Arxiu d'etiquetes: Festival DOCSBarcelona

– 209 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (12 i darrer) —— LA NOVA ESCOLA (🐌🐌🐌+🐚) – FORMAN VS FORMAN (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.31

Festival DOCSBarcelona 2020 (12 i darrer) – LA NOVA ESCOLA – FORMAN VS FORMAN

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

… I tot arriba al seu final, la 23a edició dels DOCS Barcelona que va començar el passat dia 19, acaba avui dia 31 de maig amb l’entrega de premis.

Ahir dissabte vam poder veure els dos últims documentals:

  1. LA NOVA ESCOLA  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest és el documental que segueix tot el procés de creació de les bases de la nova realitat educativa catalana, generada a partir del programa Escola Nova 21, un nou model creat fa tres anys.

Dirigit per Ventura Durall, es va rodar durant tot un curs a un grup d’alumnes de dos centres educatius adscrits al programa, l’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) i l’Institut Pla Marcell (Cardedeu) per copsar els resultats, i ho va complementar amb entrevistes als impulsors d’aquest nou model d’aprenentatge.

Escola Nova 21 ha estat una aliança de centres educatius i entitats per un sistema educatiu avançat que s’ha dut a terme entre 2016 i 2019, responent a l’Agenda 2030 de Nacions Unides i a la crida de la UNESCO per la participació de tots els sectors en un procés inclusiu per possibilitar el canvi de paradigma educatiu.

Escola Nova 21 està dirigit a desenvolupar les competències dels alumnes per a la vida, amb una metodologia d’aprenentatge empoderador, que els permeti desenvolupar el seu projecte personal i professional amb sentit.

Aquest documental posa en imatges en què consisteix aquest aprenentatge competencial desenvolupant la capacitat de treballar en equip, parlar en públic o fomentant la creativitat. El model defensa que els alumnes no han d’aprendre-ho tot al mateix ritme i cal respectar els processos personals d’adquisició de coneixements. Desenvolupar la confiança en un mateix és un dels pilars del model.

FITXA:

Títol: LA NOVA ESCOLA

Direcció: Ventura Durall

Any: 2020 – País: Catalunya

Idioma: català i castellà – Durada: 85 minuts

 —————————————————— 

  1. FORMAN VS. FORMAN   (🐌🐌🐌🐌)

Aquest és el documental seleccionat per l’organització del Festival com a film de clausura. Un documental dirigit pels documentalistes xecs Helena Třeštíková i Jacub Hejna que ens parla del director xec Miloš Forman des del doble vessant de creador i d’ésser humà.

El llargmetratge és un collage format per materials d’arxiu inèdits i relats autobiogràfics, que ens apropen a la persona de Forman i és alhora una crònica del procés d’independència de la República Txeca i una visió molt particular del comunisme.

Miloš Forman (Čáslav 1932- Connecticut 2018) va quedar orfe durant l’ocupació nazi. Tenia onze anys i va passar la seva infantesa amb diverses famílies d’acollida i després va estar internat a l’escola Krále Jiřího a la ciutat de Podebrady, on va fer amistat amb un dels seus companys d’estudi, Václav Havel.

Posteriorment, va estudiar direcció cinematogràfica a l’Escola de Cinema de Praga. Les seves primeres pel·lícules van cridar l’atenció de la crítica i de festivals de cinema internacionals.

A finals de la dècada dels seixanta, deixant a Praga dona i fills, s’exilia als EUA i va viure tancat i deprimit durant més d’un any dins una habitació del Chelsea Hotel, després del fracàs de la seva primer pel·lícula rodada allà, “Taking Off“, el 1971.

A partir d’aquell moment va decidir que ell no escriuria més guions.

La resta del documental es dedica a repassar l’obra del cineasta des del seu punt de vista, a partir dels seus propis records. Les pel·lícules rodades a Txecoslovàquia com “Pedro el negro“, “Los amores de una rubia” o “Al fuego, bomberos” denunciaven, amb una important carrega satírica, la falta d’horitzó en l’Europa comunista. Les pel·lícules americanes presenten la lluita de l’home contra el sistema que el vol sotmetre, “Alguien voló sobre el nido del cuco“, “Ragtime“, “Hair“, “El escándalo de Larry Flint” o “Amadeus“.

Al final del documental, Forman, amb una nova família americana, confessa que finalment sent que forma part del seu país d’acollida reconeixent que l’anomenat “somni americà” no ha estat un camí de roses per ell.

La de Miloš Forman va ser una vida netament excepcional. Una vida que Třeštíková i Hejna han volgut retratar amb detall, cura i una manifesta admiració, en aquest documental.

