Arxiu d'etiquetes: Festival DOCSBarcelona 2020

– 207 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (10) – ZONA ÁRIDA (🐌🐌🐌+🐚) – PERSONAJE, PERSONAJE  (🐌🐌🐌🐌) – RAICES  (🐌🐌🐌) – THIS IS BOSNIA (🐌🐌🐌+🐚)  – FAITH (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.29

Festival DOCSBarcelona 2020 (10) – ZONA ÁRIDA – PERSONAJE, PERSONAJE – RAICES – THIS IS BOSNIA – FAITH

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 28 de maig vam visionar dos llargmetratges i tres curts del Festival Docs Barcelona, disponibles a la plataforma Filmin:

  1. ZONA ÁRIDA  (🐌🐌🐌+🐚)

Fernanda Pessoa tenia quinze anys quan en 2001 accedeix a fer realitat un somni, anar a estudiar als EUA. Amb un programa d’intercanvi familiar es trasllada a Mesa, al mig del desert d’Arizona, considerada una de les ciutats més conservadores dels Estats Units. Quinze anys més tard decideix tornar per rodar aquest documental, per desmitificar aquella experiència i posar en dubte els valors del model de vida nord-americà.

És una pel·lícula que posa el seu èmfasi en el fet que moltes vegades no tot és blanc o tot és negre, sinó que sempre hi ha un terme mitjà que convé valorar. I just quan ha passat un temps, és potser el millor moment per a intentar fer-lo més encertadament.

A través de les fotografies i experiències que Fernanda rescata del seu passat adolescent als EUA i que es contraposen amb les imatges actuals dels entorns que freqüentava i les entrevistes que realitza als coneguts que retroba, la directora estableix un diàleg intern amb la Fernanda jove i estudiant.

Mesa, continua sent una ciutat conservadora, on ara s’aixequen murs per preservar uns valors tradicionals i dificultar l’arribada dels “hispanos” que distorsionen la societat en la qual “feliçment” viuen. “Sí que em sembla que hi ha una espècie de xenofòbia regular del país, en la qual si véns de fora, ets de fora, és a dir, no ets d’allí, ets un Allien. I els és igual si véns del Brasil o de Mèxic. Signifiques la mateixa cosa per a ells.”

Un documental molt interessant amb una magnífica fotografia.

FITXA:

Títol: ZONA ÁRIDA

Direcció: Fernanda Pessoa

Any: 2019 – País: Brasil

Idioma: anglès i portuguès – Durada: 76 minuts

————————————————

  1. PERSONAJE PERSONAJE  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental de curta durada realitzat per Renata Rezende i Begoña Izquierdo, dues estudiants de l’ESCAC. Ens ofereix el retrat d’un jove transformista queer, Juan Diego nascut a l’Equador que viu a Barcelona.

Ens apropem a la persona i al personatge a través de la seva intimitat i de les seves transgressores performances, un estil de vida que ell basa en l’autoconeixement, la introspecció i la construcció de la pròpia identitat.

Una pel·lícula d’una gran sensibilitat, on descobrim a Juan Diego, una persona que ens ha enamorat per la seva gran tendresa i la seva valentia en la forma d’enfocar la seva lluita constant en la recerca d’ell mateix i sobretot en aconseguir trobar el lloc que li pertoca en la societat en la que viu.

FITXA:

Títol: PERSONAJE, PERSONAJE

Direcció: Renata Rezende i Begoña Izquierdo

Direcció fotografía: Diego Galarza Marmissolle

Universitat: ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya)

Any: 2020 – País: Espanya – Idioma: castellà – Durada: 35 minuts

————————————————

  1. RAICES  (🐌🐌🐌)

En aquest curt colombià dirigit per Maria José Zambrano i Daniela Trejo, dues estudiants de la Universitat d’Antioquia, ens parlen de Luis Fernando Ospina.

Luis Fernando és un artesà resident a la ciutat de Medellín. Viu sol i en precarietat i per la conversa que manté amb la seva mare, està malalt. Passa les hores fent sabates a mà, sabates que ell dissenya i crea en cuir. Treballa en el seu petit taller anomenat RAICES on podem copsar la seva soledat, l’absència de la seva família i les condicions precàries en les que hi viu.

