Arxiu d'etiquetes: Gabriel Beck

– Teatre (25) – OTHELO – (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 17.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

OTHELO –

Irreverent, esbojarrada, divertida, hilarant, absurda, original, vertiginosa, fresca, sorprenent, burlesca, genial, excel·lent ….

Aquests són només alguns dels qualificatius que hem sentit en referencia a la proposta de Gabriel Chamé Buendía sobre aquesta adaptació d’Othelo de William Shakespeare.

La temporada passada, i dins del Off Villarroel es van poder veure sis representacions d’aquesta proposta i va ser tal l’èxit assolit que enguany ha estat la primera de les obres programades per la Sala. Vaig poder assistir a una d’aquestes 6 representacions i vaig quedar fascinat, valorant-la com una de les millors produccions que vàrem poder veure la temporada passada, evidentment amb 5 cargols voltaires (podeu veure aquella crònica AQUÍ).

Ara, en aquesta ocasió, a més a més dels actors que vàrem poder veure en la versió anterior, Matias Bassi i Martín López, s’incorporen dos intèrprets nous, Gabriel Beck i Elvira Gómez, el primer d’ells molt conegut aquí per la seva gran interpretació en l’espectacle “El loco y la camisa“.

Oblidem-nos de les convencions i del realisme. Amb un plantejament basat en el teatre físic i gestual derivant cap al clown, els quatre actors ens mostren l’obra del dramaturg anglès mitjançant elements molt senzills que ens apropen d’alguna manera al teatre infantil o de carrer. Robes, caixes, lones que ens fan pensar en llits, balcons, armaris, llençols o el mar. Els personatges clàssics de l’obra, el mateix Othelo, Desdémona, Yago, Rodrigo, Casio, Emilia, … es reinterpreten sense perdre la seva essència.

Continua llegint →

– 16/06/2014 – Teatre – Els dilluns d’en KABROTA – ¿ QUE TE HABRÁN HECHO SUS OJOS ? (***1/2) – jardí de Can Kabrota a Igualada – 16/06/2014

Deixa un comentari

Feia força temps que volíem assistir a un dilluns de “Kabrota” i per fi aquest dilluns 16 de juny 2014, vàrem poder arribar-nos a Igualada, sense presses ja que precisament aquest dilluns vàrem començar la jornada laboral d’estiu i pleguem a les 15 hores.

El nostre amic Josep M. Ribaudí (Kabrota), el vàrem conèixer per les seves aportacions al mon del Teatre des de el punt de vista del espectador, publicant al “Bloc d’en Kabrota“ , tot el que pot veure de Teatre…. i creieu-me que es molt, i això a pesar de viure a Igualada, a 70 quilometres de Barcelona, i amb l’experiència i passió pel Teatre, després d’una intensa vida, al voltant dels 74 anys.

Fa uns mesos, que en Kabrota, va encetar una iniciativa teatraire a casa seva, “els dilluns d’en Kabrota”, tot reconvertint el seu menjador o jardí, en sala de Teatre improvisada; aporta així a la seva comarca i un cop al mes, una empenta cultural amb bones propostes teatrals de petit format, que prèviament coneix i que li han agradat. El felicito per la seva fantàstica iniciativa.

Es el primer cop que podem anar i previ pagament de l’entrada corresponent, de la que no se salva ni el mes pintat, ens rep a casa seva d’una manera molt cordial que ens fa sentir gairebé com a casa nostre. En total serem unes 40 persones i entre ells trobem forces amics i coneguts; l’ambient teatraire i el bon rotllo es va respirar durant tota la nit.

Veurem una representació d’un text escrit per en Gabriel Beck (protagonista de “El loco y la camisa”) … aquesta es titula ¿ QUE TE HABRÁN HECHO SUS OJOS ? … i oh sorpresa !!! una de les protagonistes, es la mateixa actriu de l’obra que havíem vist el dia anterior a La Seca i que tant ens va agradar molrtissim …. Maria José Cordonet. La veritat es que per uns moments em frego els ulls amb incredulitat…. no pot ser !!!

El Teatre argenti està a la cresta de l’onada a casa nostre i la veritat es que cada cop m’agrada mes, perquè es un tipus de Teatre que ens toca la fibra per el seu tractament acurat dels problemes d’avui en dia i fet des de la base del naturalisme, el que el fa molt proper i atractiu.

L’obra que veiem ens parla sobretot de l’amor, del actual i especialment en aquest cas del passat, aquell que tenim oblidat o gairebé; també ens parla de la emigració i l’arrelament a casa nostre de gent d’altres cultures, que sense deixar la seva, intenten fer també seva la cultura de casa nostre.