FITXA:

Títol: FORMAN VS FORMAN

Direcció: Helena Třeštíková i Jacub Hejna

Música: Gilles Sivilotto \ Fotografía: David Cysar

Any: 2019 – País: Txèquia i França

Idioma: Txec, anglès i francès – Durada: 78 minuts

 ——————————————————  

RESUM

I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del Festival Docs Barcelona, relacionem els documentals que hem vist (en realitat tots els d’aquesta edició) …. i la nostra valoració “cargolaire“.

  1. Letter from Masanjia (🐌🐌🐌🐌)
  2. HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚)
  3. Solo  (🐌🐌🐌+🐚) PREMI NOU TALENT
  4. Rising for the tsunami (🐌🐌🐌🐌)
  5. ¿Puedes oirme? (🐌🐌🐌🐌🐌) PREMI DEL PÚBLIC
  6. Songs of repression (🐌🐌🐌+🐚)
  7. The letter (🐌🐌🐌🐌) MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT
  8. Space Dogs (🐌🐌🐌🐌)
  9. The hypnotist (🐌🐌)
  10. El gran viaje al país pequeño (🐌🐌🐌🐌+🐚) PREMI LATITUD DOCSBARCELONA
  11. Constel.lació Comelade (🐌🐌🐌+🐚)
  12. Il Varco (🐌🐌+🐚) PREMI WHAT THE DOC!
  13. Vivos (🐌🐌🐌🐌)
  14. Suspensión  (🐌🐌🐌🐌)
  15. Winter journey (🐌🐌🐌+🐚)
  16. Advocate (🐌🐌🐌+🐚)
  17. Bonita vida (🐌🐌)
  18. I am a sex worker (🐌🐌🐌+🐚)
  19. Jorge, retrato de un volcán (🐌+🐚)
  20. Mareas ocultas (🐌🐌🐌🐌) PREMI DOC-U
  21. El viaje de Monalisa (🐌🐌🐌🐌)
  22. Salka en la tierra de nadie (🐌🐌🐌🐌)
  23. Overseas (🐌🐌🐌+🐚) PREMI AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA
  24. Zona árida (🐌🐌🐌+🐚)
  25. Personaje Personaje (🐌🐌🐌🐌)
  26. Raices (🐌🐌🐌)
  27. This is Bosnia (🐌🐌🐌+🐚)
  28. Faith (🐌🐌🐌🐌) –PREMI MILLOR PEL.LICULA
  29. The magic life of V (🐌🐌🐌+🐚)
  30. That which does not kill (🐌🐌🐌) PREMI JURAT JOVE RETEENA
  31. La nova escola (🐌🐌🐌+🐚)
  32. Forman Vs. Forman (🐌🐌🐌🐌)

– 208 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (11) ————— THE MAGIC LIFE OF V (🐌🐌🐌+🐚) – THAT WHICH DOES NOT KILL  (🐌🐌🐌) – 2020.05.30

Festival DOCSBarcelona 2020 (11) – THE MAGIC LIFE OF V – THAT WHICH DOES NOT KILL 

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Acabant el mes de maig, divendres dia 29, dos documentals més:

  1. THE MAGIC LIFE OF V  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula documental de Tonislav Hristov ens parla dels jocs de rol d’acció en viu, on els jugadors interpreten personatges com si fos la vida real, però ens parla també de l’alcoholisme i l’impacte d’aquesta addicció en el si d’una família.

Veera utilitza els jocs de rol per fugir del seu trauma infantil i convertir-se en heroïna de la seva pròpia història. Quan Veera es transforma en V entra en un espai de llibertat que l’ajuda a superar els seus problemes. Ella té un germà dos anys més gran, intel·lectualment discapacitat, al que vol protegir. Ella té un pare maltractador i alcohòlic al que fa quinze anys que no veu.

Veera va començar a participar en els jocs de rol amb onze anys i ha participat en uns 30 jocs en diferents llocs del món. Cada joc li dóna una nova identitat que li permet fugir d’ella mateixa. Lluita per aconseguir implicar el seu germà en aquests jocs i que així aconsegueixi sentir-se un heroi. Vol evitar que l’acabin internant en una institució per persones amb discapacitat intel·lectual, amb el problema afegit del seu incipient alcoholisme.

Es van intercalant vídeos de la seva infantesa amb sessions de teràpia on Veera parla de quan era petita  i de la seva infinita tristor i inseguretat. El fet de convertir-se en altres persones l’ajuda a enfrontar-se amb els seus dimonis. Finalment decideix anar a veure al seu pare.