Un ofici, com tants oficis artesanals, a punt de desaparèixer pel desconeixement dels possibles compradors del que implica desenvolupar aquesta feina.

FITXA:

Títol: RAICES

Direcció: Maria José Zambrano i Daniela Trejo

Universitat: Universidad de Antioquia, Colòmbia

Any: 2018 – País: Colòmbia – Idioma: castellà – Durada: 17 minuts

————————————————

  1. THIS IS BOSNIA  (🐌🐌🐌+🐚)

THIS IS BOSNIA, l’altra cara d’Europa” és un curt dirigit per l‘Anna Armengol, estudiant de la Universitat Internacional de Catalunya.

Han passat quasi 25 anys des de la Guerra de Bòsnia, la més sanguinària dels últims 50 anys, però ja no se’n parla…

Pels qui la van patir, les ferides de la guerra són difícils de tancar. Mentre les generacions que van viure el conflicte s’estanquen en el trauma i el rancor, els més joves miren cap al futur amb esperança.

FITXA:

Títol: THIS IS BOSNIA

Direcció: Anna Armengol

Universitat: UIC (Universitat Internacional de Catalunya)

Any: 2019 – País: Espanya – Idioma: anglès, serbocroat i castellà – Durada: 20 minuts

————————————————

  1. FAITH  (🐌🐌🐌🐌)

L’últim documental de la directora Valentina Pedicini, està centrat en la secta dels “Guerreros de la Luz“, fundada fa més de vint anys i formada per unes vint persones, la majoria de les quals són antics campions d’arts marcials. Un documental que es va començar a gestar fa onze anys quan Pedicini va tenir l’oportunitat de fer un curtmetratge sobre aquesta secta, ja que feien actuacions al carrer. Allà va conèixer la Laura, la protagonista d’aquest documental.

Aquest grup d’atletes no se centren únicament en l’esport sinó que tenen estils de vida molt radicals i es preparen per salvar la humanitat el dia que arribi l’apocalipsi.

A finals dels 90, un mestre de kungfu va decidir sacrificar cos i ànima per combatre el Dimoni que aviat regnaria sobre la terra. Dues dècades més tard, FAITH ens proposa un viatge poètic i visceral cap a la seva fe i la dels seus deixebles.

L’entorn, l’aïllament dels membres de la comunitat, la idea que el món exterior a ells és impur, els entrenaments esgotadors, les pregaries, la quasi total absència de contacte social, fa que aquestes persones visquin en una permanent quarantena.

Una mirada radical, en blanc i negre, sobre la devoció que despulla, a cops de puny, la necessitat humana de creure en una força superior.

El documental ha estat filmat amb un equip molt reduït, rodat pràcticament tot en interiors i espais petits i el rodatge va durar quatre mesos (unes 17 hores diàries), temps en què tot l’equip va estar pràcticament en aïllament a prop d’ells.

Un documental molt interessant i molt inquietant, en copsar l’enorme poder que pot tenir sobre la comunitat la figura d’un mestre, d’un messies.

FITXA:

Títol: FAITH

Direcció: Valentina Pedicini

Música: Federico Campana \ So: Simone Brizio i Oscar Stiebits

País: Itàlia – Idioma: italià – Any: 2019 – Durada: 90 minuts

————————————————

– 204 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (7) – WINTER JOURNEY (🐌🐌🐌+🐚) – ADVOCATE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (7) –  WINTER JOURNEY – ADVOCATE

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Comencem una altra setmana, dilluns 25 de maig, i de nou aprofitem per veure dos dels documentals del Festival DOC’S Barcelona d’enguany, a través de la plataforma Filmin.

  1. WINTER JOURNEY  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental danès dirigit per Anders Østergaard és l’últim llargmetratge protagonitzat per l’actor suís Bruno Ganz (1941-2019).

WINTER JOURNEY és una barreja de realitat, recreació i ficció. Recreacions dramàtiques, escenes de ficció i material d’arxiu per adaptar el llibre “The inextinguishable symphony“, traducció literària de l’entrevista en què el locutor de ràdio Martin Goldsmith (Misuri, 1952) estira del fil de la memòria del seu pare.

Un film que ens vol fer entendre la complexitat de l’Alemanya dels anys 30 i la pujada de Hitler al poder.

