Arxiu d'etiquetes: Fabià Puigserver

– Teatre (113) – LES NOCES DE FIGARO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 04.12.2016

LES NOCES DE FIGARO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Moltes ganes de veure aquesta nova/vella proposta d’aquest clàssic de Beaumarchais, escrit entre el 1777 i el 1780, i que és la segona obra de la trilogia començada amb “El barber de Sevilla” (1772) i acabada amb “La mare culpable” (1792).

Segons va explicar en Lluís Pasqual a la roda de premsa, aquesta va ser l’obra escollida per commemorar el 40è aniversari del Teatre Lliure que va iniciar les seves representacions a Gràcia el 2 de desembre del 1976. Les Noces de Figaro que va aixecar en Fabià Puigserver, va ser estrenada el 7 de febrer del 1989 i va representar un reconeixement de la feina que s’estava desenvolupant al Lliure, va ser un èxit de públic i va fer gira durant quatre temporades. Es va poder veure a Madrid i Sevilla (1991/92), Düsseldorf i Stuttgart (1992/93), A Corunya, Barakaldo, Logronyo i Pamplona (1993/94), i Alacant, Bilbao, Córdova, Múrcia, Toledo i València (1994/95).

les-noces-de-figaro-teatre-lliure

En aquella ocasió el paper protagonista l’interpretava Lluís Homar que ha estat l’escollit per portar la direcció d’aquesta nova proposta.  En paraules del mateix Lluís Homar:

Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m’ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d’allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m’encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer és intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d’actors perquè, prenent el testimoni d’aquells que de la mà d’en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l’exercici del nostre ofici. Amb tot el meu amor per tots aquells que l’estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat.

La trama d’aquesta òpera bufa ens situa anys després de la primera part, a Sevilla, on som testimonis del desig que sent el comte d’Almaviva (Joan Carreras) per Susanna (Mar Ulldemolins), cambrera de la comtessa (Mónica López)  i promesa de Fígaro (Marcel Borràs). Un amor que el jove Fígaro impedeix astutament amb la complicitat de Susanna i la comtessa i que posa en evidència el comte davant els seus servents. Una veritable comèdia d’embolics i portes.

Continua llegint

– Cinema – pre-estrena LA HISTÒRIA D’UN TEATRE LLIURE (****) – Teatre Lliure (sala Fabià Puigserver) 22/10/2013

Ja he explicat alguna vegada que la nostre inquietud cultural la devem en gran part al TEATRE LLIURE que ens va iniciar en el mon del Teatre, des de el moment que es va fundar a l’any 1976….  al edifici de la antiga Cooperativa Lleialtat de Gràcia (prop de on vivíem).  Abans d’ells, el Teatre a Barcelona era inexistent, un desert… o mes ben dit, el poc que arribava a Barcelona era un teatre importat de Madrid, força xaró i sense contingut ideològic ni compromís social.

L’únic que podíem veure eren “revistes” al Paral·lel i representacions que l’únic que pretenien era fer riure, prèviament censurades pels poders feixistes d’aquella època.

La històoria del Teatre LLIURE 1-impAmb la creació del TEATRE LLIURE va renéixer el TEATRE amb majúscules…. teatre fet a Catalunya i que va ser un revulsiu per tal de que sorgissin moltes companyies que van anant composant un tipus de Teatre de compromís amb la societat catalana, amb un altre manera de fer, sense declamacions exagerades…. teatre que confonies amb la vida real, i que parlava dels problemes i vivències de la nostra societat.

Poc desprès aquest teatre català va tenir un gran reconeixement a la resta del estat i també resó internacional. Eren els  anys, al acabar la dictadura,  on la paraula LLIURE, tenia molta mes importància que ara i ens empentava a tots a fer moltes coses, amb molta il·lusió, que havien estat prohibides en un llarg, negre i trist període de l’historia, al que mai hauríem de tornar.

http://vimeo.com/52374475

Quant ara fa mes de un any, em vaig assabentar que a traves de VERKAMI, s’havia engegat un projecte per filmar un documental sobre l’historia del TEATRE LLIURE, enseguida em vaig apuntar i em vaig fer MECENES del projecte; veritablement creia llavors que s’apuntaria molta mes gent per engegar el projecte i no va ser així, (únicament 85 persones es van animar), però aquets 85 varem aconseguir que amb aquells 3.190 euros simbòlics es tires endavant el projecte.  Finalment el  documental ha estat produït per Manual en coproducció amb TV3 i amb el patrocini del Grup Mémora.

Continua llegint