Arxiu d'etiquetes: FRANCISCO VAS

– 010 – Òpera – TURANDOT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 002) – 2019.10.24

TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.

L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.

Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.

Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.

Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.

Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.

Continua llegint

– 339 – Òpera – TOSCA de Puccini (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.06.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

TOSCA de Puccini (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014).

Ens ha “tocat” el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del “Liceu a la fresca” a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2.

Hem de dir públicament que estem una mica farts que en el nostre abonament, del torn “F”, a poc a poc, sense que ens hem adonat, s’ha convertit en residual, perquè a hores d’ara ens ofereix gairebé sempre el segon repartiment i en escassíssimes excepcions podem gaudir del cast principal. Després de 20 anys d’estar abonats al Liceu, a partir de la reconstrucció a causa de l’incendi, per fi hem aconseguit canviar de torn, i aquesta ha estat una de les principals raons per fer-ho. A partir d’octubre tindrem el torn “A”.

Foto de A. Bofill

TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basada en una obra teatral escrita el 1887 per a lluïment de la gran Sarah Bernhardt. Ells van reduir a tres els cinc actes de la peça original suprimint molts personatges del drama de Sardou i focalitzant l’acció en el trio protagonista, Tosca, Caravadossi i Scarpia.

El mateix Paco Azorín, a la roda de premsa (vegeu ressenya), que va tenir lloc el passat dia 4, va comentar de la seva proposta “Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic“.

Continua llegint

– Òpera – TRISTAN UND ISOLDE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 2017.12.15 (temp. 17/18 – esp. nº 136)

TRISTAN UND ISOLDE (temp. 17/18 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria.

TRISTAN UND ISOLDE, és un drama musical en tres actes amb llibret i música de Richard Wagner. Va ser estrenada a Munic el 10 de juny del 1865.

Wagner l’escriu en bona part com a conseqüència de l’amor que sentia per Mathilde, la dona del seu protector. Una relació platònica, segons el que es desprèn de la correspondència intercanviada entre els dos. Aquesta òpera serveix a Wagner per sublimar artísticament el seu amor impossible, en una història de passió que devora als protagonistes, els quals cerquen la mort per amor per aconseguir la felicitat eterna.

Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt aplaudit.

El repartiment estava encapçalat pel tenor Stefan Vinke i la soprano Iréne Theorin que ens ha deixat una Isolde absolutament inoblidable. La seva capacitat de transmetre emocions ens ha fet sentir, fins a les nostres localitats del quart pis, el seu amor apassionat, la seva desesperació i la seva acceptació de la mort després de veure morir al seu Tristan.

Continua llegint

– Ópera – ADRIANA LECOVREUR (****) – Gran Teatre del Liceu

De nou tenim la sort de viure un altre gran nit d’Òpera al Gran Teatre del Liceu, el divendres 18 de maig de 2012. Aquesta vegada l’Òpera no la coneixíem pas i ens va agradar molt, ADRIANA LECOUVREUR (****) del compositor Francesco Cilèa (Palmi, prop de Reggio Calabria, 23/07 1866 – Varazze, prop de Savona 20/11/1950).

Adriana Lecouvreur és un clar exemple d’òpera verista. El  llibret d’Arturo Colautti, basat en l’obra teatral de Eugène Scribe i Ernest Legouvé. Va ser estrenada en el Teatre Líric de Milà, el 6/11/1902. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 7 de maig de 1903.

L’òpera es basa en la vida de l’actriu francesa Adriana Lecouvreur, que va néixer en una família humil i va esdevenir l’estrella principal del teatre més prestigiós de França, la Comédie Française. Després de la seva mort, la història d’Adriana va inspirar obres teatrals, òperes i pel·lícules. La peça no li és completament fidel a la història, ja que mostra que la mort prematura de Adriana va ser causada per enverinament.

Continua llegint