Arxiu d'etiquetes: Gerard Alonso

– 129 – Teatre Musical – CIUTAT DE GESPA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.12.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 098)

CIUTAT DE GESPA (temp. 18/19 – espec. nº 098)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres al Teatre Maldà per veure la nova creació de Joan Vázquez “CIUTAT DE GESPA”.

Després de l’èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“.

L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936).

Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i Luis Buñuel, que han rodat “Un perro andaluz (Un chien andalou)”, segons Lorca en una clara referència a ell. Els dos artistes i amics havien criticat obertament la qualitat del seu “Romancero gitano”.

A Nova York, Lorca està preparant una conferència, però no troba les paraules adients, ja que en aquell moment travessava per un una crisi artística i, personalment, tenia molts dubtes per resoldre.

75 anys abans, Walt Whitman gaudeix d’una vida plena sense preocupacions.

Encara que Lorca i Whitmann mai van poder coincidir als EUA -pertanyien a èpoques diferents- sí que coexisteixen en aquest muntatge.

Les dues històries s’entrellacen quan un nen li fa una pregunta a Whitman, una pregunta que li farà trontollar els seus principis i afectarà profundament l’existència de Lorca.

És de suposar que Garcia Lorca coneixia la poesia de Whitman abans d’arribar a Nova York i li va dedicar un poema en el seu llibre “Poeta a Nova York”, aquesta “Oda a Walt Whitman” …. podeu veure-la clicant en aquest ENLLAÇ …

Continua llegint

– Teatre – PAQUITO FOREVER (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Almeria – 2017.10.05 – (temp. 17/18 – RdP 016 i espectacle nº 55)

PAQUITO FOREVER (temp. 17/18 – RdP 016 i espectacle nº 55)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Paco Alonso va ser un bailaor, cantaor, actor i transformista que va néixer a Barcelona i va començar la seva carrera al Paral·lel dels anys 50.

Reconegut a casa nostra pel seu personatge de Paquito en el musical “Flor de Nit” i per la seva intervenció a les sèries televisives de Dagoll Dagom “Oh! Europa” i “Oh! Espanya” on formava parella amb el seu inseparable Eugeni Solé.

Vint-i-tants anys més tard Paquito ha tornat als escenaris amb una nova pell i una nova veu per recuperar la vida i històries d’aquesta estrella nascuda al Paral·lel, que encara brilla, per donar ales a aquesta nova “Wandering Star” que es Joan Vázquez.

PAQUITO FOREVER és un musical de nova creació escrit per Fran Arráez, amb cançons originals de Gerard Alonso i coreografía de Beàlia Guerra, basat en la història real de Paco Alonso.

Paco Alonso va “néixer ballarí, ni nen ni nena, ballarí” i tota la seva vida va estar exercint l’ofici debutant en el cos de ball del Gran Teatre de Liceu. Va viure la seva professió com si fos la seva vida però mai va obtenir el reconeixement que mereixia.

Va recórrer tot el món ballant i cantant amb les revistes més famoses, els ballets més aclamats i els artistes més emblemàtics del seu temps, instal·lant-se a Nova York I vivint amb una llibertat sexual que aquí no podia tenir.

Joan Vázquez ja va interpretar el paper de Paquito a “FLOR DE NIT, El CABARET” en la versió que es va representar en aquest mateix teatre. Paco Alonso havia mort tres setmanes abans de l’estrena.

Continua llegint

– Teatre Musical (116) – FLOR DE NIT, El Cabaret (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre – 07.12.2016

FLOR DE NIT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Teníem moooooooltes ganes de veure aquesta versió del musical FLOR DE NIT, que va produir Dagoll Dagom en el seu dia i que es va estrenar l’any 1992.

Encara no entenem el perquè ens vàrem perdre aquesta versió en petit format, que es va atrevir a fer la companyia Gataro, i que es va representar els anys 2014 i 2015; ara no ens ho hem pensat ni dues vegades per veure-la a la seva reposició, novament a l’Almeria Teatre….. i encara menys sabent que va aconseguir un premi Butaca el 2015.

flor-de-nirFlor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil.   I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.

Un cop contextualitzat, podem dir que Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la. Un argument molt complet i ben estructurat, una tragèdia amarada de música.

Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.

El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.

Continua llegint

– Teatre – OJOS VERDES – La Barni Teatre (****) – La Seca – Espai Brossa – 18/12/2013

OJOS VERDES / La Barni Teatre

MIGUEL DE MOLINA IN MEMORIAM

Veritablement llegint el programa de ma de l’espectacle, desprès de veure la representació de OJOS VERDES, t’adones que la paraula “prejudici”, existeix… perquè a nosaltres ens ha costat 7 anys, apropar-nos al Teatre per veure aquest espectacle.

OjosVerdes_LaSeca

El mon de la copla espanyola, no ens cridava gens l’atenció… mes aviat fugíem d’ella, perquè l’assimilavem sempre a l’època franquista i a la espanya cañí i casposa de la que volem fugir…. i encara mes en l’època que estem vivint en la que se’ns vol imposar sentiments de pertinència a un estat espanyol, que veiem carrincló i fatxenda, que cada cop s’allunya mes i mes dels nostres ideals com a país, on es respectin TOTES les cultures sense excepció.

La companyia teatral catalana “La Barni Teatre” ara fa 7 anys va estrenar aquest espectacle basat en la biografia poc coneguda de Miguel de Molina… un espectacle musical  on “la copla” és la protagonista.  La seva vida, la seva homosexualitat, la seva utilització per el regim franquista a la postguerra i el seu exili a Amèrica per no voler ser utilitzat per un regim repressor (que cada vegada s’assembla mes a l’actual dels neofranquistes del PP)….

Continua llegint