Per fi, podem assistir al Tantarantana, per tal de veure aquesta nova proposta de la Companyia Ignífuga, FAM OCULTA, després d’haver anul·lat la nostra reserva pel dia de l’estrena, i creiem que potser ha estat millor així, ja que factors personals i aliens a la producció no ens haurien permès gaudir-la com cal.

La primera visió de la posada en escena, ens ha impactat molt favorablement per la divisió dels espais de l’escenografia i l’esclat de colors dels objectes situats sobre dues taules preparades per fer un àpat; tres personatges i tres espais que es poden veure al mateix temps, sempre i quan el disseny de llums ens ho permeti, segons les necessitats del moment que l’acció requereix; dos d’aquets espais, al fons de l’escena on estan situats a banda i banda cada un dels mascles rivals, asseguts en el seu regne …. i mes a tocar dels espectadors l’espai on es desenvolupa l’acció pròpiament dita i on l’Helena, la protagonista, està situada.

Un quart personatge, gairebé fora de l’espai escènic, fa de cor, com en les antigues tragèdies greges i ens explica en tot moment el que passarà o inclús intervindrà de paraula en l’acció com si fos la veu de la consciència de cada un dels personatges, tal i com si és tractes d’un amic i conseller.

Continua llegint →