Arxiu d'etiquetes: Felipe Cabezas

– Teatre – CABARET VICTORIA (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.03.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 222)

CABARET VICTORIA (temp. 17/18 – espec. nº 222)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dia 14 de marc de 2013 la Sala Fènix va obrir les seves portes, i des de llavors ha anat trobant el seu lloc, i adquirint una personalitat pròpia basada en el teatre de màscares, les titelles per adults, el clown gestual, el teatre d’objectes i la poesia. També s’ha fet un lloc en el món de la programació infantil.

CABARET VICTORIA és la seva primera producció, una obra teatral en format de breus històries basades en la literatura fantàstica del segle XIX. I ara la tornen a oferir, dins de la programació especial per celebrar el cinquè aniversari de la sala.

Felipe Cabezas, ànima artística de la sala, és el director teatral i conductor de la proposta amb direcció musical de Pere Cabaret.

Amb textos d’Edgar Allan Poe, Honoré de Balzac, Teodor Hoffman, Julio Verne, Rimbaud, …. ens proposen un cabaret amb un accent especial en la màscara, el gest, les ombres i la manipulació d’objectes, amb un ambient sonor i musical a l’estil de la revista i el vodevil.

La sala es transforma en una nau amb un ambient decadent i festiu, el capità d’aquesta nau és Felipe Cabezas i convida “al abordaje, sin equipaje“. Una tripulació amb una estètica de còmic i diferents habilitats escèniques que els fan capaços de donar vida a autòmats, viatges, pors i figures sobrenaturals que fascinaven en el segle XIX i ho continuen fent en l’actualitat.

Continua llegint

– Teatre – EL BUFON DEL REY LEAR (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 141)

EL BUFON DEL REY LEAR (temp. 17/18 – espectacle nº 141)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquest monòleg de Felipe Cabezas a la Sala Fènix, cinquè monòleg teatral de l’artista en la que serà la cinquena temporada de la sala.

A finals del mes de novembre, a la roda de premsa ja ens van comentar que, en aquesta ocasió han fet tàndem de direcció amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, que ha assumit la part de direcció actoral, la direcció d’art (mascares i vestuari) és d’Anna Chwaliszewska i l’espai sonor d’Orestes Gas.

Una proposta en què es recupera l’ús de màscares i incideix un llenguatge dinàmic, visual i intens, passant per diversos estats interpretatius.

Els bufons, des de sempre, són uns personatges que han permès parlar de temes que la censura prohibia i criticar institucions i persones que aparentment eren “intocables”. En aquesta proposta el bufó del rei Lear no deixa en cap moment de ser un còmic, un actor que ens explica les conseqüències de la decisió del rei Lear de dividir el regne entre les seves tres filles, provocant amb aquest fet, una lluita de poder.

El seu paper d’actor permet a l’autor del monòleg, prendre distancia i riure’s una mica de tothom, incloent-se a ell mateix.

Continua llegint

– Teatre (214) – MARY FRANKENSTEIN SHELLEY (🐌+🐚) Sala Fènix – 19.03.2017

MARY FRANKENSTEIN SHELLEY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ja fa temps que esperàvem amb ganes el resultat d’aquesta proposta que s’ha aixecat amb un projecte de Verkami i amb una gran il·lusió per part de tot l’equip que l’ha dut a terme. 

Nosaltres hi vam col·laborar, perquè creiem en la feina d’aquesta petita sala que aposta per donar oportunitats a petites produccions i per la creació de noves propostes. És cert que el tema de Frankestein a priori no ens interessava massa i segurament això ha influït en la nostra valoració final.

No volem desmerèixer en absolut la feina de creació i l’esforç implícit que comporta tot plegat, però no podem deixar de fer una valoració segons les nostres percepcions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el programa de mà indiquen:

Víctor Frankenstein es passeja per la ment de Mary Shelley, observant a través de l’esperpèntic mirall de la paternitat científica i literària.
Encara no ha estat publicat, però es gesta a l’interior de l’autora anglesa una monstruosa creació composada per records, culpa, solitud, sang i mort.
Un relat fantàstic i grotesc a 4 veus.
Un relat que camina entre la por i el perdó, entre la desesperació i el somriure, entre la incredulitat i el desig, entre l’humor i la lluita contra els nostres propis monstres.

Frankenstein o el modern Prometeu” és una obra literària de l’escriptora anglesa Mary Shelley publicat en 1818, i emmarcat en l’anomenada novel·la gòtica. El text planteja el tema de la moralitat en el camp de la creació mèdica i la ciència, … i la seva relació amb Déu. Està considerat com un dels primers textos de la ciència-ficció.

Felipe Cabezas ha volgut encaixar en aquesta proposta, d’una banda la biografia de l’autora Mary Shelley, des del moment del seu naixement fins que va començar a crear la seva novel·la, i d’altra banda la mateixa novel·la amb la creació del monstre.

Amb un format de cabaret i de comèdia, les dues històries s’alternen i les tres actrius han d’anar interpretant diferents personatges; també ho fa Felipe Cabezas, que actua com a mestre de cerimònies, i alterna també el paper de Lord Byron i el del mateix monstre que va crear Victor Frankestein, amb la utilització d’un titella.