El tema esta explicat amb dues frases….. Una parella de joves argentins que viuen ja establerts tranquil·lament a Barcelona, de sobte es troben a casa seva, i sense previ avis, amb l’antiga novia d’ell…. amb intencions no massa clares…. i fins aquí puc explicar…

Continua llegint →

– Teatre – 8 VECES TE DEJO (****) – La Seca – sala Leopoldo Fregoli – 15/06/2014

Deixa un comentari

Pensareu potser que TOT el que veiem últimament ens agrada moltíssim i que exagerem, però creieu-me que intentem expressar sempre el que pensem i sentim al veure una representació; les ultimes tres cròniques las hem valorat amb la màxima puntuació de 5 estrelles i evidentment això es extraordinari i un final de temporada teatral que no ens imaginàvem pas.

Però pel que sembla, aquesta tendència continua i l’espectacle “8 VECES TE DEJO” (****), ens ha semblat també imprescindible i hores d’ara ens estem replantejant de tornar-la a veure de nou, quant canviïn un dels actors del repartiment a partir de la setmana vinent, incloent a Gabriel Beck, el protagonista de “El Loco y la Camisa”. Aquesta vegada ens hauria també agradat valorar-la amb les 5 estrelles, però creiem, per ser justos, que l’argument no te el pes necessari com per estar al mateix nivell que les darreres produccions que hem pogut veure.

8 veces te dejo es una comèdia romàntica que aborda la història d’una parella al llarg de la seva relació. Laura i Steven. Ella és un ésser extremadament sensible, molt autosuficient que busca una parella estable i creu en l’amor com a element transformador. Steven és un immadur emocional, que pateix fòbia al compromís però s’enamora perdudament de la Laura. A partir d’una contraposició ideològica, la relació d’ambdós es construeix sobre bases molt poc sòlides, el que porta a que Steven abandoni la Laura vuit vegades al llarg de sis anys de parella. L’obra aborda com els pensaments, pors, il·lusions, misèries i belleses d’ambdós personatges són afectats pel temps, el costum, la infidelitat i el desgast.

Un cop dit això, també hem de dir, que aquest argument que veu de les fonts naturalistes del Teatre argentí, està molt ben escrit, però molt, molt… i que ens ha encantat la manera de plantejar-ho durant tota la representació. Es tracta efectivament tant sols d’una comèdia, que ens fa riure constantment, però que alhora ens mostra realitats que podem viure permanentment en el nostre dia a dia… i que tot rient, ens mostra la realitat de la relació de parella, l’enamorament, la passió, la rutina, la angoixa de estar controlat en tot moment per la parella, la necessitat de respirar fora d’aquest marc establert, la infidelitat, però també parla sobre la necessitat de establir relacions duradores i estables amb la persona que estimes.

Continua llegint →

– Teatre – EL LOCO Y LA CAMISA (*****) – Teatre Romea – 27/05/2014

7 respostes

Ja fa temps que el teatre argentí ens sorprèn i aquesta vegada a més de més de divertir-nos i riure molt, hem pogut gaudir de molt bon Teatre que compte amb un text extraordinari d’un argument punyent i amb actuacions que ens han deixat bocabadats.

Des de dimarts passat quan vàren sortir del Romea, estic lluitant amb mi mateix, tot pensant en la valoració amb la qual hauria de aparèixer a “Voltar i Voltar”…. i a la fi, encara que es tracta d’una producció sense cap tipus d’escenografia, o molt bàsica, em permeto el luxe de valorar-la amb la màxima puntuació possible de 5 estrelles.

Es tracta de “EL LOCO Y LA CAMISA” de Nelson Valente, responsable a mes a més de l’autoria, de la direcció i de la posada en escena.

Una família amaga el seu boig de totes les maneres possibles. L’amaga de l’exterior i del dintre. Suprimir-lo seria allò ideal. El boig es desenvolupa amorf i monstruós com un cos dins una cotilla. La seva habilitat/condemna és dir allò que veu sense filtres.
A El loco y la camisa allò subjectiu, quan està unit al concepte de bogeria, es torna potser objectiu. Qui són els bojos i qui està en el seu seny? No existeix major bogeria que la de viure en la continua mentida. La irrealitat fa embogir i perverteix. I la maldat…, que s’alimenta a si mateixa sense descans”.

Un argument senzill, però que reflecteix la societat d’avui en dia, amb les seves falsedats i la doble cara que d’una o d’un altra manera tots nosaltres posseïm a la nostra vida diaria dins de la família; tots els protagonistes volen ser escoltats però la realitat és que ningú escolta a ningú i cada un va a la seva… únicament un “boig” sembla que ho escolta tot i és l’únic sincer; un personatge incomodo per la resta, perquè sense malícia, destapa les veritats de tots els que l’envolten.

L’excusa que utilitza l’autor, és el sopar de presentació del nuvi de la chicota a tota la família, que es converteix en un esdeveniment on a poc a poc surten totes les misèries amagades de cada un dels integrants de la família.

Continua llegint →