Martin Goldsmith es va criar en una zona residencial d’Arizona i els seus pares, dos músics jueus emigrats als EUA, no li parlaven mai del seu passat. Ell comença a investigar i acaba convencent al seu pare, ja vidu, per fer.li una entrevista. Així descobrirà l’existència de la Lliga Cultural Jueva (Jüdischer Kulturbund), una organització de jueus alemanys que van gaudir de la protecció del ministre de propaganda nazi Goebbels. Una organització que oferia espectacles fets per jueus per un públic també jueu.

Un interessant documental en el límit entre la realitat i la ficció on destaquem la memorable interpretació d’en Bruno Ganz.

FITXA:

Títol: WINTER JOURNEY

Director: Anders Østergaard – Intèrpret: Bruno Ganz

País: Dinamarca – Idioma: Anglès i alemany

Durada: 87 minuts

————————————————-

  1. ADVOCATE  (🐌🐌🐌+🐚)

ADVOCATE, el llargmetrage de Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche ens presenta a l’advocada israeliana Lea Tsemel que va passar de lluitar amb l’exèrcit israelià en la Guerra dels Sis Dies a qüestionar la política d’ocupació d’Israel i enfrontar-s’hi als tribunals on continua defensant, en nom dels drets humans, els palestins acusats de terrorisme.

Aquesta advocada israeliana és una d’aquelles veus que no callen i el seu àmbit de treball és defensar els presoners polítics palestins.

En aquest documental veiem la seva activitat judicial amb el desenvolupament de dos casos, el d’Ahmad, un nen de tretze anys, acusat de participar en un apunyalament d’un noi israelià i el de Israa Jaabis, acusada pels oficials israelians d’un intent frustrat d’atemptat suïcida.

Mentre assistim a la preparació i el desenvolupament de les dues defenses, anem coneixent una mica més la persona i la seva vida, la seva lluita, el seu matrimoni, els seus fills, la seva forma de treballar i enfrontar-se a la premsa.

Lea Tsemel (Haifa, Israel, 1945) està convençuda de què el govern d’Israel també és culpable de la violència que sacseja el país. Sense pèls a la llengua, accepta representar acusats palestins, hagin o no comés delictes sota la revolucionària idea i forta convicció que la repressió que pateixen justifica la seva lluita per alliberar-se.

Ens ha interessat força pel tema tractat, malgrat que l’hem trobat massa llarg. Creiem que li caldria una petita retallada per acabar de deixar-ho rodo.

FITXA:

Títol: ADVOCATE

Direcció: Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche

País: Israel, Canadà i Suïssa

Idioma: Hebreu, àrab i angles – Durada: 108 minuts

————————————————-

– 203 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (6) – IL VARCO (🐌🐌+🐚) – VIVOS (🐌🐌🐌🐌) – SUSPENSIÓN (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (6) –  IL VARCO – VIVOS – SUSPENSIÓN

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge 24 de maig, últim dia de la fase 0,5, dilluns Barcelona entra a la fase 1 del desconfinament …. encreuem els dits. Tarda de documentals del Festival DOC’S BARCELONA.

  1. IL VARCO  (🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula de Federico Ferrone i Michele Manzolini, que combina material d’arxiu documental i ficció. IL VARCO, presentada en el Festival de Venècia, ens situa l’any 1941 quan un soldat italià es dirigeix al Front Oriental en els primers dies de la segona Guerra mundial.

Juny de 1941, en el marc de l’Operació Barba-roja, l’exèrcit alemany envaeix la Unió Soviètica i, un mes després, Itàlia envia els seus primers soldats al front d’Ucraïna. Un soldat italià, fill de mare russa, és cridat al front de l’Est. Mentrestant, els records i els traumes de la guerra de cinc anys enrere a Etiòpia el persegueixen.

Una narradora, la música i escriptora Emidia Clementi, dóna veu a les emocions i pensaments dels soldats que recorden la seva infantesa evocant imatges poètiques i somnis.

El material documental d’arxiu s’adequa a la    narració amb la música de Simonluca Laitempergher composta per aquesta pel·lícula. En alguns moments de la pel·lícula es mostren imatges en color de la Ucraïna actual mentre es va desenvolupant la història ficcionada que acompanya els documents històrics reals.

Setanta anys més tard, els mateixos escenaris on van tenir lloc aquests enfrontaments, … la guerra, la destrucció i la mort segueixen estan presents.

