Ens trobem davant un espai escènic “ocupat” pel que sembla un enorme retaule barroc que alberga dins seu un petit escenari i un teló. Comença l’espectacle i després de girar aquest retaule se’ns mostra una enorme pantalla on veurem les cares ampliades dels intèrprets i un salonet carregat de fotos i petites andròmines.

Avui veurem una representació a quatre veus en format declaració/conferència.

Milo Rau és un dels representants del nou teatre documental i s’ha especialitzat a crear obres on s’analitza la realitat des de l’escenari. L’obra de Hate Radio (sobre el genocidi a Rwanda), que vam poder veure en el Festival Grec del 2013, ja ens va impactar en la seva concepció i per això no vam dubtar amb aquesta proposta.

Amb THE CIVIL WARS, Milo Rau ens planteja unes preguntes:

Quin és el futur del continent europeu ?

Què porta a un noi a participar en una guerra que no és la seva?

Per què un miler de joves francesos s’han allistat a la Jihad?

Ens obliga a submergir-nos a la fi de la vella Europa a través de la vivència d’un jove belga que ha anat a Síria per enrolar-se al terrorisme islàmic. Jugant amb els recursos audiovisuals mescla aquestes confessions amb experiències personals dels quatre actors de la seva companyia, per construir un discurs sobre els valors occidentals, la llibertat o el desencís cap a la figura paterna. Les seves històries personals ens parlen de la nostra societat i dels canvis que imperceptiblement estan impregnant el tarannà i l’esperit del vell continent.

Els actors ens parlen de la seva infància, de la seva joventut i dels seus pares i de com els baixen de l’altar on els tenien ubicats i els converteixen en rivals a abatre. Ens dibuixen una societat que ha anat perdent els seus punts de referència i ens ho creiem fil per randa perquè els actors no actuen, parlen davant de la càmera. Karim Bel Kacem, Sara de Bosschere, Sébastien Foucault i Johan Leysen expliquen, davant de la càmera, bocins de la seva biografia.

Entre els intèrprets i la majoria de joves salafistes amb els quals va parlar el director hi ha, a més, un punt en comú: l’absència de figura paterna. Pares maltractadors, pares que es van arruïnar, pares que van acabar al psiquiatre o, directament, la mort del pare. La fi del patriarcat.

Aquesta és la primera d’una trilogia sobre Europa que esperem continuï arribant a casa nostra.

Interessant proposta en francès i flamenc sobretitulat en català, que ens va mantenir atents a la pantalla durant les dues hores llargues de durada de l’espectacle. Ens va sorprendre una platea mig buida i les desercions que de forma constant es van anar produint al llarg de la representació.

A nosaltres ens va agradar força.

Concepció, text i direcció : Milo Rau

Text i interpretació : Karim Bel Kacem, Sara De Bosschere, Sébastien Foucaul, Johan Leysen

Investigació i dramatúrgia : Eva-Maria Bertschy // Escenografia i vestuari : Anton Lukas // Vídeo: Marc Stephan // Disseny de so: Jens Baudisch // Disseny d’il•luminació : Abdeltife Mouhssin, Bruno Gilbert i Aymrik Pech // Assessorament musical: Colette Broeckerti i Eurudike De Beul // Ajudant de direcció: Mirjam Knapp // Assistència a la investigación : Aurélie Di Marino // Assistència técnica i escenográfica: Bruno Gilbert i Aymrik Pech // Cap de producció: Mascha Euchner-Martinez i Eva-Karen Tittmann // Producció executiva local: Velvet Events// Fotografia: Marc Stephan

Coproduit per: Kunstenfestivaldesarts en colaboració con Beursschouwburg (Bruselas), Zürcher Theater Spektakel, Kaserne Basel, Schlachthaus Theater Bern, La Bâtie – Festival de Genève, Schaubühne am Lehniner Platz (Berlín) y Théâtre Nanterre-Amandiers (París). Amb la col.laboracoó del Goethe Institut.