurament massa enlairades.

Assistíem dons a un altre espectacle parlat amb una llengua europea (aquest cop en alemany… i també en italià), sobretitulat en català…. aquí el mercat de les Flors va posar els sobretítols a una alçada prudencial cosa que s’agraeix molt… i mes desprès de la lesió de cervicals que encara arrossego, provocada pels tècnics del teatre Lliure en l’espectacle “Metamorphosis”… i no parlo en broma.

D’entrada la posada en escena ens va semblar magnifica i força espectacular, l’escenari ampliat al màxim que dona la sala… immens, amb una escenografia molt aconseguida amb 4 0 5 focus on l’espectador podia dirigir la vista. La música en directe (i alguna  enllaunada)  interpretada per 4 musics que a estones també actuaven….. guitarres elèctriques, teclats, guitarra espanyola, violí, piano i algun instrument de vent…. tot a la vista.  La il.luminació perfecta anava dirigint la mirada de l’espectador…. semblava realment una gran superproducció quasi operística…. però…… ai las!!!…

Continua llegint

– GREC 2012 – (7) – Dansa – “32 RUE VANDENBRANDEN” (*****) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

El passat dimarts dia 10 de Juliol tornem al Teatre Lliure per tal de gaudir d’un altre gran espectacle d’aquest GREC 2012.  Es tracta d’un treball de la Companyia de dansa contemporània establerta a Brusel·les PEEPING TOM, en un nou i extraordinari espectacle que barreja dansa, teatre, musica, mímica, contorsionisme, humor, terror, tècnica cinematogràfica, i sobretot fantasia e imaginació desbocada, sota el nom de…

“32 RUE VANDENBRANDEN”.

Us avanço que de ben segur ha estat un dels espectacles mes estranys però també mes fantasiosos i més fascinats que he vist en molts anys. Vet aquí el perquè la valoro amb la màxima puntuació de 5 estrelles.

A l’any 2.000 l’argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, varen fundar la companyia Peeping Tom, que ha estat participant en el paradís coreogràfic belga aquets últims anys, obtenint grans èxits.  L’espectacle que ara veiem a Barcelona, va ser estrenat al novembre del 2009, amb 5 joves ballarins (procedents de Bèlgica, Holanda, Regne Unit i Corea) i també amb l’actuació de la meravellosa mezzosoprano Eurudike De Beul.

Una historia que comença pel final quant en l’immens escenari apareix un paisatge desolat pel vent, la neu i la foscor, on s’entreveuen un parell d’antigues rulots molt atrotinades….. de cop apareix un personatge caminant en la foscor i aquest s’apropa al lloc on s’escolta plorar insistentment un recent nascut i el fa callar ensorran-lo en la neu que envaeix l’espai… desprès sabrem que l’homicida és la seva pròpia mare….. i com  en un flaix back cinematogràfic, quant surt el sol ja estem en el mateix lloc uns mesos abans quant ella encara estava embarassada.

Continua llegint

– GREC 2012 – (6) – Dansa – WALKING NEXT TO OUR SHOES… (***) – Sala Ovidi Montllor – Mercat de les Flors

El mateix dia del meu aniversari i desprès d’una bona migdiada forçada per una digestió laboriosa del meu estomac a causa de la visita a Can SAÜC, tornem a sortir de casa en direcció al Mercat de les Flors, per tal de veure un altre espectacle englobat al GREC 2012.

L’espectacle que oficialment està catalogat en el programa de ma, com de “Dansa”, mes aviat és una barreja de tot plegat, sobretot de cant, també de dansa que no és el mes fort de tot, teatre, mímica i moltes altres components de les Arts escèniques. Es tracta de ” WALKING NEXT TO OUR SHOES…” (espectacle en anglès i Zulu amb sobretítols en Català).

Walking next to our shoes… intoxicated by strawberries and cream, we enter continents without knocking… I això què és? Doncs la creació de dansa, teatre i música d’una coreògrafa sud-africana establerta a Europa, interpretada per una cantant d’òpera, dos ballarins, un actor i deu cantaires sud-africans. D’aquí el títol, ja que, en zulu, “Walking next to our shoes” vol dir ‘ser pobre’. Les veus dels cantants i les seves danses parlen de guerra, malaltia i pobresa…. és tracta de l’isicathamiya, un tipus de cant a cappella propi de la cultura zulu. 

Al entrar a la sala estan tots el membres de la companyia “firmes” fent un passadís que tens que creuar per asseure a les teves butaques; son de raça negre (negre abetumat) i tot son homes que van vestits exactament igual… com a complement porten ulleres de sol negres que impedeix veure-li els ulls.

Tres components s’interelacionen amb el public i com poden es comuniquen amb ells…. un unic tema de conversa…. les sabates, les sandàlies… un d’ells amb càmera de video a la ma retransmet en directe el que fan a una pantalla força petita a l’escenari.

Juguen amb el public força estona fins que s’apaguen les llums… però la cosa continua amb la obsessio sabatil.
De sobte comencen a cantar amb diferents veus, cançons tradicional africanes i d’una manera força maldestre balls tribals tot al voltant d’un parell de sabates que han requisat temporalment a un espectador de la primera fila. Es tracta del cor zulú “Phuphuma Love Minus” que canten increïblement bé i ballen com poden si ho veiem amb els nostres ulls occidentals.

