Arxiu d'etiquetes: Gran Teatre del Liceu

– Òpera – MANON LESCAUT (🐌🐌🐌+🐚) – de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 2018.06.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 322)

MANON LESCAUT (temp. 17/18 – espectacle nº 322)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Nova nit d’òpera dins de les funcions incloses al nostre abonament; l’última de les dotze representacions al Liceu de MANON LESCAUT de Giacomo Puccini (1858-1924), el primer gran èxit del compositor.

Coproduïda amb el Teatre San Carlo de Nàpols i el Palau de les Arts de València, porta la firma del director d’escena Davide Livermore, autor també de l’escenografia. La direcció musical ha estat a càrrec del francès Emmanuel Villaume.

Es tracta d’un drama líric en quatre actes amb llibret de Domenico Oliva i Luigi Illica, que va ser estrenada al Teatro Regio de Torí l’1 de febrer de 1893, i al Gran Teatre del Liceu l’abril del 1896.

L’acció s’ha traslladat del segle XVII a la darreria del XIX, data de composició de l’òpera i també d’inauguració de la duana d’Ellis Island, per on havien de passar tots els qui entraven a Estats Units per Nova York. Livermore situa l’inici de l’òpera al gran vestíbul d’Ellis Island, el 1954, data de clausura de la duana.

Un ancià Renato Des Grieux (l’actor Albert Muntanyola) demana als policies que el deixin estar sol cinc minuts, i, a través d’un flashback, ens dóna a conèixer tota la història. Ell hi serà present tota l’estona. Livermore planteja tota l’òpera des de la mirada de Renato que ens recorda el seu amor per Manon.

Manon Lescaut (Maria Pia Piscitelli) és una dona capritxosa i voluble, que camí del convent enamora a un jove estudiant, Renato Des Grieux (Rafael Dávila) i fugen a París. Amb aquesta fugida trunquen els plans del germà de Manon (Jared Bybee), que pretenia casar-la amb el recaptador d’impostos que viatjava amb ells, Geronte di Ravoir (Carlos Chausson).

Continua llegint →

– Òpera – DEMON (El Dimoni) (🐌🐌🐌🐌🐌) – de Anton Rubinstein – Gran Teatre del Liceu – 2018.05.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 265)

2 respostes

DEMON (El Dimoni) (temp. 17/18 – espec. nº 265)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Nova i extraordinària nit d’òpera amb l’estrena al Liceu de DEMON d’Anton Rubinstein (1829-1894), una coproducció liderada pel Liceu des de Barcelona, amb 3 teatres d’òpera més, l’Helikon Opera de Moscou, l’Opéra National Bordeaux i l’Staatstheater de Nürnberg, tal com ens van comentar a la roda de premsa.

És l’obra mestra d’Anton Rubenstein en el gènere líric. La passió, l’amor, la mort, la cosa demoníaca i la temptació per allò prohibit, tots els ingredients de l’òpera romàntica; es tracta de tot un redescobriment d’un clàssic de l’òpera russa, que compta amb un dels directors d’escena més innovadors de la lírica d’aquest país, Dmitry Bertman, i amb la direcció musical del seu compatriota Mikhail Tatarnikov.

DEMON és una òpera en tres actes amb llibret de Pavel Alexandrovich Viskovatov. L’estrena absoluta va ser el 25 de gener de 1875 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. A Barcelona va ser estrenada el 10 d’octubre de 1905 al Teatre Novedades, però en versió italiana. Ara per primer cop l’hem pogut veure en la seva versió original, és a dir en l’idioma rus.

Al segle XIX la figura del dimoni va assolir protagonisme com a mitjà per aflorar els defectes de la societat i com a símbol del mal en l’home.

Continua llegint →

– Roda de premsa DEMON – Gran Teatre del Liceu – 2018.04.18 (temp. 17/18 – RdP 078)

Deixa un comentari

Roda de premsa DEMON – (temp. 17/18 – RdP nº 78)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Dimecres passat es va presentar als mitjans l’òpera DEMON d’Anton Rubinstein al Gran Teatre del Liceu, en coproducció liderada pel Liceu, amb 3 teatres d’òpera més, l’Helikon Opera de Moscou, l’Opéra National Bordeaux i l´Staatstheater de Nürnberg.