Documental força interessant, més que res pels sentiments d’amor, però també d’odi,que traspuen en aquesta història.

FITXA:

Títol: THE MAGIC LIFE OF V

Direcció: Tonislav Hristov

Música: Petar Dundakov \ So: Jacques Pedersen

País: Finlàndia, Dinamarca i Bulgària – Any: 2019

Idioma: finès i anglès – Durada: 82 minuts

————————————————– 

  1. THAT WHICH DOES NOT KILL  (🐌🐌🐌)

 Un documental de la jove Alexe Poukine que ha estat premiat en nombrosos festivals per la seva innovació.

Ada, de dinou anys, queda per a sopar a casa d’un conegut. Va ser violada i ella no es va defensar, tot va passar molt de pressa. Decideix citar-se de nou amb el seu agressor per buscar respostes. Dues cites, dues noves violacions. Tot en una mateixa setmana.

Nou anys més tard Ada coincideix amb la cineasta Alexe Poukine i li explica la seva experiència. A priori la història li va semblar molt estranya … ella havia tornat a quedar amb el seu violador!!!.

Després de confrontar-ho amb altres persones va descobrir que Ada no era l’única i va decidir crear aquest documental on dotze dones i dos homes reciten el testimoni de l’Ada desencadenant records i reaccions diferents en cadascun d’ells.

Una pel·lícula coral que exposa les sensacions contradictòries i les conseqüències que una violació o agressió sexual desencadenen en la persona que la pateix o en l’abusador quan es fa conscient de la seva acció.

Com diu una de les protagonistes d’aquest documental, sobreviure a una agressió sexual no et fa més fort, al contrari, destrueix la confiança, el desig i la capacitat d’establir vincles.

Sempre pensem en els violadors com uns monstres, però no són monstres, són persones més normals del que semblaria, que existeixen habitualment en el nostre entorn, i que difícilment admeten que el seu comportament sexual ha pogut estar una violació.

THAT WHICH DOES NOT KILL” no és només la història d’Ada, sinó una contribució més a visibilitzar un fenomen social molt ampli i encara silenciat.

FITXA:

Títol: THAT WHICH DOES NOT KILL

Direcció: Alexe Poukine

País: Bèlgica – Idioma: francès

Any: 2019 – Durada: 84 minuts

————————————————– 

– 206 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (9) – SALKA EN LA TIERRA DE NADIE (🐌🐌🐌🐌) –  OVERSEAS (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.28

Festival DOCSBarcelona 2020 (9) –  SALKA EN LA TIERRA DE NADIE – OVERSEAS

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres 27 de maig i dos documentals més del Festival DOCS Barcelona … i amb aquests en portem 23 !!! …

  1. SALKA EN LA TIERRA DE NADIE  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental del català Xavi Herrero ficciona la realitat sobre la immigració i la situació de la dona a Mauritània a través d’un viatge a bord del tren del Sàhara, considerat el més llarg del món (no pas en quilòmetres de recorregut, sinó en nombre de vagons).

Mauritània és un dels països més pobres del món, amb grans desequilibris socials, una terra inhòspita i àrida on les màfies i el contraban imperen amb llibertat i fan encara més evidents les desigualtats i la manca d’oportunitats.

Un dels països menys visitats de l’Àfrica i un dels més complicats a l’hora de viatjar i fer fotografies. De fet Xavi Herrero, el primer occidental que ha realitzat aquest trajecte de tren d’anada i tornada, ha comentat que va tenir problemes amb les filmacions de les piragües, va estar detingut i el van obligar a esborrar imatges de les barques i el port.

La protagonista en teoria és Salka, que decideix emigrar a Europa i es disfressa de noi per creuar el desert del Sàhara a bord del tren de la SNIM  en un viatge de 1.400 quilòmetres fins a la costa atlàntica. Hem de dir que és una protagonista tan anònima que pràcticament no l’hem identificat. El trajecte del tren envolta la “terra de ningú”, una conflictiva zona fronterera entre Mauritània i el Sàhara Occidental amb constants incursions de l’exèrcit marroquí.

Un documental amb unes imatges hipnòtiques, una esplèndida fotografia i el magnífic so de les vies del tren. De ben segur és un documental que no agradarà a tothom, perquè no té un argument clar i gairebé es veuen escenes únicament de com el tren travessa el desert, que es converteix en el real protagonista; tot sense diàlegs i algunes frases de contes tuaregs, que el narrador diu en veu alta. Al Miquel aquest muntatge l’ha arribat a fascinaren canvi a l’Imma l’ha avorrit….. per tant aquesta vegada divisió d’opinions.