Continua llegint

– Teatre (74) – BRUTO, EL PODER O LA VIRTUD (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 30.10.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

BRUTO, EL PODER O LA VIRTUD – 

Hem arribat !!! ….. l’últim dia però hem aconseguit encabir a la nostra agenda aquesta proposta de la Sala Fènix que no ens volíem perdre. Un treball sensacional de Felipe Cabezas.

Una habitació buida amb un únic somier contra la paret, una daga penjada una mica més amunt i un home assegut, encongit de dolor i de solitud. L’home és Bruto. Ha de prendre una decisió lluitant amb els seus sentiments en pro de la democràcia.

Un monòleg teatral inspirat en Juli Cèsar, l’obra de Shakespeare. Bruto s’enfronta al dilema d’assassinar a un dictador que amenaça amb tiranitzar Roma, una persona a la qual estima profundament i que a més és l’amant de la seva mare, tot i que no és el seu pare.

bruto-sala-fenix-2

Un personatge que denuncia la indiferència del poble davant la tirania, del deure de tots nosaltres d’anteposar la virtut d’un sistema polític democràtic per damunt de l’anhela de poder d’una persona o d’un govern.

És una obra tristament actual, poèticament acusadora i reivindicativa de les llibertats socials. En el seu discurs, Bruto posa el dit a la nafra apuntant a la injustícia, la indiferència popular davant la tirania i la corrupció regnant en la societat per despertar el poble i intentar tornar-li la seva dignitat

Un monòleg que es desenvolupa a mig camí entre el seu dubte abans de l’assassinat i el seu dolor després perquè ha matat un home que s’estimava. L’autora, Marcela Terra, ressalta el dilema emocional de Bruto que es veu obligat a escollir entre el sentiment i el deure i ens el presenta com un home profundament democràtic que la historia ha transformat en un traïdor. En aquest discurs, dues petites escletxes que permeten parlar a Juli Cèsar i a Marco Antonio. És a partir d’aquest últim que Bruto s’adona que en realitat ha estat utilitzat i al mateix temps convertit en el boc expiatori del Senat. La seva desesperació és aclaparadora.

Continua llegint

– Teatre (204) – L’ULTIMA NOTTE DEL CAPITANO (🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 09/06/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb aquesta peça de Commedia dell’Arte, Felipe Cabezas ha recorregut diversos escenaris des del 2013, on va ser presentada a la Sala Fènix, sala que ell condueix juntament amb Isabella Pintani, i a on ha fet temporada en més d’una ocasió.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La comèdia de l’art és un gènere popular que va representar una revolució escènica a la Itàlia Renaixentista. Un gènere que recorre a la improvisació per donar un caire d’espontaneïtat al que passa sobre l’escenari. Aixi els personatges podien parlar de temes d’actualitat i fins i tot comentar anècdotes o fets produïts el mateix dia de la representació. Un gènere actualment en desús, que va influir de forma molt evident en el teatre de Shakespeare, Lope de Vega o Molière i en gèneres com el clown o la mímica.

Felipe Cabezas ha recuperat amb aquesta proposta un gènere que ens retorna a la màgia de les màscares.

Continua llegint

– Teatre – assaig de INFERNO – Sala Fènix – 23/03/2016

Vull deixar constància al Blog de què un dia d’aquesta setmana santa, al matí, vaig ser convidat a veure un assaig de INFERNO a la Sala Fènix. Aquesta proposta ha estat programada en diverses ocasions a diferents teatres de Barcelona, però per motius d’agenda sempre se’ns havia escapat.

INFERNODe fet, l’assaig era com a conseqüència de què per segon any consecutiu s’havia de fer un bolo a una petita població italiana el diumenge següent, dia 27; l’actor protagonista, en Felipe Cabezas l’havia d’assajar en llengua italiana, tal com s’havia de representar a Bardonecchia, un municipi italià, situat a la regió del Piemont.

INFERNO tracta de Tristano Martinelli, el notable actor italià que va crear el personatge de Arlecchino al París de finals del cinquecento. Amb diverses tècniques interpretatives com la recitació, la pantomima, l’acrobàcia i la commedia dell’arte, aquesta proposta indaga en la teatralitat de la vida, proposant una via d’escapament a la misèria humana a través de la creació artística, denunciant sempre amb un somriure, la vanitat i l’ambició que sacsejaven la societat d’aleshores, i de pas fer un paral·lelisme amb la societat actual….. en la que la joventut ha d’aprendre a reinventar-se per sobreviure.

Continua llegint

– Teatre – FRACTALS 4 (**) – La Vilella Teatre – 31/03/2014

Aquest dilluns passat per finalitzar el mes de març i per sorpresa ens vàrem assabentar que al Teatre La Vilella tornava a fer una nova proposta de FRACTALS, en la seva Quarta edició.   Aquesta vegada, com sempre, 3 branques diferents de les arts escèniques es posen en contacte, per intentar crear des de zero una proposta artística.

Fractals 4

Les tres branques van estar les següents:

1 – VIDEO ART (Joan Saeta)

2 – TEATRE DE MÀSCARA (Felipe Cabezas i Elena Visus de Sala Fènix)

3 – BANDA SONORA (Pedro, un dels components de Espai en Construcció)

Aquesta vegada, va acudir poquíssim públic i es que nosaltres vàrem rebre el email menys de 24 hores abans de començar aquesta mena de experiment artístic.

Continua llegint