Fabrice Murgia |

LA TRISTEZA DE LOS OGROS (temp. 17/18 – espectacle nº 193)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Un muntatge basat en fets reals que va crear el jove actor i director belga Fabrice Murgia per al festival de Liegès el 2009. La versió francesa, es va poder veure a Temporada Alta l’any 2013; una proposta que ha obtingut nombrosos reconeixements (Premi del Públic i Premi Télérama del Festival Impatience 2010 – Odéon-Théàtre de l’Europe).

Malauradament hem de dir que aquesta adaptació espanyola que ahir vàrem poder veure al Teatre Lliure, ens ha decebut enormement, especialment al que fa a la seva direcció i posada en escena.

Un senyal molt clar de què aquesta producció no atrau gaire al públic del Teatre Lliure (que sovint esgota les localitats dels seus espectacles), és que ahir divendres nit, les grades de la petita sala del lliure de Gràcia estava mig buida, ja que no estaven ocupades ni la meitat de les seves localitats, … i això tenint en compte que fa pocs dies els abonats hem rebut ofertes del Teatre a 7 € i de 12 € per la resta del públic, quant el preu oficial segons la web del teatre és de 26,50 €.

Quan entrem a la Sala l’actriu Andrea de San Juan està ja sobre l’escenari, recorrent l’espai escènic d’una banda a l’altre desesperadament amb el micro a la mà, donant cops a les cortines laterals i amb una veu ridículament distorsionada, recitant una vegada i un altre, i un altre, i un altre … les mateixes frases del relat de l’ogre que es cruspeix els seus propis fills per continuar regnant; … i ho fa reiteradament fins a l’avorriment, inclús quan ja passen gairebé 10 minuts del teòric inici de la sessió. Vaja … comencem malament.

Continua llegint →

DARAL SHAGA (temp. 17/18 – espectacle nº 168)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El Teatre Lliure ha programat durant tres dies DARAL SHAGA un espectacle internacional conceptuat com a òpera circense.

Amb direcció escènica de Fabrice Murgia, i direcció artística de Philippe de Coen, la companyia Feria Musica ens parla de la tragèdia de la immigració mitjançant l’òpera, el circ, el teatre i el cinema.

Un teló semi transparent cobreix totalment l’escenari, darrere aquest teló, a la dreta, al fons, tres músics (Fabian Fiorini al piano, Lode Vercampt al violoncel i Jean-Philippe Poncin al clarinet) interpreten en directe la música de Kris Defoort.

Una foguera i unes persones que s’apropen a escalfar-se les mans, un d’ells llença un passaport al foc. Una càmera ens mostra (força malament) els primers plans projectats al teló que fa de pantalla i al mateix temps deixa veure el que està passant darrere. Es pinten les cares de blanc. A la part superior d’aquesta “pantalla” els sobretitulats en català (a vegades també a banda i banda de l’escenari).

Aquestes persones volen traspassar les fronteres de Melilla, Lampedusa o Tijuana (tant és el lloc, la tragèdia humana que viuen és igual a tot arreu), busquen una vida millor a l’altra banda.

Nadra viatja acompanyada del seu pare, i porten a sobre únicament el que poden carregar.

Perquè les nostres ciutats estan plenes a vessar de mirades exiliades pendents de ser calmades, perquè el circ, art de l’obstinació extrema, hi surt guanyant quan torna a endinsar-se en territoris nous, perquè ajuntar un autor, un compositor, un director, acròbates, cantants i músics ens dóna el coratge d’avançar, triem forjar la utopia de Daral Shaga a diverses veus.

Fins aquí la declaració d’intencions que la mateixa companyia ha escrit en el programa de mà, però per nosaltres, i com sempre, és una opinió molt personal, han volgut abastar massa camps, barrejar diferents arts escèniques i han creat un popurri de coses sense aprofundir en cap d’elles i que almenys a nosaltres no ens ha satisfet.

Continua llegint →