Arxiu d'etiquetes: Ever Blanchet

– 300 – Teatre – KAREN (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.02 (temp. 18/19 – esp. nº 220)

KAREN (temp. 18/19 – espectacle nº 220)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge dia 2 de juny vam fer cap al Teatre Gaudí per veure KAREN la nova obra d’Ever Blanchet dirigida per Marta Gil Polo.   

KAREN forma part del cicle “Valors familiars en escenaamb TANCATS de Gai Soler que es podrà veure en aquesta mateixa sala al juliol. Les dues peces reflexionen sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània.

KAREN relata la vida de dues famílies que comparteixen destí. Un fet del passat que mantenen ocult, els va obligar a enviar els fills a països sense conveni d’extradició amb Espanya. Quan nosaltres ens endinsem en l’obra han passat tretze anys d’aquells fets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Andreu (Armand Villén) és policia i pare del Nil. La seva dona Tena (Maria Clausó) acaba d’arribar de visitar el seu fill que viu a Colòmbia i es pare de dues filles.

El Mario (Pep Planas) és metge i viu a Austràlia amb el seu fill Marc. Està separat de la seva dona, la Carla (Isabelle Bres) que viu a Barcelona amb l’Abel (Carles Pulido) un noi lleidatà, d’ascendència marroquina, a qui ha afillat.

La Carme (Isa Mateu) és infermera i amiga de les dues famílies.

Com veieu un argument força embolicat, que a nosaltres ens va semblar massa irreal i sobretot a la primera part de la representació ens va fer perdre l’oremus, perquè no enteníem gairebé res, però …

Continua llegint

– 252 – Teatre – SEPARACIONS (🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 2019.04.22 (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

SEPARACIONS (temp. 18/19 – espectacle nº 184)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest passat dilluns dia 22 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure una proposta estrenada l’any 2002 i recuperada 17 anys més tard per Pere Anglas, un dels protagonistes d’aquella primera versió. Es tracta de SEPARACIONS d’Ever Blanchet.

Pere Anglas ha fet una actualització del text, incorporant implícitament les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, l’ha dotat de mes ritme i ha reduït sensiblement la durada, però el fons de la comèdia continua sent el mateix, i ens presenta setze personatges i vuit formes de vida diferents amb un mateix desenllaç, el final sentimental i patrimonial d’una relació.

Vuit parelles són a punt de separar-se. Molts i variats poden ser els motius que portin a prendre aquesta decisió, però n’hi ha un de molt comú: la rutina de la vida de parella.

Vuit històries que caricaturitzen vuit relacions de parella que acaben en trencament. Com a fil conductor i lligam de totes les històries està la història d’amor de la parella formada per la Naima (Eva de Luis) i l’Oriol (Raul Tortosa) que després de deu anys de convivència decideixen separar-se buscant la independència, però que semblen incapaços de trencar definitivament.

Rafaela Rivas, Miriam Tortosa, Antonio del Valle i Christian Cánovas interpreten 3 o 4 personatges bastant estereotipats, alguns amb més encert que d’altres, en un seguit d’esquetxos on van apareixent moltes de les possibilitats de relació i dels motius de ruptura. Un catàleg de separacions de tota mena, presentades amb un caire molt televisiu.

Les separacions sentimentals són una font de problemes, de dolor i de petites tragèdies, però també es poden mirar des d’una òptica molt més còmica, que dissimuli l’amargor de la qüestió, com es fa en aquesta proposta.

Continua llegint

– 247 – Teatre Musical – EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA – Teatre Victòria (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2019.04.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA (temp. 18/19 – espectacle nº 180)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I dijous, d’un musical íntim i de petit format a un altre musical una mica més gran al Teatre Victòria. EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, la producció catalana del musical “Spring Awakening” adaptat per David Pintó.

Una producció que, amb un altre elenc, vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Gaudí, el novembre del 2016 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç). Volem des d’aquí valorar la feina i l’enorme esforç que fa Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, per donar suport a les petites produccions Musicals (i no tan petites) realitzades a casa nostra en català i amb música en directe, sense gaire pressupost, sense cap subvenció i arriscant econòmicament tot i més. Una vegada triomfen, com és el cas, passen a teatres més grans i amb més mitjans tècnics i econòmics.