Avui 23 d’abril serà l’estrena mundial d’aquesta nova producció d’una òpera considerada cabdal en el repertori rus de finals del segle XIX, que mai abans no s’havia vist al Liceu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot un redescobriment d’un clàssic de l’òpera russa que comptarà amb un dels directors d’escena més innovadors de la lírica d’aquest país, Dmitry Bertman, i amb la direcció musical del seu compatriota Mikhail Tatarnikov.

Al capdavant del repartiment estaran dues figures de primer nivell i habituals dels teatres d’òpera més importants del món, el baríton letó Egils Siliņš com a Dimoni, i la soprano lituana Asmik Grigorian, última triomfadora del Festival de Salzburg que debuta al Liceu com a Tamara. El cast el completen el contratenor Yuriy Mynenko en el paper d’Àngel, el tenor Igor Morozov en el paper de Príncep Sinodal o el baixAlexander Tsymbalyuk en el rol de Príncep Gudal, tots tres ucraïnesos i debutants al Liceu.

Continua llegint →

– Òpera – ANDREA CHÉNIER (🐌🐌🐌🐌) de Umberto Giordano – Gran Teatre del Liceu – 2018.03.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 228)

1 resposta

ANDREA CHÉNIER (temp. 17/18 – espec. nº 228)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte passat, nit d’òpera dins del nostre abonament del torn “E”; aquest cop es tracta de l’òpera ANDREA CHÉNIER l’obra més famosa, juntament amb Fedora, d’Umberto Giordano (1867-1948) estrenada al Teatro de la Scala de Milà el 1896.

Per nosaltres una novetat, perquè no l’havíem vist mai en directe.

Un drama en quatre actes amb llibret de Luigi Illica, que ens explica una tràgica història d’amor basada en fets reals. El poeta francès André-Marie Chénier (1762-1794), un escriptor de bona família, va ser executat a la guillotina per ordre de Robespierre, en plena Revolució Francesa. El poeta, decebut per l’evolució del moviment de la revolució, va denunciar en els seus escrits el que ell considerava injustícies. La musa del poeta era una dama aristocràtica, Aimée, a qui escriu un trist adéu a la vida.

A l’òpera, Chènier es mou pels ideals revolucionaris i acaba com un heroi romàntic. Enamorat d’una jove de família noble, Maddalena de Coigny, ha de competir en el terreny sentimental amb el fill d’un majordom, Carlo Gérard, enamorat de la noia mentre treballa a la casa.

El Liceu ha programat aquesta òpera amb dos repartiments i tres tenors, sota la direcció musical de Pinchas Steinberg, en una producció de la Royal Opera House del Covent Garden de Londres que signa David McVicar.

Els tres tenors són Jorge de León, Antonello Palombi i Jonas Kaufmann que ha interpretat 3 de les 14 funcions programades. Ens hem quedat amb les ganes de poder veure Jonas Kaufmann en directe al Liceu.

En el nostre cas, ens ha tocat veure a Antonello Palombi, un tenor italià que va saltar als mitjans de comunicació, quan la temporada 2006-2007 va substituir a Roberto Alagna, interpretant el paper de Radames, quan aquest va abandonar l’escena en ser escridassat pel públic.

Continua llegint →

– Roda de premsa de Presentació temporada 2018-2019 del Gran Teatre del Liceu – 2018.03.23 (temp. 17/18 – RdP 071)

Deixa un comentari

Roda de premsa de Presentació temporada 2018-2019 del Gran Teatre del Liceu – (temp. 17/18 – RdP nº 71)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir divendres al matí vaig poder assistir a la Roda de premsa de presentació de la nova temporada del Gran Teatre del Liceu (2018-2019), sota el lema “més vius que mai“. Asseguts a la taula davant nostre, el president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, la directora artística Christina Scheppelmann, i el director musical, Josep Pons.

Hores abans s’havia fet públic el nou director general de la institució, Valentí Oviedo, que es presentarà als mitjans de comunicació la segona quinzena d’abril. Ha estat escollit entre 42 aspirants en concurs públic.

La nova temporada 2018/2019 compta amb 13 òperes d’onze compositors, 10 òperes escenificades i 3 en versió concert.

