Potser ja fa mes d’un any que es va posar en contacte amb mi Kleber Luis Bosque, una persona nascuda a Brasil que te la seva vida lligada al Teatre i que ja ha intervingut a Catalunya en la promoció de varies produccions de petit format. Malauradament per coincidències en la nostra atapeïda agenda, mai havíem tingut l’oportunitat de acudir a cap dels espectacles que em proposava.

Ahir per fi varem trencar aquesta asincronia, i ens vam conèixer personalment. Es tractava de assistir a la tercera proposta d’aquest cicle de Teatre de l’ADN: 1era Mostra de la nova Dramatúrgia Llatinoamericana, en aquest cas el país convidat es tractava de Colòmbia.  Ja han estat representades dues obres, la primera de Brasil i la segona de Mèxic; la propera setmana també assistirem a la representació de la última amb una obra Argentina.

Al entrar al espai de Àtic22, ens trobem amb un grup de gent xerrant i ens conviden a tastar uns bunyols colombians i un xupito de “Canelazo”.  Alhora un parell de joves, estan interpretant cançons “canàries” amb tocs “colombians”…. es tracten del canari  Josue Kamino (veu i guitarra) i al colombià Pablo González (caixa); l’ambient es quasi familiar i molt, molt agradable.

A la mitja hora ens fan passar a la sala on s’interpretarà l’obra “EL AUSENTE” del escriptor colombià Felipe Botero. Es tracta en realitat d’una lectura teatralitzada al màxim, per actors de les dues bandes de l’Atlàntic. La veritat es que a la poca estona gairebé no t’adones de que les actrius i l’actor porten el text a la ma i el segueixen sovint de memòria, perquè actuen de debò i les interpretacions son per treure’s el barret.

Continua llegint →