Un documental que se’ns ha fet llarg, per nosaltres poc interessant i una mica avorrit.

FITXA:

Títol: IL VARCO

Direcció: Federico Ferrone, Michele Manzolini – Narradora: Emidia Clementi

País: Italia – Any: 2019

Idioma: italià i rus – Durada: 70 minuts

——————————————–

  1. VIVOS  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental posa el focus en la massacre d’Iguala (en Ayotzinapa a Mèxic), ocorreguda en 2014, quan estudiants de la Normal Rural van ser víctimes de la policia, 8 estudiants van ser assassinats i 43 van desaparèixer. L’artista xinès Ai Weiwei és el director, el productor i el responsable de la fotografia d’aquest llargmetratge.

El dolor de l’absència incomprensible es fa pales en les entrevistes realitzades als familiars de les víctimes. La lluita d’aquestes famílies que reclamen justícia plens de dolor, d’impotència i de ràbia.

La resposta oficial de l’Estat sobre les desaparicions forçoses d’Iguala, la qual cosa es va dir “la veritat històrica“, va concloure que tot es va tractar d’un conflicte entre dos grups criminals en el qual havia involucrat el mateix alcalde de la ciutat.

Però els familiars de les víctimes i la resta dels estudiants del col·legi rebutgen la resolució. Una informació oficial tergiversada i inversemblant, que segueix sense ser rectificada per a la desesperació dels familiars i els defensors dels drets humans arreu del planeta.

Mèxic, un país on la vida quotidiana està plagada de violència per l’existència del crim organitzat, de les màfies de les drogues que compten amb la col·laboració del govern, de l’exèrcit i d’altres estaments policials. El cas d’aquests estudiants és, doncs, una representació de la violència que la societat mexicana manté clavada en el seu dia a dia. Un país cada cop més impassible davant una violència creixent …. en el mateix documental donen la xifra de 250.000 morts i 40.000 desapareguts en un any !!!.

Aquestes famílies d’Iguala, avui, cinc anys després dels fets, continuen demanant justícia i criden incansables: vivos se los llevaron, vivos los queremos“.

Un documental colpidor i absolutament imprescindible.

FITXA:

Títol: VIVOS

Direcció: Ai Weiwei

País: Méxic i Alemanya – Any: 2020

Idioma: castellà – Durada: 122 minuts

——————————————–

  1. SUSPENSIÓN  (🐌🐌🐌🐌)

Aquest documental de Simón Uribe explica la història d’un pont que uneix dues muntanyes i no porta enlloc. Una obra, que com d’altres obres públiques a Colòmbia, està sense acabar i s’ha convertit en un monument de ciment i ferro, abandonat a les forces de la natura.

A la selva amazònica colombiana aquest pont és el símbol de dècades de promeses incomplertes.

Una obra que els colombians han convertit en destinació turística per a contemplar de prop l’enorme contrasentit que representa, i fer-se selfies. A l’altre costat de la muntanya l’anomenat “Trampolí de la mort“, una pseudo carretera que connecta Mocoa amb Pasto, una avinguda torrencial que va destruir la població de Mocoa l’any 2017 i on entre les nombroses víctimes va morir l’enginyer, Guillermo Guerrero, que fa de guia en aquest documental.

Una carretera que no ha parat de sumar víctimes sense que les autoritats facin res. A començaments del segle XXI es va construir el pont que formava part d’un projecte faraònic, una variant del Trampolí de la Mort que s’havia de construir al bell mig de la selva. Però el projecte va xocar amb un cost econòmic inassumible per tal de vèncer a la naturalesa.

La pel·lícula segueix una sèrie de personatges a través d’una carretera que no aconsegueix arribar a la seva destinació provocant sentiments i afectes contradictoris. Compleix l’objectiu del director capturant l’atmosfera d’un món en estat de suspensió enmig dels poderosos paisatges de la selva amazònica.