L’aposta per la dansa es manté amb 4 ballets, que se sumen als 10 concerts i recitals … 6 espectacles d’El Petit Liceu i diferents activitats al Foyer, que inclou un nou projecte musical: “La Cambra del Liceu”.

Continua llegint →

– Òpera – ROMÉO ET JULIETTE (🐌🐌🐌+🐚) de Charles Gounod – Gran Teatre del Liceu – 2018.02.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 204)

Deixa un comentari

ROMÉO ET JULIETTE (temp. 17/18 – espectacle nº 204)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte, i dins del nostre abonament vam veure per primera vegada aquesta òpera basada en el clàssic de William Shakespeare, presentada en cinc actes, amb llibret de Jules Barbier i Michael Carré, i música de Charles Gounod (1818-1893).

La producció de Stephen Lawless situa l’acció al segle XIX, època de la creació de l’òpera, en el marc de la Guerra civil nord-americana. La escenografía, pel nostre gust força avorrida i tètrica, reprodueix la cripta d’un mausoleu semicircular amb desenes de nínxols i els noms dels caiguts en combat.

És un decorat fix que es va transformant amb l’aparició d’escales, portes i balcons. Les parets laterals es desplacen i del terra apareix i desapareix el cadafal que és també el llit d’amor i el llit mortuori dels amants. Elements com la gran i lletja estàtua de Cupido o la gran creu, marquen els dos moments transcendentals de l’obra, la declaració d’amor i la mort dels amants.

Malgrat aquesta escenografia no massa aconseguida, la posada en escena ens va agradar força, tant per l’estudiada coreografia dels moviments com pel bellíssim vestuari, que aconsegueix moments realment màgics.

ROMÉO ET JULIETTE va ser estrenada el 27 d’abril del 1867 al Théâtre Lyrique de París. La producció actual va ser estrenada l’estiu de 2016 al Festival Opera de Santa Fe (Nou Mèxic, Estats Units); aquesta nova producció arriba al Liceu trenta-tres anys després de l’última representació que es va poder veure en aquesta sala.

Continua llegint →

– Òpera – L’ELISIR D’AMORE (🐌🐌🐌🐌) – de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 2018.01.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 160)

2 respostes

L’ELISIR D’AMORE (temp. 17/18 – espectacle nº 160)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta és una òpera que ens havia agrada molt, malgrat que ens feia més patxoca fa uns anys quan ens estàvem iniciant en el món de l’òpera; ara potser ens comença a cansar, especialment aquesta producció que ja hem vist 3 vegades en directe en el mateix Teatre del Liceu i un munt de vegades tot revisant el DVD que el Teatre va editar fa uns anys, i que evidentment vàrem adquirir ràpidament.

Ahir la vàrem tornar a veure, ja que entrava dins del nostre abonament; segurament no hauríem anat a veure-la, si no fos així, perquè sincerament és una producció de la que ja estem una mica cansats, tot i que reconeixem que Mario Gas, en el seu dia va fer una filigrana, perquè és una proposta escènica molt encertada, que situa l’acció a Roma, a la dècada de 1930, en ple feixisme, donant-li un toc de cinema neorealista.

Recordem l’última vegada que la vam veure, el 30 de maig de 2013, no tant per l’òpera en si, o per les interpretacions de Villazón o Maestri, sinó per la gran escridassada que els espectadors del Liceu vam atorgar als, aleshores, prínceps d’Espanya.

L’ELISIR D’AMORE és un melodrama giocoso en dos actes amb llibret de Felice Romani i música de Gaetano Donizetti. Estrenada a Milà el 1832, es tracta d’una òpera còmica que segueix la pauta de l’òpera buffa napolitana però amb una clara inflexió cap al romanticisme. La proposta de Mario Gas va ser estrenada l’any 1983 dins del Festival Grec de Barcelona, la mateixa producció va ser presentada al Festival Castell de Perelada el 1993 i al Liceu el 1998. Mario Gas va revisar el muntatge, introduint algunes modificacions als decorats abans de la seva estrena al Teatre Victòria de Barcelona.

Continua llegint →

– Òpera – TRISTAN UND ISOLDE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 2017.12.15 (temp. 17/18 – esp. nº 136)

Deixa un comentari

TRISTAN UND ISOLDE (temp. 17/18 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria.