Continua llegint

– GREC 2012 – (5) – Teatre – MOLLY SWEENEY (****) – Espai Lliure – Teatre Lliure

Ahir, divendres 6 de Juliol tornem a veure una altra obra de Teatre dins del Festival Grec d’aquesta temporada; Sembla que la bona ratxa continua i sortim del Teatre Lliure un altre vegada molt satisfets. Començo a pensar que tenen part de raó uns amics que diuen que a mi tot m’agrada, però jo continuo pensant que aquest Grec 2012 té un nivell molt i mol alt.

MOLLY SWENEY (****), és un text increïblement ben escrit pel dramaturg irlandès Brian Friel, que m’ha tornat a frapar i molt; parteix d’un cas clínic que el neuròleg Oliver Sacks va descriure sobre una dona cega que recupera la vista i per tant és un drama basat en fets reals, escrit per a tres personatges en forma de monòlegs; els tres personatges quasi sempre a escena però que no parlen entre ells (excepte en una escena quant es coneixen) i ni tan sols és miren; ens expliquen cada un d’ells la seva visió personal de la experiència que han viscut els tres conjuntament i que els ha canviat la vida totalment.

Els monòlegs no acostumen a entusiasmar-me gaire però en aquest cas, trobo que encara li dóna mes sentit a tot, perquè vius l’interior de cada personatge, el que pensa mes que el que diu… i això és una troballa que m’ha agradat molt. Com diu el programa de ma… és una peça teatral íntima, delicada i, alhora, diferent.

Ajudar els altres pot tenir conseqüències imprevistes, especialment quan, de bona fe o no, mirem d’imposar-los una determinada visió del món. La Molly Sweeney, que va néixer cega, és feliç en la seva condició, però el seu home, en Frank, estaria disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir que hi vegi. I el doctor Rice creu que la pot ajudar… i de passada recuperar un prestigi professional que ja fa temps que ha perdut.

Estrenada a Temporada Alta de Girona, MIQUEL GORRITZ torna a dirigir-la i a signar la dramatúrgia. Amb aquest projecte teatral va aconseguir el premi Quim Masó 2011, i ara per fi la podem veure a Barcelona únicament per 3 dies, encara que crec que és una de les candidates per què es torni a representar ben aviat a teatres ….poder la temporada vinent?.

La protagonista és una dona cega des dels 10 mesos de la seva infantesa, interpretada de forma exquisida per Míriam Alamany, que s’ha acostumat a viure una vida rica i satisfactòria en la foscor. El que sembla un somni per la Moolly (vist des de el mon dels que veiem), en realitat es converteix en un entossudiment per part del marit de Molly (Carles Martínez) i també l’oportunitat de recuperar el prestigi perdut d’un oftalmòleg apartat del mon de la fama per raons personals (Xicu Masó).

Continua llegint

– GREC 2012 – (4) – Teatre – METAMORPHOSIS (****+) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

Estem força feliços de què el Festival Grec de Barcelona, de moment (nosaltres 3 de 3 magnifiques), tingui una qualitat realment extraordinària. Des d’aquest petit racó volem felicitar al seu nou director Ramón Simó, que ens demostra la seva gran coneixença del Teatre que es representa a la resta del món i el seu bon gust alhora d’escollir companyes i obres perquè les puguem veure a Barcelona.

Ahir tornem a la ciutat del Teatre, concretament a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per veure un altre cop bon Teatre Internacional; aquest cop la companyia islandesa Vesturport (i en angles,  sobretitulat en català),  ens deixa una altra vegada literalment amb la boca oberta, a nosaltres i a tots els assistents a la nit de l’estrena, amb una nova e increïble versió de METAMORPHOSIS de Franz Kafka.

El protagonista Gregor Samsa s’ha  despertat convertit en un insecte gegant. Sobre l’escenari tenim dues estances dividides a dos nivells, la de sota és el menjador, on es reuneix la família per esmorzar abans de començar un nou dia; a la de dalt, una habitació que veiem des d’una perspectiva zenital, totalment diferent de l’anterior. Allà, Gregor Samsa s’ha quedat adormit, ha perdut el tren i ja no podrà anar a la feina.

El dia comença malament pel protagonista de La metamorfosi, que veu que s’ha transformat en alguna cosa que sembla fastigosa a ulls del seu pare, la seva mare i la seva germana. Ràpidament, decideixen tancar el Gregor a la seva habitació, per tal de què ni tan sols ells l’hagin de veure. La germana, però, intenta que tot continuï de forma normal però no ho aconseguirà.

 Amb tota seguretat l’impacte més important que ens ofereix aquesta versió és la fantàstica escenografia que permet tenir la visió alhora de les dues estances sempre a la nostra vista i que com si es tractes de dues obres de teatre veiem el que passa tota l’estona… a dalt el drama (l’habitació d’en Gregor) i a sota “l’humor forçat” (el menjador), per la direcció de la producció, com si es tractes d’un vodevil on l’actuació de la família és principalment a base de gestos forçats i exagerats, on es diuen poques paraules, suposo que per desdramatitzar el significat real del que esta passant a escena.

L’actor protagonista, GÍSLI ÖRN GARDARSSON, és alhora un dels dos directors de la producció i en ell recau bona part de l’èxit de la representació, ja que es passa tota l’estona mig penjat com un insecte del sostre, o bé damunt la barana que puja a la seva habitació, enfilat a la làmpada o intentar “dormir” en un llit en posició vertical (per tal de què veiem l’estança des de dalt).  L’actor, fa una actuació insuperable, i és que a mes a mes és un gran atleta que esta sempre a escena fent gimnàstica sense que ho sembli; fa un treball físic brutal, que un actor “normal” seria impossible que ho pugues representar.

Continua llegint