En la producció d’aquest documental hi ha col·laborat l’ONG “NAD i Proyecto colibrí-Un lapiz, un dibujo” i el 20% dels beneficis de la pel·lícula seran per l’orfenat de NAD en Nouadhibou a Mauritània.

FITXA:

Títol: SALKA EN LA TIERRA DE NADIE

Direcció: Xavi Herrero Fontanet

País: Mauritània i Espanya – Idioma: àrab, català i francès

Any: 2019 – Durada: 67 minuts

————————————————

  1. OVERSEAS  (🐌🐌🐌+🐚)

La directora de fotografia i artista francesa nascuda a Corea del Sur, Sung-A Yoon ha fet aquest documental centrat en el procés de migració instaurat pel govern filipí per a totes les ciutadanes que han de sortir del país per treballar.

Cada any, 200 000 dones abandonen Filipines i són enviades a països rics i industrialitzats de tot el món per a convertir-se en empleades domèstiques. Abans de deixar el seu país, han d’assistir a un programa de formació general, validat per un certificat nacional.

Considerades unes heroïnes per les autoritats, Filipines manté tota una veritable xarxa de treballadores domèstiques, empleades eficients i dòcils, motivades per la possibilitat de guanyar a l’estranger el doble o el triple del que podrien esperar guanyar al seu país.

OVERSEAS ens mostra durant uns dies un centre de formació especialitzat, on a través de jocs de rol les dones juguen a ser treballadores domèstiques o “jefas”.

Algunes ja han treballat a l’estranger i reviuen experiències viscudes. En aquest centre, les dones joves aprenen l’art de servir com parar taula, cuidar als nens, dirigir-se als amos de la casa…..  Però també aprenen, i potser és el més important, com fer front a possibles assetjaments, amonestacions o agressions dels quals poden ser víctimes.

Un documental amb una pinzellada d’humor per denunciar aquesta forma encoberta d’esclavitud, ja que la majoria dels contractes les obliguen a passar un mínim de dos anys sense poder tornar a Filipines i sense poder veure la família i els fills que han deixat enrere, moltes vegades per cuidar-se dels fills de parelles del primer món.

Malgrat que està basat en fets reals, creiem que la dramatúrgia que s’ha emprat per fer la filmació, poques vegades és creïble. Una llàstima, perquè la denuncia per efectivitat.

FITXA:

Títol: OVERSEAS

Direcció: Sung-A Yoon

País: França i Bèlgica – Idioma: Tagàlog i anglès

Any: 2019 – Durada: 90 minuts

————————————————

– 205 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (8) – BONITA VIDA (🐌🐌) – I AM SEX WORKER (🐌🐌🐌+🐚) – JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN  (🐌+🐚) – MAREAS OCULTAS  (🐌🐌🐌🐌) – EL VIAJE DE MONALISA (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.27

Festival DOCSBarcelona 2020 (8) –  BONITA VIDA – I AM SEX WORKER – JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN – MAREAS OCULTAS – EL VIAJE DE MONALISA

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimarts vàrem poder veure quatre dels set documentals de petit format que es presenten dins de l’espai DOC-U dedicat al talent documental dels centres d’estudis superiors de Catalunya, i un dels llargmetratges pujats el mateix dia a la plataforma Filmin.

  1. BONITA VIDA  (🐌🐌)

Un documental signat per cinc estudiants del TecnoCampus Mataró-Maresme i que ens presenta a tres dones de diferents generacions que han perdut a un ésser estimat per suïcidi.

Tres dones que han patit un trauma davant la decisió presa per la persona que estimaven, de      posar fi a la seva vida. Han passat un procés de dol i a poc a poc aconsegueixen superar la tristor i el sentiment de culpa que aquests fets sempre porten associats.

Decideixen crear una associació per acompanyar les persones que es troben en la mateixa situació i descobreixen que no estan soles i que la seva experiència pot ajudar a altres persones.

Un documental que aposta per trencar el silenci i compartir experiències amb altres persones com una teràpia sanadora.

Bona la idea, especialment pel tema tractat, però no tant per la realització del documental amb mancances evidents en les seqüències i un so força deficient.

FITXA:

Títol: BONITA VIDA

Direcció: Natalia Ayala, Paloma Martínez, Christian Medrano, Natalia Rabaneda i Laia Sanz

Universitat: TecnoCampus Mataró-Maresme – Any: 2019

Idioma: català i castellà – Durada: 27 minuts

———————————————–

  1. I AM A SEX WORKER  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest interessant documental signat per cinc estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens parla de la Tiffany i el Peter, una parella d’estrangers que han fet del sexe la seva professió.