FITXA:

Títol: SUSPENSIÓN

Direcció: Simón Uribe – Fotografía: Andrés Hilarión

País: Colombia – Any: 2019

Idioma: castellà – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 200 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (3) – SOLO (🐌🐌🐌+🐚) – RISING FOR THE TSUNAMI (🐌🐌🐌🐌) – ¿PUEDES OÍRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.22

Festival DOCSBarcelona 2020 (3) –  SOLORISING FOR THE TSUNAMI¿PUEDES OÍRME?  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 21 de maig vam veure tres dels documentals inclosos en el Festival DOCS Barcelona d’enguany:

  1. SOLO  (🐌🐌🐌+🐚)

El primer llargmetratge com a director d’Artemio Benki és aquest SOLO, un documental sobre la vida del pianista argentí Martín Perino, un nen prodigi que es va veure internat en un psiquiàtric a causa d’una malaltia mental.

Va ser estrenat a Canes dins de la secció ACID, i es tracta d’un documental observacional on l’ambientació juga un paper fonamental que afegeix riquesa al retrat emocional del protagonista. Un artista destruït pel seu propi geni que vol tornar a relacionar-se amb el món que l’envolta ajudat per amics i metges i per la música, que va provocar la seva caiguda mental i que al mateix temps és la que el pot ajudar a ressorgir.

Internat a l’hospital psiquiàtric “El Borda” de Buenos Aires, el pianista Martín Anibal Perino (Buenos Aires 1984), toca el piano sempre que pot. Va fer el seu primer concert a deu anys i va guanyar nombrosos premis. Va patir una crisi nerviosa quan treballava en la seva primera composició i va ser diagnosticat d’esquizofrènia paranoide.

Fumador compulsiu surt de l’hospital després de tres anys, i lluita per adaptar-se al món real on no sempre té l’oportunitat de tocar el piano.

Un bon documental amb escenes de la vida real del nostre pianista, que ens apropen a la duresa que pot suposar la readaptació d’una persona mentalment inestable. Tendre i dur al mateix temps.

FITXA:

Títol: SOLO

Direcció: Artemio Benki – Protagonista i música: Martín Perino

Fotografia: Diego Mendizábal

País: França, República Txeca, Argentina i Austria – Idioma: castellà

Any: 2019 – Durada: 85 minuts

——————————————–

  1. RISING FROM THE TSUNAMI  (🐌🐌🐌🐌)

Dirigida per Hélène Robert Jérémy Perrin, RISING FOR THE TSUNAMI tracta sobre la tragèdia del terratrèmol i el tsunami que va assolar una part del Japó l’any 2011.

Una tragèdia que nosaltres recordem molt especialment, ja que va avortar el viatge a Japó que teníem previst efectuar el mes d’agost de 2011, i del que fins i tot ja teníem comprats els bitlles d’avió (i que per cert, Air France es va negar a reemborsar, canviar dates o destí).

Com us podeu imaginar ens hem promès no viatjar mai més amb la companyia Air France.

Per sort a la tardor de l’any 2018, vàrem poder trepitjar JAPÓ durant un mes i mig… i ara mateix tornaríem amb molt de gust, ja que va ser un dels viatges més espectaculars que hem pogut viure.

RISING FOR THE TSUNAMI és una història sobre fantasmes i esperits que mostra com les onades del tsunami que l’onze de  març de 2011 va trasbalsar Japó segueixen vives en l’imaginari col·lectiu dels pobles que van patir la tragèdia.

Un tsunami que va provocar més de 15.000 morts i desapareguts.

Pels habitants de Sendai, el mar s’ha convertit en un enemic i observem amb incredulitat, la construcció d’un espigó immens al llarg de 400 quilòmetres que bloquejarà per complet l’obertura al mar dels pobles de la costa de Tohoku.

A través dels testimonis dels supervivents veiem com les seves vides han quedat profundament afectades i com mantenen la creença que els esperits de les víctimes segueixen presents i tornen a casa.

FITXA:

Títol: Rising from the Tsunami

Direcció: Hélène Robert i Jérémy Perrin

País: França – Idioma: japonés

Any: 2019 – Durada: 68 minuts

——————————————–

  1. ¿PUEDES OIRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una proposta dirigida per Pedro Ballesteros i que ens convida a fer una volta arreu del planeta per descobrir les escultures de Jaume Plensa (Barcelona 1955),  i amb ell, descobrir com l’art pot transformar la nostra manera de veure, viure i estar al món.

Les escultures monumentals de Plensa, exposades en una bona part del planeta: Catalunya, Madrid, França, Suècia, Canadà, Estats Units, Japó …. responen a un procés creatiu molt especial del seu creador, un procés que ens va explicant al llarg del documental.

