VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Fa molts anys que em passejo per la Fira de Teatre de Tàrrega, crec que des de les primeres edicions on gairebé tot era gratuït; llavors anàvem amb els fills que encara eren força petits i dormíem a l’autocaravana que en aquell temps teníem. Ara les coses han canviat força i les multituds envaeixen els carrers, es fa difícil a vegades gaudir amb tranquil·litat del Teatre al carrer; suposo que és l’edat que no perdona, perquè ara prefereixo la tranquil·litat d’anar amb les entrades de pagament a la butxaca, malgrat que tot i així acabes esgotat de tantes caminades d’un lloc a l’altre de la ciutat.
Han estat per mi 3 dies intensos d’Arts Escèniques, dijous, divendres i dissabte (diumenge tocava la Diada a Barcelona)… 3 dies en els quals he gaudit al màxim i en el que he pogut veure moltíssimes coses interessants, malgrat que en aquestes tres cròniques que ara començo a escriure, únicament valoraré i de forma molt resumida, les que he pogut veure en la seva totalitat.
El dijous dia 8 de setembre ja estava a Tàrrega abans de les 10 del matí, per tal de recollir l’acreditació de premsa i poder veure la primera proposta que en teoria havia de començar a les 11 del matí, quan encara està tot molt tranquil.
- Instal·lació – CELLODRAK (Montana Colors amb la col·laboració amb Tope) a la plaça de les Nacions. Malgrat que era una instal·lació, em feia especial il·lusió veure com començava tot i comprovar la seva evolució al llarg dels següents dies. Malauradament vaig esperar més de mitja hora i no va aparèixer ningú que comences a instal·lar-la; vaig marxar de la plaça amb el cap cot i força indignat; mal començament de Fira. Per sort la cosa milloraria i al llarg del dia vaig poder espectacles que pagaven la pena.