Arxiu d'etiquetes: Gran Teatre del Liceu

– 238 – Òpera – LA GIOCONDA de Poncielli (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 2019.04.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

LA GIOCONDA de Poncielli (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 13, nit de Liceu amb LA GIOCONDA d’Amilcare Ponchelli, una òpera en quatre actes que va ser estrenada a la Scala de Milà el 8 d’abril del 1876 i al Liceu en febrer del 1883. La versió definitiva de l’òpera es va fer el 1880 després dels retocs fets pel mateix compositor, deguts a la llarga durada de la primera versió.

Es tracta d’un drama amb llibret d’Arrigo Boito que va signar amb el pseudònim de Tobia Gorrio. Inspirat en el drama “Angelo, tyran de Padoue” de Victor Hugo, l’acció està ambientada a la Venècia del segle XVII.

Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor que va formar part del moviment anomenat scapigliatura que pretenia establir un nou model poètic i musical retornant al realisme social. Va ser autor de dotze òperes sent La Gioconda la seva obra més coneguda. Fill d’un organista va ingressar al conservatori de Milà amb nou anys i va dedicar tota la seva vida a la música.

La direcció musical d’aquesta proposta és de Guillermo García Calvo i la producció és de Pier Luigi Pizzi. Una producció ja clàssica, on Venècia es reconeix pels petits detalls, uns ponts corbats sobre els canals, la llum tèbia dels carrerons que s’intueixen o les góndoles i naus per on alguns personatges entren o surten d’escena. Els canals són els motius més característics de l’escenografia i els ponts són el punt d’accés dels venecians que en massa irrompen sovint a escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA GIOCONDA és una peça monumental que inclou un ballet en el tercer acte. La coneguda “Dansa de les hores” ha tingut a Alessandro Riga i Letizia Giuliani com a ballarins principals. Un ballet d’una gran bellesa melòdica que ha estat una autèntica delícia.

Continua llegint

– 217 – Òpera – RODELINDA de Häendel (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.03.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 161)

RODELINDA de Häendel (temp. 18/19 – espectacle nº 161)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres va tenir lloc l’última representació de RODELINDA, òpera barroca de Georg Friedrich Händel (1685-1759) que s’ha representat per primera vegada al Liceu, en una coproducció amb el Teatro Real de Madrid, l’Òpera de Lyon i Oper Frankfurt.

RODELINDA, regina de Longobardi, és una òpera en tres actes amb llibret de Nicola Francesco Haym, qui va adaptar un llibret anterior d’Antonio Salvi. Està basat en l’obra de Pierre Corneille “Petharite, roi des Lonbards”. La música de Händel és rica en matisos infonent veracitat a les emocions, en aquesta història d’amor conjugal.

Georg Friedrich Händel va ser un músic alemany, format a Itàlia i finalment nacionalitzat angles. Contemporani de Bach i de Scarlatti va gaudir de reconeixement en vida com a autor d’oratoris. A Londres va exercir com a compositor i com a empresari teatral. Ens ha deixat títols operístics com “Agrippina” (1709) que vam veure en el Liceu en 2013,   “Rinaldo” (1711), “Giulio Cesare in Egitto” (1724) que nosaltres vam veure en els Yelmo des de El Metropolitan de N.Y., “Alcina” (1735), “Ariodante” (1735) ó “Serse” (1738).

RODELINDA es va estrenar el 13 de febrer de 1725 al King’s Theatre de Londres amb gran èxit de públic. És un títol poc freqüent als escenaris lírics del món. El muntatge estrenat al Liceu està dirigit escènicament per Claus Got i musicalment per Josep Pons.

La direcció musical de Josep Pons ha estat magnífica i l’Orquestra del teatre ha brillat sota la seva batuta. Molt aplaudida en finalitzar la representació.

Continua llegint

– 206 – Òpera – HAMLET (versió concert) (🐌🐌🐌🐌) de Ambroise Thomas – Gran Teatre del Liceu – 2019.03.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 152)

HAMLET (versió concert) (temp. 18/19 – espectacle nº 152)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Intentem no assistir a les versions “concert” de les òperes que massa sovint es realitzen al Gran Teatre del Liceu. Creiem que l’òpera és l’espectacle total, perquè inclou gairebé totes les branques de les Arts Escèniques i malgrat que la música i la veu humana és el més important de tot, per nosaltres és imprescindible veure-les representades.

