De nou, un petit espai teatral, simplement amb un bon text, una bona direcció i amb tan sols tres actors, aconsegueix una molt bona proposta teatral, que sense voler, deixa molt per sota d’ella, altres propostes mes ambicioses i amb molts mes recursos econòmics. Es tracta de l’obra ESTRIPAR LA TERRA, de l’autor Josep Maria Miró, que també la dirigeix actualment a La Seca, espai Brossa.
Teatre contemporani i molt proper al nostre mon, encara que l’acció estigui situada en un mitja rural, en el que no acostumo a “viure”, sinó es com a simple passavolant ocasional “oquemaco”.
Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i també les mancances i problemes que han d’afrontar.
Coincidint amb una celebració que aplega a un nombrós grup de gent del poble a la casa de cultura, aquests tres personatges posaran de manifest els seus recels, misèries i traïcions mútues. Les seves pors personals i professionals posaran en perill les relacions d’amistat – tant les més recents com aquelles aparentment sòlides- i també el respecte als espais de privacitat.
D’aquest autor ja hem vist i fet la crònica de alguna altre producció, com per exemple GANG BANG, (crònica d’abril 2011), en el que felicitava per la seva gosadia en afrontar el tema de les relacions sexuals dels homosexuals a les saunes masculines de Barcelona; el resultat però, no ens va acabar de fer el pes.
Però on ja vàrem poder gaudir plenament del seu treball va ser a EL PRINCIPI D’ARQUIMIDES (crònica de juliol 2012, en el marc del Grec2012) i també en FUM (crònica del desembre 2013).
Ara amb aquest ESTRIPAR LA TERRA, de nou s’endinsa en els amagatalls de l’ànima humana, on l’esser humà sota l’aparença de una entranyable amistat… la de “tota la vida”, s’amaga la lluita per la sobre vivència i la lluita mes salvatge, per conservar un lloc de treball al preu que sigui, sense cap manca de escrúpols ni prejudicis i utilitzant les eines que calguin, com la provocació de la gelosia, la denuncia directe, l’engany i la traïdoria.