Al nostre entendre, creiem que la feina que realitza Ever Blanchet no és suficientment reconeguda ni pel sector teatral, ni tampoc (encara menys), pels mitjans de comunicació, que únicament es fan ressò de les propostes escèniques que es poden veure als teatres de més aforament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta, tal com ens van comentar a la roda de premsa del passat mes de marc, és la segona vegada que es representa al Teatre Victòria i bona part dels intèrprets ho fan per primera vegada després d’un càsting a més de 300 aspirants. Marc Vilavella, director de la proposta, ha incorporat doncs, mirades noves a les escenes que conformen l’espectacle. Amb l’Ariadna Peya han treballat noves coreografies tenint en compte que és un espectacle que s’ha adaptat a les mides d’un gran teatre i que compta amb 15 actors, 7 músics en directe i un gran equip darrere. La direcció musical és de Gustavo Llull.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, és un musical pop rock que tracta sobre l’amor adolescent, la repressió, la por, l’abús de poder i la incomprensió.

Continua llegint

– Teatre – HIPOPÓTAMOS (🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2018.06.19 (temp. 17/18 – espectacle nº 319)

HIPOPÓTAMOS (temp. 17/18 – espectacle nº 319)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb text i direcció d’Ever Blanchet, ahir vam veure HIPOPÓTAMOS a la sala Petita del Teatre Gaudí, on els dos actors representen un interrogatori dels molts que, sense dubte, van tenir lloc després dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya.

Un text que pretén ser una reflexió sobre la interpretació dels fets, els que siguin, d’ara o de fa trenta anys, fets que d’inici poden ser veritat o mentida i que s’acaben convertint en veritats absolutes convenientment argumentades….. repetir una falsedat fins que s’acabi convertint en veritat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Valorem la valentia d’Ever Blanchet d’abordar un tema que als catalans ens ha fet molt de mal, especialment als que creiem que l’única sortida possible és optar per la independència de Catalunya.

Un interrogatori policial a un participant en el referèndum, la policia pretén identificar a les persones que van col·laborar per dur a terme les votacions de l’1-O. Però sota aquesta premissa inicial, el muntatge fa un repàs a tota la història del nostre país, fets que s’entrecreuen constantment, el franquisme, la transició, els GAL, ETA, el 23-F, els socialistes i l’OTAN, Gibraltar, la monarquia ….

Un detingut, Ferran Terraza, que es mostra segur de si mateix i respon a les preguntes amb un llenguatge que situa el verb al final de les frases, donant a la conversa una pàtina d’absurditat. La seva gestualitat, repetitiva, mostra la seva fixació en l’ordre. No perd la calma. Tot plegat dibuixant un personatge delirant.

Un policia, Jordi Cadellans, que es mou entre les dues figures clàssiques del policia bo i el dolent, que es queda descol·locat davant de l’eloqüència i seguretat del detingut i que a estones el fa perdre la seva suposada seguretat.

Una proposta singular, on s’acaben barrejant el teatre de l’absurd amb el teatre polític. Un diàleg fluid i constant on es van intercalant les idees que el text pretén transmetre amb els fets policials que ens volen mostrar i que passen pels episodis violents cap al detingut i la manipulació de proves.

Continua llegint

– Teatre (194) – AMICS ÍNTIMS (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 23.02.2017

AMICS ÍNTIMS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres 23 de febrer era nit d’estrena al Teatre Gaudí. El dramaturg Ever Blanchet assegut a fora al costat de la taquilla. Ell és el director artístic d’aquesta sala i del Versus teatre i és l’autor de l’obra que s’estrena. La dirigeix Oscar Molina, un director que comença a ser habitual en aquestes dues sales.

Dues parelles tenen una amistat consolidada de fa molts anys. Són veïns i tenen aproximadament la mateixa edat. Es consideren tan amics que parlen de viure plegats quan tots quatre estiguin jubilats i parlen d’una vida llarga en companyia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un inici de la representació una mica esbojarrat i fins i tot, al nostre entendre, ridiculitzant les ganes de sexe d’en Cristian (Pep Ferrer), ens va fer témer el pitjor, però sortosament al cap de cinc minuts ja agafava un altre caire i entrava plenament en diversos temes relacionats amb el desgast dels cossos i de les relacions que inexorablement comporta el pas del temps.

