Arxiu d'etiquetes: Gabriel García Márquez

– Teatre (79) – RELATO DE UN NÁUFRAGO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

RELATO DE UN NÁUFRAGO – 

Tal com vaig comentar en l’entrada de la roda de premsa, ha arribat a l’escenari del Teatre Lliure la producció, anunciada la temporada passada, del text de Gabriel García Márquez que porta el llarguíssim títol de Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre”.

En realitat és un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker. Aquest text va ser escrit el 1955 pel que, aleshores, era un jove reporter del diari “El Espectador” de Bogotà, Gabriel García Márquez. Va ser publicat en el diari durant 14 dies consecutius i en 1970 va ser recopilat en el llibre que ara coneixem, i publicat a Barcelona per la reconeguda Carme Balcells.

relato-de-un-naufrago-teatre-lliure

Ens explica la història de Luis Alejandro Velasco, un tripulant del buc militar colombià A.R.C. Caldas, ancorat al port de Mobile, Alabama (EUA) per unes reparacions. Un 28 de febrer sarpa amb destinació a Cartagena de Índies però l’excessiva carrega fa que el vaixell es desestabilitzi i vuit mariners cauen a l’aigua. Tan sols Velasco va sobreviure, va estar durant 10 dies en una petita balsa sense menjar ni aigua i rodejat de taurons. Durant les primeres hores passa el temps fent càlculs de quan anirien a buscar-ho els avions de rescat.

Aquesta publicació va tenir una important repercussió donat que va quedar de manifest que el carregament del vaixell era de contraban i que l’Armada de Colòmbia va mentir en dir que la caiguda dels mariners va ser deguda a una turmenta en lloc d’explicar la veritat, que la caiguda havia estat deguda al desplaçament de la càrrega a coberta. A causa d’aquesta publicació el diari va ser clausurat, el mariner va caure en desgràcia i Gabriel Garcia Màrquez es va veure obligat a sortir del país i exiliar-se a Paris.

Continua llegint

– Roda de premsa RELATO DE UN NÁUFRAGO – Teatre Lliure (rp28) – 28.10.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Nova roda de premsa al Teatre Lliure, però aquesta vegada al bar de Lliure de Gràcia. Tenim la presentació per fi d’una producció molt i molt esperada; es tracta de la versió escènica del text RELATO DE UN NÁUFRAGO de Gabriel García Márquez, que estava prevista per la temporada passada i que es va d’haver de ajornar, perquè la confluència dels dos actors en el mateix temps no va ser possible.

En realitat és un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker.

El veritable títol d’aquest treball, és molt més llarg, i sembla més aviat una broma: “Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre.

A la taula de la roda de premsa, el director artístic del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, el director de la proposta Marc Montserrat-Drukker i els actors Emilio Gutiérrez Caba (l’autor) i Àngel Llàcer (el nàufrag). Pasqual inicia la presentació, volen remarcar que en el 40 aniversari del Teatre, han volgut produir i coproduir forces propostes i aquesta és una d’elles, una coproducció conjuntament amb Bitò.

roda-de-premsa-relato-de-un-naufrago-teatre-lliure-voltar-i-voltar-2

RELATO DE UN NÁUFRAGO, va ser escrit el 1955 per un jove reporter del diari “El Espectador” de Bogotà anomenat Gabriel García Márquez. Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, li va fer pensar a Marc Montserrat-Drukker que tenia entre mans una narració que podia ser perfectament transformada en material dramàtic.

Continua llegint