Arxiu d'etiquetes: Ferran Terraza

– Teatre – HIPOPÓTAMOS (🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.06.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 319)

HIPOPÓTAMOS (temp. 17/18 – espectacle nº 319)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb text i direcció d’Ever Blanchet, ahir vam veure HIPOPÓTAMOS a la sala Petita del Teatre Gaudí, on els dos actors representen un interrogatori dels molts que, sense dubte, van tenir lloc després dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya.

Un text que pretén ser una reflexió sobre la interpretació dels fets, els que siguin, d’ara o de fa trenta anys, fets que d’inici poden ser veritat o mentida i que s’acaben convertint en veritats absolutes convenientment argumentades….. repetir una falsedat fins que s’acabi convertint en veritat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Valorem la valentia d’Ever Blanchet d’abordar un tema que als catalans ens ha fet molt de mal, especialment als que creiem que l’única sortida possible és optar per la independència de Catalunya.

Un interrogatori policial a un participant en el referèndum, la policia pretén identificar a les persones que van col·laborar per dur a terme les votacions de l’1-O. Però sota aquesta premissa inicial, el muntatge fa un repàs a tota la història del nostre país, fets que s’entrecreuen constantment, el franquisme, la transició, els GAL, ETA, el 23-F, els socialistes i l’OTAN, Gibraltar, la monarquia ….

Un detingut, Ferran Terraza, que es mostra segur de si mateix i respon a les preguntes amb un llenguatge que situa el verb al final de les frases, donant a la conversa una pàtina d’absurditat. La seva gestualitat, repetitiva, mostra la seva fixació en l’ordre. No perd la calma. Tot plegat dibuixant un personatge delirant.

Un policia, Jordi Cadellans, que es mou entre les dues figures clàssiques del policia bo i el dolent, que es queda descol·locat davant de l’eloqüència i seguretat del detingut i que a estones el fa perdre la seva suposada seguretat.

Una proposta singular, on s’acaben barrejant el teatre de l’absurd amb el teatre polític. Un diàleg fluid i constant on es van intercalant les idees que el text pretén transmetre amb els fets policials que ens volen mostrar i que passen pels episodis violents cap al detingut i la manipulació de proves.

Continua llegint

– Teatre (169) – TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 31.01.2017

TE LO CONTARÉ EN UN VIAJE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Com pots explicar que sents quan la teva vida canvia de cop i volta ? , quan el que fins ahir era important queda en segon termini ?, quan et diuen que a la teva filla li queden sis mesos de vida ?  com encarar això tot sol?  com ajudar l’Alba?

Doncs això és el que ens van explicar ahir en un magistral monòleg Ferran Terraza.

Un escenari buit, que representa un pis buit que en tancar les portes ja no tornarà a veure mai més, un pis on en Carlos ha viscut amb la seva filla Alba que ja no hi és i li ha deixat també un gran buit a l’ànima.

Una història real. Un pare i una filla enfrontats a la malaltia descobreixen que el camí de la superació i l’amor va més enllà del patiment i la desgracia. Un testimoni impressionant ple d’esperança i humanitat. Basat en el llibre del mateix títol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dimarts era nit d’estrena al Teatre Gaudí i nosaltres “estrenàvem” també la sala, la “Sala pequeña”. En ocupar els nostres llocs a la fila 1, tres cadires al davant, fila 0 ens diuen, una d’elles l’ocupa una persona molt alta a la que demanem si pot canviar  el lloc i amablement ho fa tot dient: no hi ha problema, jo em sé el text de memòria….. era el mateix Carlos Garrido que després en acabar ens va dedicar el llibre que, inevitablement, vam comprar.

És el primer projecte de la companyia Teatre de l’Alba que van decidir adaptar el llibre en format monòleg i en un escenari buit, per donar tota la força a les reflexions d’un pare que evoca la lluita de la seva filla contra una malaltia mortal. Està dirigida per Alain Chipot actor, dramaturg i pedagog francès.

A través de les evocacions del pare “veiem” un pis de l’Eixample de Barcelona amb un llarg passadís que separa els dos mons, el del pare, escriptor i periodista que es tanca al seu despatx per treballar, i el de la filla, una adolescent que es tanca a la seva habitació i deixa permanentment els llums encesos. Una filla que porta un diari en el que escriu:  Vivo con un señor encerrado en una habitación, que cuando sale, no habla”.

Continua llegint