Esferes de lletres que corresponen a diferents alfabets i on cada lletra te vàlua en si mateixa, poetes que són l’ànima de la societat i que la il·luminen, parets transparents amb llum pròpia, cares femenines que esperen en solitud en diferents llocs de la terra … tota la seva creació sota una filosofia: harmonitzar la creació amb l’entorn i els éssers humans.

Una pel.licula estructurada en diferents capítols: Esferes, Paraules, Plaça, Llar, Memòria, Silenci i Temps on copsem els aspectes poètics i simbolistes de les escultures d’en Jaume Plensa i on ell ens explica el perquè de cada una d’elles i la importància del lloc per a on estan pensades.

Tal com ell manifesta “Tu no decideixes ser artista, és quelcom inevitable” o “la vida ens va tatuant amb tinta invisible” o “més important que anar és tornar i més important encara, saber on has de tornar” i tot sota la premissa de què la seva escultura és la relació del que és material amb allò que és immaterial, amb l’espiritualitat.

Magnífic documental que ens permet seguir el procés creatiu d’un artista excepcional de casa nostra.

FITXA:

Títol: ¿PUEDES OÍRME?

Direcció: Pedro Ballesteros – 

País: Espanya – Idioma: castellà i català

Any: 2020 – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 197 – Cinema – Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.19

Festival DOCSBarcelona 2020 (1) – LETTER FROM MASANJIA   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ha començat la 23a edició dels DocsBarcelona que tindrà lloc del 19 al 31 de maig en versió online a través de la plataforma Filmin.

LETTER FROM MASANJIA ha estat la pel·lícula escollida per a la inauguració, va estar emesa, ahir dia 19 de maig, al programa Sense Ficció de TV3 i estarà disponible a Filmin fins a les 23.59 h del dia 20 de maig, és a dir, 24 hores.

La resta de documentals estaran disponibles durant 72 hores,  tret del que tancarà el Festival, “Forman Vs. Forman“. La clausura i entrega de premis tindrà lloc el 31 de maig a les 21 hores.

LETTER FROM MASANJIA  (🐌🐌🐌🐌)

Del cineasta canadenc Leon Lee la pel·lícula ens narra un període de la vida de Sun Yi, un defensor dels drets humans a la Xina.

Als Estats Units, Julie Keith va trobar una carta amagada en una caixa de decoracions de Halloween Made in China. Ella i la seva família preparaven la festa d’aniversari de la filla petita i tenien les decoracions guardades a les golfes. La carta estava escrita per Sun Yi i era un crit de socors que havia llençat des del camp de treball de Masanjia on estava internat.

La descoberta d’aquella nota, on declarava ser empresonat per les seves creences espirituals i sotmès a tàctiques de tortura per les autoritats xineses, es va fer viral a tot el món i va provocar el tancament del camp de treball. Un cop en llibertat, Sun Yi va declarar ser l’autor d’aquella carta i va passar a viure sota el punt de mira del govern xinès.

Fascinat per la història, el cineasta canadenc va contactar amb Sun Yi que estava decidit a deixar constància de la seva lluita. Sun Yi, malgrat saber que estava vigilat per les autoritats xineses, va accedir a capturar d’amagat imatges de la seva vida quotidiana com a defensor dels drets humans i de la llibertat de pensament de les personesLeon Lee li va ensenyar per Skype a utilitzar la càmera.

La seva dissidència i l’assetjament a què les autoritats xineses va sotmetre a la seva família el va forçar a fugir de la Xina i es va refugiar a Indonèsia on estava a l’espera de rebre asil polític. Fins allà es va desplaçar Julie Keith que desitjava conèixer en persona l’autor d’aquella carta que li havia canviat la vida.

Dos anys més tard Sun Yi va entrar en contacte amb un altre pretès dissident xinès i moria d’una sospitosa malaltia als ronyons.

Un documental colpidor de denúncia sobre la repressió governamental a la Xina.

——————————————

FITXA:

Títol: Letter from Masanjia

Direcció i producció: Leon Lee – Guió: Caylan Ford, Leon Lee

Música: Michael Richard Plowman – Fotografía: Marcus Fung

País: Canadà – Any: 2018

Durada: 75 minuts – Idioma: Anglès