Arxiu d'etiquetes: FALSTAFF

– Teatre – FALSTAFF (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 03/03/2016

Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit.

Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta.

Falstaff - Teatre Akademia 1

Falstaff no és el títol de cap obra de William Shakespeare, és un personatge que apareix a diverses de les obres de l’autor: Ricard II, Enric IV (parts 1 i 2), Enric V i Les alegres comares de Windsor. És també el protagonista de l’òpera de Verdi amb el mateix títol i el protagonista de la pel·lícula d’Orson Welles Campanades a Mitjanit.

Falstaff és un home que estima la vida, gaudeix de l’amistat, li encanten les dones i li perd un bon vi i bon menjar. Viu en un món en guerra, un món violent en el qual triomfen la força, la traïció i l’ambició pel poder. Falstaff només sobreviu.

Continua llegint

– Òpera al cinema – FALSTAFF (***1/2) en directe desde el MET de NY – Cinemes Icaria Yelmo – 14/12/2013

Fa tan sols una mica mes de 9 mesos, vam assistir (a través del cinema) a un altre producció  de la mateixa òpera de Verdi, FALSTAFF…. i el curiós és que el protagonista era el mateix baríton, en Ambrogio Maestri, que sembla tothom coincideix que és un dels millors Falstaff’s de la història operística.

En aquella ocasió va ser una producció de l’òpera de La Bastille de Paris.

Dissabte passat, 14 de desembre i en directe des de el Metropolitan de New York, assistim en directe a un altre producció de la mateixa òpera i tornem a veure a dos cantants en el mateix paper, el mencionat Ambrogio Maestri i també a Paolo Fanale en el paper de Fenton.

Cartell Falstaff MET

“Durant quaranta anys he volgut escriure una òpera còmica”. Quan Verdi va escriure aquestes paraules el 1890, ja havia anunciat el seu adéu als escenaris, no una sinó dues vegades, amb Aida i Otello. Cinquanta anys abans, s’havia intentat aventurat amb l’òpera buffa amb Un giorno de regno.

L’obra va ser un fracàs i, amb l’agreujant que la seva dona va morir durant la seva composició, el fracàs el va deixar molt amargat. Va ser el desig d’evitar la mala sort que apareix en tantes de les seves òperes el que li va fer prendre la ploma de nou per última vegada? O era l’ombra de Shakespeare?  “M’estic divertint…” una frase que Verdi repeteix contínuament mentre compon Falstaff.

Continua llegint

– Òpera al cinema – FALSTAFF de Giuseppe Verdi – en directe des de l’òpera de la Bastille de Paris – Cinemes Girona

Per MIQUEL GASCÓN

Ens assabentem de què el dimarts 12 de març en els cinemes Girona, retransmeten en directe l’òpera FALSTAFF des de l’òpera de la Bastillle de Paris. El curiós i per altra banda escandalós del cas… és que hem pogut comprar les entrades per avançat i amb descompte dels TRESC, 7 euros mes barates que en els cinemes Bosque de la cadena Balaña… i és la mateixa retransmissió.

falstaff_cartell

Molts dels amics que acostumen a venir a aquestes retransmissions operístiques, clarament “deserten” a favor del futbol per tal de veure el partit de Champions del Barça amb el Milan. Se l’han jugada i pensem que patiran de valent… però la sort els va de cara, ja que a la mitja part de l’opera ens assabentem que el Barça guanya un a zero….

La Sala dels cinemes Girona a menys d’un terç de les localitats plenes. Per sort tenim uns amics que ens acompanyen en la seva primera incursió en aquest tipus de retransmissions en directe… la Montse i en Quim (amics des de fa molts anys i que ara ens hem retrobat a partir de la publicació del Bloc).

Opera de la Bastille - Paris

Opera de la Bastille – Paris

“Durant quaranta anys he volgut escriure una òpera còmica”. Quan Verdi va escriure aquestes paraules el 1890, ja havia anunciat el seu adéu als escenaris, no una sinó dues vegades, amb Aida i Otello. Cinquanta anys abans, s’havia intentat aventurat amb l’òpera buffa amb Un giorno de regno.

L’obra va ser un fracàs i, amb l’agreujant que la seva dona va morir durant la seva composició, el fracàs el va deixar molt amargat. Va ser el desig d’evitar la mala sort que apareix en tantes de les seves òperes el que li va fer prendre la ploma de nou per última vegada? O era l’ombra de Shakespeare?  “M’estic divertint …” una frase que Verdi repeteix contínuament mentre compon Falstaff.

Continua llegint