Escoltar una òpera sense veure la seva representació escènica, també es pot fer simplement escoltant la millor gravació possible de les moltes que existeixen en CD o en qualsevol format digital que actualment tenim al nostre abast, i a més a més des de la comoditat del sofà de casa nostre. Evidentment és molt millor poder assistir en directe a un Teatre d’òpera, i escoltar la música en directe…. però …

El nostre tipus d’abonament anual del Gran Teatre del Liceu (11 espectacles), ens permet retornar els dos espectacles que ens interessen menys, i si ho fem, ens retornen els diners d’aquests. D’aquesta temporada a causa del viatge que vam fer al Japó durant els mesos d’octubre i novembre, ens vam veure obligats a retornar “I Puritani” i un altre espectacle que coincidien en aquestes dates.

Si no hagués estat per aquesta circumstància, de ben segur que el concert de l’òpera HAMLET hauria estat un dels espectacles que hauríem tornat.

Malgrat que aquest divendres vam assistir sense gaires ganes al Liceu, hem de reconèixer que sortosament el resultat va estar realment magnífic i vam gaudir de valent. S’han programat únicament dues funcions i la segona es podrà veure diumenge 10 de març.

Continua llegint

– 156 –  Òpera – MADAMA BUTTERFLY de Puccini (🐌🐌🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 2019.01.19  (temp. 18/19 – espectacle nº 114)

MADAMA BUTTERFLY de Puccini (temp. 18/19 – espec. nº 114)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del nostre abonament, i aquesta vegada en dissabte, teníem programada una de les òperes més emblemàtiques, MADAMA BUTTERFLY de Giacomo Puccini (1858-1924).

Hem pogut veure a la soprano armènia Lianna Haroutounian que amb aquesta producció ha debutat al Liceu. Una veu esplèndida que ha lluït veritablement a partir del segon acte.

Aquesta producció de Moshe Leiser i Patrice Caurier, realitzada per al Gran Teatre del Liceu i per a la Royal Opera House del Covent Garden de Londres, va ser estrenada al Liceu el juny de 2006. La producció va tornar al Liceu el 2013 en dos períodes, al març i al juny/juliol. Nosaltres la vàrem veure al juliol del 2013.

L’espectacle centra tota l’atenció en el personatge protagonista i en el seu drama intern, la història de Cio-Cio San, la geisha japonesa que als 15 anys s’enamora d’un oficial de la marina dels Estats Units-amb qui té un fill- i que  ferida en l’orgull i en l’honor renuncia a la vida: “Amb honor mor qui no pot conservar la vida amb honor”, canta Cio-Cio San abans del seu suïcidi ritual.

L’òpera, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illiaca, es basa en una obra teatral de David Belasco que el 1900 Puccini va veure a Londres, inspirada en fets reals. Estrenada a La Scala de Milà el 1904, va suposar un fracàs estrepitós per al compositor, de tal manera que va retirar la partitura per revisar-la íntegrament. Va patir diversos retocs i fins al 1907 no es pot considerar definitiva.

Continua llegint

– 120 –  Òpera – L’ITALIANA IN ALGERI de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.14 (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

L’ITALIANA IN ALGERI (temp. 18/19 – espectacle nº 090)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres dia 14, tal com teníem previst vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per tal de veure L’ITALIANA IN ALGERI, dramma giocoso en dos actes, de Gioachino Rossini (1792-1868).

Tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat dia 5, feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l’última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L’estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l’obra es va rebatejar amb el nóm de  Il naufragio felice.

L’obra compta amb un llibret d’Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs i venut com a esclau al palau de Mustafà, el bei d’Alger. Elvira, esposa del bei i rebutjada per ell, està obligada a casar-se amb Lindoro. Isabella acaba d’arribar a la platja acompanyada de Taddeo, enamorat d’ella. La comèdia està servida.

Una comèdia d’embolics que es desenvolupa en un espai ple d’arcs moriscos, de gelosies amb transparències i vistes al mar. Tot plegat conformen un serrall lluminós i càlid.

Continua llegint

– 101 – Roda de premsa L’ITALIANA IN ALGERI – Gran Teatre del Liceu – 2018.12.05 (temp. 18/19 – RdP 021)

RdP – L’ITALIANA IN ALGERI (temp. 18/19 – RdP nº 021)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres va ser un dia molt intens culturalment parlant, dues rodes de premsa al matí i dues propostes escèniques a la tarda.