S’han conegut a Barcelona, on viuen, i forgen una gran amistat quan descobreixen que els dos són treballadors sexuals, i que ho fan perquè és el que volen fer. Una conversa entre ells dos on parlen de les seves experiències, al mateix temps que veiem les desigualtats entre homes i dones també en el negoci del sexe.

Ell mostra en tot moment la seva cara, ella se n’amaga perquè diu que té por a agressions.

Filmada en escassos plànols cinematogràfics fixos, on la conversa pren protagonisme sobre la imatge.

Documental interessant i sobretot valent pel tema tractat, amb un curiós tractament de càmera fixa.

FITXA:

Títol: I AM SEX WORKER

Direcció: Jorge Pérez, Daniela Reyes, Jocelyn Hardman, María Prada i Ferran Coscuella

Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona – Any: 2020

Idioma: Anglès – Durada: 39 minuts

———————————————–

  1. JORGE, RETRATO DE UN VOLCÁN  (🐌+🐚)

Un curtíssim documental dirigit per Antón Surís, estudiant a l’Escola de cinema Bande à Part, i protagonitzat per Jorge Lajos, un xaval d’un barri de Vigo.

Jorge Lajos és un noi atrapat entre la marginalitat i la rutina amb una estranya fascinació pels volcans. L’únic que desitja és que el seu pare se senti orgullós d’ell.

Una proposta experimental, que ens parla de la falta d’oportunitats, però que no ens ha agradat gaire,

No hem acabat d’entendre el que volia reflectir, malgrat que reconeixem que posseeix algunes escenes estèticament bellíssimes.

FITXA:

Títol: JORGE, RETRATO DE UN VOLCAN

Direcció: Antón Suris – Any: 2020

Idioma: castellà – Durada: 11 minuts

———————————————–

  1. MAREAS OCULTAS  (🐌🐌🐌🐌)

Molt curt, però bellíssim documental, dirigit per Mónica Cambra que vol ser un homenatge a la mar.

Una barca de pescadors de l’Atmella de Mar, lluita per combatre la contaminació marina recollint entre les xarxes les deixalles que hem estat capaços de llençar al mar.

Una mar que ha vist pertorbada la seva bellesa per la contaminació. De curta durada és un documental amb unes imatges realment impactants.

Cal destacar una extraordinària fotografia i un bon tractament de plànols cinematogràfics.

FITXA:

Títol: MAREAS OCULTAS

Direcció: Mónica Cambra

Universitat: Pompeu Fabra – Any: 2019

Idioma: castellà – Durada: 10 minuts

———————————————–

  1. EL VIAJE DE MONALISA   (🐌🐌🐌🐌)

És a través de Monalisa que Iván comença a ser el que vol ser. El documental “EL VIAJE DE MONALISA” de la realitzadora xilena Nicole Costa ens parla de la vida quotidiana d’aquest artista i del camí recorregut per arribar on és ara.

Iván Monalisa Ojeda (Xile, 1966), un prometedor artista, escriptor i dramaturg xilè viatja a Nova York a finals dels anys 90, amb una beca. Enlluernat pel costat salvatge de la gran ciutat, descobreix la prostitució i la vida nocturna com una forma de vida i decideix quedar-s’hi a viure.

Acabava de néixer Monalisa, expressió de la seva identitat home-dona. Durant més de 17 anys va viure  com a immigrant indocumentat.

Nicole Costa, la directora del documental, havia estat companya de l’escola de teatre i l’any 2012 decideix contactar amb ell. Fascinada per la seva personalitat  decideix emprendre el    “viatge” que les ajudi a entendre els motius que van portar a Ivan a marxar del seu país i construir la seva identitat.

Aquest nou vincle portarà noves oportunitats a Monalisa com a intèrpret, performancer i escriptor mentre lluita per legalitzar la seva situació al país. Amb ajuda de Nicole publicarà el seu primer llibre de petits relats “La mateixa Nota Forever” (Sagnia Editora). Recentment ha publicat un segon llibre “Les Biuty Queens” (Editorial Alfaguara).

Un documental que recull les converses telefòniques entre elles dues, imatges d’arxiu de la seva època a l’escola xilena i fragments del seu llibre i que ens apropa a la personalitat d’aquesta persona que defineix la seva identitat com “Two spirit trangender” i que pot ser ell o ella segons el moment del dia. Com ell confessa, a Xile es considerava gai perquè era l’única opció coneguda, va ser a Nova York on l’Ivan es va trobar amb Monalisa. Al seu document d’identitat figura Ivan com a nom i F quan indica el sexe.

