El passat dilluns varem acudir a una representació d’Òpera retransmesa en directe a traves de la xarxa de cinemes de 190 països de tot el mon. La retransmissió es va fer des de la Royal Òpera House de Londres (mes coneguda com a Convent Garden).
Les vêpres siciliennes és una de les menys conegudes òperes de Verdi, però va ser important per el seu desenvolupament com a compositor. El director d’escena Stefan Herheim porta la història de venjança, les relacions familiars i el patriotisme de Verdi al Covent Garden per primera vegada. La seva producció imaginativa traça paral·lelismes entre la pròpia òpera i el teatre de l’òpera de Paris, ja que dins del escenari recrea la pròpia òpera de Paris amb una espectacular escenografia, en la que conviuen dos telons…. el del covent Garden i el de Paris.
Les vêpres siciliennes, més coneguda sota el títol italià de I vespri siciliani , és una òpera en cinc actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret en francès de Charles Duveyrier i Eugène Scribe a partir de la seva obra Le Duc d’Albe. Es va estrenar a l’Òpera Garnier el 13 de juny de 1855.
El París de 1855, moment en què l’òpera va ser representada per primera vegada, ofereix el punt de partida per la representació del celebrat director d’escena noruec Stefan Herheim, fent el seu Debut en el Covent Garden. El ballet de l’òpera juga un paper important també, amb Johann Kobborg com a coreògraf dels ballarins del Royal Ballet i Royal Danish Ballet. Val a dir que el famós ballet del tercer acte, aquesta vegada i per decisió del director d’escena ha estat distribuït al llarg de quasi tota l’opera. Crec que ha estat tot un encert.
La història va lligada a l’apassionada i dramàtica música, rica en àries i força presencia de cors força espectaculars. A través d’aquest treball operístic monumental, Herheim ens trasllada des del llindar de la realitat del teatre fins a les històries de somni que l’òpera ens presenta.
