Arxiu d'etiquetes: Franca Squarciapino

– Teatre – EL JOC DE L’AMOR I DE L’ATZAR (**) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 29/05/2014

Decepció per l’obra escollida pel retorn de Josep Maria Flotats al TNC.

Recordem amb admiració l’època daurada de Flotats davant del vaixell insígnia del Teatre a Catalunya.  Recordem quant actuava al Teatre Poliorama i l’admiràvem de debò…. després,  el seu nomenament per part de Jordi Pujol per arrancar, llavors, el projecte de un Teatre Nacional de Catalunya. Vàrem gaudir de molt bon Teatre aquells primers anys sota la direcció, quant la Sala Gran del TNC era per tots admirada i tots nosaltres la posàvem con bon exemple del que deuria ser un Teatre; llavors  es presentaven escenografies espectaculars mai vistes. Tot canvia i ara resulta que quasi tots el professionals del Teatre tiren “pestes” d’una sala que consideren excessiva en tots aspectes.

Però també recordem amb infinita tristesa i vergonya aliena, quan per motius polítics va ser destituït per el conseller de torn, aquell 23 de setembre de 1997.

El joc de l'amor i de l'atzar 2

El joc de l’amor i de l’atzar – fotos de David Ruano / TNC

Evidentment Flotats, que va formar part de la Comedie  Française en els anys 70/80, ara ha volgut escollir un text de un francès del segle XVIII, a en Pierre Marivaux.    “El joc de l’amor i de l’atzar” es un text d’una època llunyana, amb un argument tan senzill que als 10 minuts de començar la representació,   ja veus tot el seu desenvolupament i desenllaç.   Està molt be recolzar els clàssics, però sota el nostre punt de vista aquest text es excessivament fluix i sense contingut (i no pas per ser clàssic). Dues hores veient un bon treball d’actors, però que no ens va interessar gens i que ens va assumir en un enorme avorriment.

Res comparable amb “Els Feréstecs” de Goldoni, escrita amb tan sols 10 anys de diferencia amb aquesta de Marivaux. Per tant, no crec que la nostra i la de altre molta gent,  falta d’interès , sigui motivada pel l’època en la que va ser escrita. La primera ha estat un èxit absolut durant dues temporades al Teatre Lliure, amb platees exhaurides en totes les representacions… i en canvi aquesta, sempre a mitja entrada, amb ofertes i obsequi d’entrades gratuïtes a estudiants d’instituts, com vàrem poder comprovar el dia de la nostra assistència.

No dubto pas de la bona direcció d’en Flotats i encara menys del treball d’una bona colla de joves actors que han treballat de valent assajant durant dos mesos i mig aquesta producció.

Continua llegint

– Òpera al cinema – FRANCESCA DA RIMINI (**) de Riccardo Zandonai – en directe des de El Metropolitan de N.Y. – Cinemes Icaria YELMO – 16/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

No coneixíem aquesta òpera i suposem que aquesta és una de les causes de que al no conèixer la música no varem arribar a entrar del tot en aquesta producció. Per ser clars, ens varem avorrir força aquesta vegada i al principi del quart acte ja teníem ganes de que finalitzes l’espectacle. Com diu un amic nostre… “no està feta la mel per la boca dels…”.

Francesca da Rimini és una òpera en quatre actes, composta per Riccardo Zandonai, (Sacco di Rovereto, 1883 – Pésaro, 1944), amb llibret de Tito Ricordi, sobre la peça teatral de Gabriele D’Annunzio de 1902. Es va estrenar al Teatre Regio de Torí l’any 1914.

Francesca da Rimini

Aquesta òpera és la més coneguda de Zandonai, i d’una sèrie d’òperes inspirada en la història de la Divina Comèdia de Dante dedicat als amants adúlters Paolo Malatesta i Francesca de Rimini. Aquesta òpera poques vegades es representa en l’actualitat, en les estadístiques de Operabase apareix amb només 3 representacions en el període 2005-2010.

La musica de Riccardo Zandonai, es amb tota seguretat el millor d’aquesta òpera i encara que no em va quedar en la memòria cap passatge musical en especial. Una música agradable sense mes però que en cap cas em va arribar a emocionar.

Francesca da Rimini 4

La retransmissió en directe i amb tres entreactes de mitja hora cada un, va trencar i allargassar l’òpera, que ens va omplir per complert la tarda (de 17 a 21 hores); moltes cadires buides al començament que es va anar omplint a partir de les 19 hores… i és que es va avançar l’hora i no estava prou anunciat.

Continua llegint