La primera roda de premsa (de fet aquesta va ser doble), va ser al Gran Teatre del Liceu per una banda per presentar l’acord al qual han arribat RTVE i HISPASAT amb la direcció del Liceu…. i per altra banda i principalment per presentar la nova producció operística que veurem en aquesta Sala, L’ITALIANA IN ALGERI de Gioachino Rossini.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En primer lloc es va presentar el conveni de col·laboració:

La Fundació del Gran Teatre del Liceu i HISPASAT, l’operador espanyol de satèl·lits de telecomunicacions, han signat un conveni de col·laboració per a la retransmissió en directe i per satèl·lit de quatre òperes, tant en l’àmbit nacional com internacional.

La primera d’aquestes quatre òperes va ser la retransmissió de Manon Lescaut, de Giacomo Puccini, el passat 16 de juny.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • La propera d’aquestes retransmissions serà el 18 de desembre, quan 125 sales de cinema d’arreu d’Europa (de les quals 25 a Catalunya), podran viure en directe l’òpera L’italiana in Algeri, de Gioachino Rossini. Es tracta d’una coproducció del Liceu amb RTVE, que lidera per primer cop la realització d’una òpera en directe a cinemes i ho farà del bracet de la productora Les Films Jack Fébus.

Les altres òperes que es retransmetran aquest any són:

  • La gioconda, d’Amilcare Ponchielli, (7 d’abril de 2019) i …
  • Tosca, de Giacomo Puccini, (28 de juny de 2019) “Liceu a la fresca”

Us deixo l’àudio d’aquesta presentació …

__________________

A continuació la taula de presidència va canviar de protagonistes per presentar la propera proposta operística L’ITALIANA IN ALGERI.

Acompanyaven al director de la Fundació del GTL, Salvador Alemany i a la directora artística Christina Scheppelmann, alguns protagonistes d’aquesta producció: Ricardo Frizza (director musical), Vittorio Borelli (director d’escena) i tres solistes del primer cast: Luca Pisaroni (Mustafà), Maxim Mironov (Lindoro) i Varduhi Abrahamyan (Isabella).

Continua llegint

– Òpera – LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2018.07.20 (temp. 17/18 – espect. nº 360)

LA FAVORITE de Gaetano Donizett (temp. 17/18 – espectacle nº 360)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un nou parèntesi al Festival Grec per veure l’última òpera de la temporada dins del nostre abonament del Liceu. A principi del mes de juliol vaig publicar aquí la ressenya de la Roda de premsa d’aquesta producció.

LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (1797-1848), és una de les primeres òperes escrites pel compositor per al públic francès, després del triomf aclaparador de l’adaptació francesa de Lucia di Lammermoor.

Òpera en quatre actes amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe, que va ser estrenada el 2 de desembre del 1840 a l’Acadèmie Royale de Musique de Paris en la seva versió francesa. Al Liceu va arribar per primera vegada, en versió italiana el novembre del 1850. En 2002 es va representar al Liceu en la versió original francesa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Antoni Bofill

Una història ambientada a la Castella d’Alfons XI en el segle XIV. L’acció adaptava una obra anterior, “L’Ange de Nisida” per a la qual Donizetti havia escrit alguns fragments. El compositor va utilitzar per a aquesta òpera, fragments d’obres inacabades o d’altres ja estrenades com “Maria Stuarda”. Una obra equilibrada a mig camí entre el gust francès (amb inclusió de ballets) i el “belcanto” amb àries tant celebres com “O mon Fernand” o “Ange si pur“.

Una òpera que també va ser coneguda com a “Richard una Mathilde”, “Leonore”, “Riccardo e Matilde”, “Daila”, “Elda” o “Die Templer in Sidó” fet, que segons la revista del Liceu que ofereix als abonats, la converteixen en una de les obres més manipulades de la història.

En el seu retorn al Liceu, reneix la producció del 2002 amb escenografia i vestuari de Jean-Pierre Vergier. El muntatge es va rescatar al mes de febrer llogant-lo al Maggio Musicale de Florència i actualitzant-lo amb la direcció d’escena de Derek Gimpel, donant-li més dinamisme.

Continua llegint