TRISTAN UND ISOLDE, és un drama musical en tres actes amb llibret i música de Richard Wagner. Va ser estrenada a Munic el 10 de juny del 1865.

Wagner l’escriu en bona part com a conseqüència de l’amor que sentia per Mathilde, la dona del seu protector. Una relació platònica, segons el que es desprèn de la correspondència intercanviada entre els dos. Aquesta òpera serveix a Wagner per sublimar artísticament el seu amor impossible, en una història de passió que devora als protagonistes, els quals cerquen la mort per amor per aconseguir la felicitat eterna.

Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt aplaudit.

El repartiment estava encapçalat pel tenor Stefan Vinke i la soprano Iréne Theorin que ens ha deixat una Isolde absolutament inoblidable. La seva capacitat de transmetre emocions ens ha fet sentir, fins a les nostres localitats del quart pis, el seu amor apassionat, la seva desesperació i la seva acceptació de la mort després de veure morir al seu Tristan.

Continua llegint →

– Dansa – ROMEU I JULIETA – Ballet de Genève (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 2017.11.03 (temp. 17/18 – espectacle nº 94)

Deixa un comentari

ROMEU I JULIETA – Ballet de Genève (temp. 17/18 – espectacle nº 94)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta peça de la coreògrafa suïssa Joëlle Bouvier, basada en l’obra de William Shakespeare, i amb la música de Serguei Prokófiev, va ser estrenada el 2009. Aquesta va ser la primera col.laboració de la coreògrafa amb Le Ballet du Grand Théâtre de Genève.

El repartiment de ROMEU I JULIETA està format per vint ballarins encapçalats per Sara Shigenari (Julieta), Nahuel Vega (Romeo), Armando González (Teobaldo) i Geoffrey Van Dyck (Mercutio). Tots vint destaquen per la seva versatilitat.

“La meva manera de treballar consisteix a buscar el motor de la inspiració a través de la feina, i la humanitat i el sentit artístic treballant individualment amb cada ballarí”

Segons ha comentat la coreògrafa, selecciona els ballarins que tinguin tècnica física i que tinguin també capacitat interpretativa, ja que, considera que la seva feina té un component cinematogràfic.

Aquesta proposta està situada en un marc intemporal perquè aquesta història té lloc, ha tingut lloc i encara haurà de tenir lloc a tot arreu, en qualsevol moment i en qualsevol espai. Comença amb la mort dels amants en unes escenes d’una bellesa realment indescriptible, d’una sensibilitat i d’un preciosisme que ha emmudit la sala. Uns cossos que semblen eteris i fràgils en mans de la resta de ballarins que els “condueixen” per tot l’espai escènic.

Continua llegint →

– Òpera – UN BALLO IN MASCHERA (🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2017.10.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

1 resposta

UN BALLO IN MASCHERA (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Iniciem la nostra temporada liceista amb aquesta òpera de Verdi, UN BALLO IN MASCHERA, estructurada en tres actes i amb un repartiment encapçalat per Piotr Beczala.

Si la memòria no ens falla, d’ençà que escrivim aquest Blog, és la quarta versió que veiem d’aquesta òpera i la segona en directe, ja que les altres dues van ser al cinema, des del Metropolitan Opera House de Nova York en 2012 en versió de David Alden, protagonitzada per Marcelo Alvarez i Sondra Radvanovsky i des de l’Òpera House de Sidney en 2013 en versió de la Fura dels Baus amb Diego Torre i Tamar Iveri.

L’any 2000 vam poder assistir, també al Teatre del Liceu, a la controvertida versió de Calixto Bieito amb la recordada escena dels vàters i la de la violació. En aquella ocasió va estar protagonitzada per Walter Fraccaro i Ana Maria Sánchez.

La producció d’enguany, és del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg i compta amb la direcció escènica de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’orquestra i el cor del Liceu així com el conjunt VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen un repartiment de luxe, Piotr Beczala en el paper de Riccardo i Keri Alkema en el d’Amelia.

El cast d’aquest passat dissabte es completava amb Marco Caria com a Renato, espòs d’Amelia, Dolora Zajick en el paper d’Ulrica, la fetillera i Elena Sancho com a Oscar, el patge de Riccardo.

Continua llegint →