L’espai escènic ens mostra dos espais, dues habitacions que corresponen una a cada casa, el llit, o sofà al mig de l’escenari és compartit, delimita els espais a banda i banda i serveix també de punt de trobada entre els membres de les parelles.

A l’obra es parla molt del sexe entre les parelles, i de com afecta les seves relacions, un Cristian fogós i amb ganes de noves experiències davant d’una dona, la Clara (Maria Clausó) que ja està cansada i que no vol anar més enllà de les carícies. A l’altra parella ens trobem amb Òscar (Ferraz Lahoz) que ja comença a tenir problemes d’impotència i amb la Lali (Rosa Cadafalch) que es refugia en el ioga i vol viure aquest problema amb tranquil·litat i conformitat.

Continua llegint

– Teatre (57) – UNA FAMILIA INDECENT (🐌+🐚)- Teatre Gaudí – 13.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UNA FAMILIA INDECENT – 

La temporada passada no vam poder encabir aquesta proposta a la nostra agenda tot i haver assistit a la roda de premsa el dia 20 de juliol. El Grec i l’inici de vacances no ho van fer possible.

Precisament és en aquesta roda de premsa, que em vaig interessar força pel seu argument, malgrat que no som especials seguidors d’aquest tipus de comèdies considerades més aviat comercials: em va interessar per què vaig entendre que entre riure i riure, volia d’alguna manera ridiculitzar amb humor la corrupció de tota la societat en la que vivim i que també volia posar sobre la taula el que arribem a ser capaços els éssers humans per tal d’assegurar-nos una feina.

I és cert que a molts de nosaltres se’ns omple la boca quan critiquem la “CORRUPCIÓ” que està instal·lada en el poder polític, en els que dirigeixen els nostres destins, però pocs parlem de les petites corrupcions, de la que potser també som protagonistes, aquelles “petites” corrupcions del dia a dia que envaeix tota la societat, i que per desgràcia comencem a considerar com a normals.

una-familia-indecent

És per això que hem fet el possible per buscar un forat a la nostra agenda per poder opinar i dir la nostra…. i és que no ens volíem creure algunes opinions d’espectadors no massa favorables. Malauradament els hem de donar la raó.

La veritat és que esperàvem molt després d’escoltar i llegir les intencions de l’autor en escriure aquesta obra:

“Crec que, com home de teatre, cadascun de nosaltres tenim un rol social ineludible. Com autor, em correspon escriure per l’escena, amb responsabilitat. No puc eludir el meu rol social …..

Continua llegint

– Roda de premsa – UNA FAMILIA INDECENT – Teatre Gaudí – 20/07/2016

Per Miquel Gascón  

Aquest matí novament he pogut assistir a una roda de premsa; aquesta vegada a la presentació de la posada en escena de “UNA FAMILIA INDECENT“, text escrit ja fa uns quants anys per Ever Blanchet (fundador del Versus Teatre i Teatre Gaudí) i que sembla no havia pogut encara veure’s representada.

El primer que ens comenta Ever sobre l’obra que ell mateix va escriure, és que si estiguéssim en una roda de premsa d’un teatre públic, ens podria “vendre” que es tracta d’una obra crítica i profunda sobre l’estat actual de la societat en què vivim, però com ens parla des d’un teatre privat, ha de ser franc i dir-nos que es tracta d’una farsa, d’una comèdia que l’únic que pretén és fer riure, malgrat que segurament serà un riure agredolç.

Roda de premsa UNA FAMILIA INDECENT - Teatre Gaudi - Voltar i Voltar 1 - 1

UNA FAMÍLIA INDECENT, originàriament “La podredumbre”, ens presenta una família destruïda moralment. Persones que treballen, que volen anar endavant, que lluiten pel seu futur. Per a ells el més important és la situació econòmica. Per a tot el món l’economia familiar és prioritària., a no ser que siguin aquelles famílies que disposen d’ingressos tan elevats que resultaria absurd avaluar el que es gasta. En temps de crisi, l’estabilitat a la feina i els recursos econòmics passen de ser prioritaris a ser l’únic que realment importa. La vida segueix, imparable com sempre, sense deixar massa temps per la reflexió.

Continua llegint