Un interessant llargmetratge documental que ha requerit set anys de gravació i que ha estat finançat amb fons de l’estat xilè.

FITXA:

Títol: EL VIAJE DE MONALISA

Direcció: Nicole Costa – Música: Kato Hideki

Any: 2019 – País: Xile

Idioma: castellà i anglès – Durada: 98 minuts

———————————————–

– 202 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (5) – THE HYPNOTIST (🐌🐌) – EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO (🐌🐌🐌🐌+🐚) – CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.24

Festival DOCSBarcelona 2020 (5) –  THE HYPNOTISTEL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑOCONSTEL.LACIÓ COMELADE  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte dia 23 de maig, encara en desconfinament fase 0,5 i gairebé tancats a casa, … nova sessió de documentals del festival DOC’s BARCELONA amb la visió de tres noves pel·lícules:

  1. THE HYPNOTIST  (🐌🐌)

Aquesta pel·lícula dirigida per Arthur Franck és una història de política i una història d’hipnotisme.

Olavi Erkki Hakasalo (1930-1988) va ser un dels personatges més populars de Finlàndia durant la Guerra Freda (1947-1991). Conegut com a Olliver Hawk, va “encantar” la nació amb els seus espectacles d’hipnosi.

Urho Kaleva Kekkonen (1900-1986) va ser un polític finlandès que va exercir com a president del seu país al llarg de 26 anys consecutius, gairebé sense oposició, amb el suport incondicional dels ciutadans.

Què tenen en comú l’hipnotitzador i el president del país?

L’encreuament entre la psicologia i el poder, amb el control i la manipulació que impliquen, ens condueixen, en aquest documental, a veure que els dos protagonistes, Olliver Hawk i Urho Kekkonen tenen més relació del que a priori pugui semblar. Una història sobre els vincles entre el poder polític, la manipulació psicològica i els mitjans de comunicació.

… I si els polítics manipulen a les masses fent servir tècniques d’hipnosis? On acaba la veritat i on comença la mentida?

La veritat és que no ens ha interessat gaire i fins i tot ens ha arribat a avorrir.

FITXA:

Títol: THE HYPNOTIST

Direcció: Arthur Franck

País: Finlandia – Idioma: Finès

Any: 2019 – Durada: 72 minuts

————————————————-

  1. EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

La fotògrafa i documentalista uruguaiana Mariana Viñoles va viure en pell pròpia la necessitat d’emigrar quan la crisi econòmica del seu país, l’any 2002, va obligar la seva família a marxar cap a Europa.

L’any 2014 es va assabentar que el govern del seu país natal, presidit per José Mujica, havia engegat un programa per acollir famílies sirianes com a refugiats de Guerra, i va decidir acompanyar, amb la seva càmera, aquestes famílies en el seu trasllat, així com el seu arrelament a través dels anys.

El seguiment de dues famílies beneficiàries d’aquesta ajuda posa en evidencia les dificultats de començar una nova vida en un país que no és el teu, amb idioma i costums totalment diferents i que per tant exigeix un gran procés d’adaptació de tots els membres de les famílies.

El procés de dues famílies sirianes que vivien desplaçades a Beirut i que van lluitar per adaptar-se a l’Uruguai.

Com és possible que els somnis i …. idealitzacions d’un futur millor lluny de la guerra es transformin en decepció?

Un entranyable i extraordinari documental que Mariana Viñoles va realitzar sola, només acompanyada per María Urruzola que facilitava l’accés a les famílies al Líban i a l’Uruguai.

D’ençà que l’any 2007 vàrem visitar abastament Síria, creiem que coneixem prou bé el país, almenys el que era abans de la guerra; és per això que ens estimem aquest país com si fos una mica el “nostre”; gent afable i acollidora com no ens hem trobat gairebé mai en cap viatge que hem realitzat. Des de llavors, ens interessa molt tot el que fa referència als sirians i el malson que els ha tocat viure.

FITXA:

Títol: EL GRAN VIAJE AL PAÍS PEQUEÑO

Direcció: Mariana Viñoles

País: Uruguay – Idioma: Àrab i castellà

Any: 2019 – Durada: 106 minuts

————————————————-

  1. CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental, dirigit per Luis Ortas Pau s’endinsa en l’univers del músic Pascal Comelade (Montpellier 1955), que confessa que sempre s’ha entès millor amb dibuixants i pintors que amb altres músics.

