Arxiu d'etiquetes: Giuseppe Finzi

– Òpera (284) – LA FILLE DU RÉGIMENT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 19.05.2017

LA FILLE DU RÉGIMENT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres dia 19, i dintre del nostre abonament, vam veure La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti, òpera còmica en dos actes.

Encapçalant el repartiment, el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas en els papers de Tonio i Marie. El repartiment compta també amb la contralt Ewa Podles i el baríton Simone Alberghini en els papers de Marquesa de Berkenfield i Sulpice.

La producció presentada és la de Laurent Pelly, estrenada al Liceu al març del 2010 i que nosaltres llavors també vàrem tenir la sort de poder veure, malgrat que encara no havíem començat a fer les nostres cròniques en aquest Blog; va ser guardonada per la crítica operística com a millor representació de la temporada i Pelly com a millor director d’escena. La direcció musical és de l’italià Giuseppe Finzi.

Estrenada el 1840 a l’Opéra Comique de París, La Fille du Régiment és una òpera coneguda sobretot pels nou Do de pit que canta Tonio al final de la seva ària del primer acte, “Ah, mes amis, quel jour de fête“. Com ja va passar a la primera de les representacions, els aplaudiments del públic van “obligar” al tenor a fer un bis d’aquesta ària.

Continua llegint

– Òpera – IL BARBIERE DI SIVIGLIA (****) de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu – 25/09/2014

Tornar al Liceu per veure i gaudir la primera òpera de la temporada és un senyal clar que l’estiu s’ha acabat i que tornem a la vida del dia a dia; però nosaltres, aquest dia a dia, intentarem que no sigui pas rutinari, almenys a les nostres hores de lleure, després d’una jornada laboral que cada vegada se’ns fa més feixuga i que cada vegada ens omple menys….. i menys… i menys.

barbiere-liceuAvui toca una òpera “bufa” prou coneguda per nosaltres i que ens agrada molt…. IL BARBIERE DE SIVIGLIA de Gioachino Rossini. En aquesta ocasió dins del nostre abonament ens ha correspost assistir a l’última representació i amb el segon repartiment.

Va ser estrenada a Roma l’any 1816 i tan sols 2 anys després a Barcelona, però al Teatre de la Santa Creu. Aquesta òpera fa masses anys que no es representava al Liceu, cosa que no té cap lògica, ja que es tracta d’una òpera molt popular i que va tenir una gran acceptació a casa nostra; la darrera representació al Liceu ja fa 24 anys, a la temporada 1990-1991.

Molts dels nostres amics assidus a l’òpera estic segur que no estaran gens d’acord amb mi… i es posaran les mans al cap, però haig de dir que vaig gaudir moltíssim d’aquesta òpera, especialment de la seva posada en escena. L’orquestra del Liceu, sota la direcció de Giuseppe Finzi va sonar força bé, així com també el cor d’homes sota la direcció del nou director del cor, en Peter Burian.

Com ja he comentat la posada en escena de Joan Font (Comediants) em va agradar moltíssim i en bona part és el causant de la nostra alta valoració de 4 estrelles. L’òpera a més d’una bona música i d’unes bones veus, és també un espectacle que ha d’entrar pels ulls… i aquí ho han aconseguit al 100%, amb aquesta proposta imaginativa, farcida de fantasia i moviment, absolutament trencadora amb tot el que fins ara s’havia vist, ajudat per un vestuari esclatant de colors vius, que li dóna a tot plegat un caràcter naïf, que a mi em va atrapar des del primer moment.

Continua llegint