Arxiu d'etiquetes: Gal Soler

– 395 – Teatre – TANCATS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.08.02 (temp. 18/19 – espectacle nº 302)

TANCATS  (temp. 18/19 –  espectacle  nº 302)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres.              TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí.

La companyia Versus Teatre va néixer el 1982 a les aules de l’Institut del Teatre de Terrassa i del Centre de Teatre de Granollers. Es va consolidar amb voluntat de recerca entorn el teatre musical alternatiu, el teatre de creació i les dramatúrgies emergents.

TANCATS és una comèdia àcida, plena de sarcasme i cinisme sobre la pèrdua d’escrúpols dins la família.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta.

A una banda, Àngela Jové espera asseguda a una cadira de rodes i les altres cadires són ocupades per Sílvia Aranda, Ruben Serrano i Gal Soler que esperen que els espectadors es vagin acomodant. L’actriu Marieta Sánchez és l’única que espera dreta amb una mopa a la mà.

Una proposta estructurada en cinc escenes, on a les quatre primeres anem coneixent a tots els membres de la família Fuster. A cada escena un dels membres de la família queda tancat en un ascensor o en el replà d’una desena planta. La seva interacció amb els altres personatges que estan a la mateixa situació ens revelarà el caràcter de cada un d’ells. A la cinquena escena coincideixen tots els membres de la família a una notaria.

La família Fuster, una família burgesa de Barcelona bastant ancorada en convencions socials i que està formada per la mare Elsa (Àngela Jovè) que porta les regnes en haver-se quedat viuda, Narcís Fuster (Gal Soler), el fill gran que es cap de personal d’uns grans magatzems, casat i sense fills, és racista, homòfob i un masclista i donat a “fer passar per la pedra” a les seves empleades. Pilar Fuster (Sílvia Aranda) és la que porta el negoci familiar, i d’amagades de la mare ha decidit vendre’l als xinesos acomiadant a tots els treballadors. I en Joan Fuster (Ruben Serrano), el petit de la família, pintor homosexual, que amb el seu marit han adoptat un fill.

I finalment Vanessa (Marieta Sànchez), una dona cubana que a les tardes, té cura de la senyora Elsa i als matins treballa a la notaria. Lluita per tirar endavant al seu fill de tres anys “negro como el carbon“.

TANCATS explora la decadència familiar, les relacions entre mare i fills, així com entre els germans. La no acceptació de les diferents opcions de vida i de relacions sexuals i la crua realitat de la integració dels immigrants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest és el primer text de Gal Soler al que coneixíem com a actor, un text on volia parlar de les diferents famílies que s’estan formant ara, dels problemes d’aquestes noves formes de família i de la integració dels emigrants en el si de la nostra societat.

Un text que sota l’aparença d’una comèdia intranscendent, amaga un text realment extraordinari i interessant amb moltes capes, que a nosaltres ens ha sorprès molt, per la gran quantitat de temes que aborda, … ens parla de l’acceptació o no de l’homosexualitat, dels convencionalismes de la religió, de l’abús de poder, de les relacions de sang, de l’explotació dels  immigrants, de l’assetjament sexual a la feina, del menyspreu cap als treballadors, ….. i que, embolcallat de comèdia, entre broma i broma, ens presenta un drama sense concessions, una crítica despiadada a la nostra concepció de la societat.

Una proposta dirigida per l’Oscar Molina  i amb Daniel Cuello-Esparrell a l’ajudantia de direcció, que han aconseguit una magnífica posada en escena, potenciant el text amb el gran treball actoral.

Quatre dels cinc actors doblen personatge, tret de la Sra. Fuster interpretat per l’Àngela Jové. Totes les interpretacions han estat excel·lents sense excepció, destacant l’espontaneïtat i la frescor de Marieta Sánchez en els dos papers que interpreta. A aquesta actriu la vàrem conèixer en un paper semblant a “Adossats” el desembre passat al Romea (aquí podeu veure aquella ressenya).

L’inesperat i sorprenent final és un dels punts forts de l’obra.

Molt i molt recomanable, paga la pena aprofitar la sequera teatral del mes d’agost, ja que aquesta obra es representarà al Teatre Gaudí fins al dia 8 de setembre.

Text: Gal Soler

Direcció: Oscar Molina

Ajudant de direcció: Daniel Cuello-Esparrell

Repartiment: Silvia Aranda (Pilar Fuster/Irina/cega), Ángela Jové (Sra. Fuster), Marieta Sánchez (Vanessa/Clara), Rubén Serrano (Joan Fuster/Fernández) i Gal Soler (Narcís Fuster/Pere)

Veus en off: Oscar Molina, Montse G. Sagués i Marta Palencia-Lefler

Assessora lingüistica del valencià: Pilar Martínez \ Disseny il.luminació i espai sonor: Daniel Gener \ Espai escènic: Oscar Molina \ Vestuari: J. Barbany i Joaquim Amigó \ Fotografía: Martí Fradera \ Assessorament plastic i muntatge espai sonor: Pilar Casalengua \ Tècnic de sala: Andry Kravchyk \ Suport técnic: Blai Blanchet \ Premsa & Comunicació: Anna Murga \ Disseny grafic i màrqueting: Neus Vallespi \ Producció executiva: Roxana Díaz \ Producció: Companyia Versus Teatre

Idioma: català – Durada: 90 minuts

– Teatre – FAM OCULTA (***) – Teatre Tantarantana – 24/10/2014

Per fi, podem assistir al Tantarantana, per tal de veure aquesta nova proposta de la Companyia Ignífuga, FAM OCULTA, després d’haver anul·lat la nostra reserva pel dia de l’estrena, i creiem que potser ha estat millor així, ja que factors personals i aliens a la producció no ens haurien permès gaudir-la com cal.

Fam Oculta - Tantarantana

La primera visió de la posada en escena, ens ha impactat molt favorablement per la divisió dels espais de l’escenografia i l’esclat de colors dels objectes situats sobre dues taules preparades per fer un àpat; tres personatges i tres espais que es poden veure al mateix temps, sempre i quan el disseny de llums ens ho permeti, segons les necessitats del moment que l’acció requereix; dos d’aquets espais, al fons de l’escena on estan situats a banda i banda cada un dels mascles rivals, asseguts en el seu regne …. i mes a tocar dels espectadors l’espai on es desenvolupa l’acció pròpiament dita i on l’Helena, la protagonista, està situada.

Un quart personatge, gairebé fora de l’espai escènic, fa de cor, com en les antigues tragèdies greges i ens explica en tot moment el que passarà o inclús intervindrà de paraula en l’acció com si fos la veu de la consciència de cada un dels personatges, tal i com si és tractes d’un amic i conseller.

Continua llegint