I seguim amb la marató de teatre grec clàssic amb EDIPO REY, una obra de Sòfocles versionada per Alfredo Sanzol.

Aquest cop anàvem amb por, ja que els comentaris que ens havien arribat d’aquesta versió la titllaven d’estàtica i avorrida. I potser per això o perquè no és ni estàtica ni avorrida ens va agradar molt.

A l’escenari una taula i cinc cadires. Cinc actors ocupen les cadires però no tots hi són sempre tot i que els veiem. Van intervenint segons evoluciona el text i tret del últim quart d’hora estan asseguts. El canvi d’un personatge a un altre, en el cas de les dones es fa amb petits gestos com ajupir el cap o enretirar una mica la cadira, o amb gestos més visibles com aixecar-se i caminar per l’escenari o passar per sota de la taula per sortir convertida en un altre.

Continua llegint →