El documental retrata la seva forma d’entendre l’art i la música a través de les seves reflexions i actuacions, i amb entrevistes a artistes que han col·laborat amb ell en concerts dibuixats o performances, com Miquel Barceló, Pau Riba, Enric Casasses, Hervé di Rosa, Jaume Sisa, Max o Víctor Nubla (aquest recentment desaparegut i al qual està dedicat el documental).

El setembre de 2019, amb el concert que va oferir davant de la Catedral de Barcelona, Pascal Comelade va dir adéu als escenaris, tot i que ell segueix creant, explorant i experimentant en el seu particular univers creatiu.

Un apropament al peculiar univers musical Comelade, un creador a la cruïlla entre mons musicals i culturals. Les seves obres estan en constant procés de construcció i en el documental podem copsar part del seu procés creatiu, ja sigui sol o acompanyat.

Després de quaranta anys actuant arreu del món ha decidit baixar dels escenaris i aquest documental ens dóna una oportunitat única per saber com ha treballat i treballa aquest artista difícil d’encabir en una categoria concreta.

FITXA:

Títol: CONSTEL.LACIÓ COMELADE

Direcció: Luis Ortas Pau

País: Espanya – Idioma:  Francés i Català

Any: 2020 – Durada: 60 minuts

————————————————-

– 201 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (4) – SONGS OF REPRESSION (🐌🐌🐌+🐚) – THE LETTER (🐌🐌🐌🐌) – SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.23

Festival DOCSBarcelona 2020 (4) –  SONGS OF REPRESSIONTHE LETTERSPACE DOGS  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres 22 de maig, nova sessió de documentals del Festival Doc’s Barcelona 2020,  vam veure tres noves propostes, a través del portal FILMIN:

  1. SONGS OF REPRESSION  ( 🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental dirigit per Marianne Hougen-Moraga i Estephan Wagner, es centra en la Colonia Dignidad, fundada l’any 1961 al sud de Xile per l’alemany Paul Schäfer.

Paul Schäfer (Bonn 1921-Santiago 2010) era un exmilitant de les joventuts hitlerianes, fundador d’una mena de secta religiosa formada per immigrants alemanys que es va establir a Xile.

Una secta que sotmetia als seus integrants a abusos de tota mena, sexuals, físics i psicològics,  i que feia dels nens els seus principals objectius. Una secta que va col·laborar activament amb la dictadura d’Augusto Pinochet i que es va convertir en un lloc d’internament, tortura i fins i tot assassinat dels opositors.

Actualment el lloc s’anomena Villa Baviera, viu del turisme, i els seus actuals habitants són l’objectiu fonamental d’aquest documental.

Unes persones que carreguen amb el pes d’un passat de maltractament i acceptació i que ens van explicant el que senten i el que volen o no volen recordar. Unes entrevistes que van tenir lloc al llarg de tres i anys i mig i on descobrim, astorats, que hi ha persones orgulloses del seu passat i del que van fer i copsem una difícil convivència entre abusadors i abusats, entre torturadors i torturats.

Encara avui moltes d’aquestes persones viuen amb por, por a deixar l’únic món que han conegut, i por a no ser capaços d’assumir que l’única via possible per sobreviure és aplicar la política del “perdó i l’oblit”. Fins a quin punt preferim oblidar el passat i obviar el monstre que portem dins?

Un documental angoixosament magnètic.

FITXA:

Títol: SONGS OF REPRESSION

Direcció: Marianne Hougen-Moraga, Estephan Wagner

País: Dinamarca – Idioma: danès, alemany, castellà

Any: 2020 – Durada: 90 minuts

——————————————–

  1. THE LETTER  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit pel matrimoni format per Maia Lekow i Christopher King que han volgut parlar d’una dona de 94 anys acusada de practicar bruixeria per membres de la seva pròpia família. El seu nét, el jove Karisa, viatja des de Mombasa on viu, per protegir-la.

Han volgut evidenciar l’existència a Kènia, de pràctiques violentes contra les persones acusades de bruixeria, que arriben a ser assassinades per la seva pròpia família, ja  que veuen en elles la personificació del diable.

Aquestes persones reben prèviament una carta que els hi anuncia el seu final. Moltes d’elles fugen, abandonen casa, terres, família, i es refugien en una mena de santuari, un lloc on només poden viure persones acusades de pràctiques satàniques i que en aquell indret esdevenen intocables.

Aquest reportatge ha estat rodat al llarg de sis anys, i l’àvia es va trencar el maluc mentre rodaven. A través de les converses amb els seus familiars ens descobreixen que és l’oncle d’en Karisa l’instigador de l’acusació, una acusació que amaga interessos econòmics al darrere.

Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

FITXA:

Títol: THE LETTER

Direcció: Maia Lekow, Christopher King

País: Kenia – Idioma: Suahili

Any: 2019 – Durada: 82 minuts

——————————————–

  1. SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit per Elsa Kremser i Levin Peter sobre els gossos que van participar com a conillets d’índies en la cursa espacial russa sent objecte de cruels experiments, i els descendents d’aquells animals que malviuen als carrers de Moscou.

Laika va ser la gossa que es va convertir en estrella en ser la primera llençada a l’espai dins d’una càpsula espacial, una gossa que perdura en el nostre imaginari col·lectiu i la història real de la qual és la que ens desvetllen en aquest duríssim documental.

Laika es va consumir en tornar a l’atmosfera terrestre, incinerada com la càpsula espacial en la que viatjava.

Però ella no va ser l’única, i el documental ens mostra un interessant material gràfic aconseguit després de tres anys de negociacions, on veiem els gossos espacials, els que eren recollits dels carrers de Moscou, tancats en gàbies molt petites i intervinguts quirúrgicament per instal·lar-los a l’abdomen tubs digestius i sensors, abans de ser llençats a l’espai. De cada deu, en van sobreviure quatre.

En aquest documental s’ha volgut també recollir la vida dels gossos de carrer, a l’alçada dels seus ulls. Per fer-ho van seguir durant dotze setmanes els gossos que apareixen a la pel·lícula i al documental només veiem imatges de les últimes quatre setmanes de filmació, quan els animals havien acabat acceptant la presència de la càmera com si fos un membre més del grup.

Una escena de violència pertorbadora entre el líder de la gossada i un gat de carrer va fer que els directors es plantegessin la conveniència o no d’incloure l’escena en el documental, decidint que calia fer-ho per neutralitzar una mica els clixés que els humans tenim sobre el comportament de gossos i gats, i, que com veiem, també poden perdre el control.

Un documental dur però molt interessant, en el que podem veure la realitat dels gossos de carrer com si nosaltres fóssim uns espies del seu dia a dia. Ens hem quedat amb les ganes d’esbrinar com es va aconseguir filmar les imatges.

FITXA:

Títol: SPACE DOGS

Direcció: Elsa Kremser i Levin Peter

Música: John Gürtler, Jan Miserre \ Fotografia: Yunus Roy Imer

País: Austria – Idioma: Rus

Any: 2019 – Durada: 91 minuts

——————————————–

– 198 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (2) – HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.20

Festival DOCSBarcelona 2020 (2) – HI, A.I.   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

DocsBarcelona posa a disposició del públic a través del portal FILMIN, nous documentals cada dia a les 20 h; avui dimarts dia 20 de maig nosaltres hem escollit veure “Hi, A.I.

Hi, A.I.  (🐌🐌🐌+🐚)

Els robots van de mica en mica, ocupant espais en la nostra quotidianitat, i això és el que ha volgut recollir la directora Isabella Willinger en aquest documental. Una pel·lícula que comença en la consulta d’un dentista, però on, curiosament, la pacient que ocupa la cadira, és un robot.

Al llarg de la pel·lícula veiem un parell de robots que treballen de recepcionistes en una empresa o en un centre comercial, un petit robot, en Pepper, que una família japonesa compra per fer companyia a una àvia, però potser el més sorprenent és el cas d’en Chuck que compra com a parella a l’Harmony, un robot d’aparença humana amb el que interacciona com si es tractés d’un ésser humà.

L’Harmony és una humanoide amb intel·ligència artificial que és capaç de portar amb en Chuck una conversa “quasi” normal. Li agraden els llibres i pot parlar de temes transcendentals.

Amb un A.I., has de mantenir una comunicació amb frases curtes i clares”, és el consell que li donen a en Chuck quan recull a la seva companya, acabada d’arribar de la fàbrica.

En Chuck fa d’ella la seva xicota, la porta a la platja, la pentina i fins i tot li prepara sopars romàntics a la bora del mar.

Isa Willinger ens porta també de visita a laboratoris on s’estudien i es desenvolupen aquests robots dotats d’intel·ligència artificial. Diferents robots creats per a cobrir necessitats diferents, des d’una xicota, a un acompanyant o a una hostessa.

Un interessant documental que en aquests moments ens fa veure la soledat d’algunes persones, més que el mateix avanç tecnològic que implica l’existència d’aquests robots.

Un futur que nosaltres veiem molt llunyà però que de ben segur arribarà.

———————————————–

FITXA:

Títol: Hi, A.I.

Direcció: Isabella Willinger – Música: Robert Pilgram

Data: 2019 – Durada: 88 minuts

Idioma: Anglès, japonés, italià i alemany