Arxiu d'etiquetes: Ester Roma Calle

– Teatre – HIVERN (🐌🐌🐌) – La Seca Espai Brossa – 2017.09.22 – (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

HIVERN (temp. 17/18 – espectacle nº 29)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres ens vàrem apropar a La Seca Espai Brossa i vam aprofitar per veure les dues propostes que aquests dies ens ofereixen. La primera d’elles a la Sala Leopoldo Fregoli, és HIVERN de Jon Fosse traduïda i dirigida per Ester Roma Calle.

Ens parla de dos personatges que des de la més absoluta soledat intenten establir una relació que els ajudi a no restar sols.

Ramon Bonvehí, és l’home, un home casat i amb un fill que es troba en una ciutat per motius de feina. Està allotjat en un hotel i, s’encamina a fer una visita quan, Bàrbara Roig, la dona, se li apropa. Ell té una vida organitzada i convencional, ella té una vida que la manté enllaçada a un home darrere l’altra. Després d’aquesta trobada les seves vides canviaran.

Els dos personatges, uns desconeguts, inicien una conversa feta de frases curtes, inacabades, on els silencis formen part de l’acció i on és més important el que no es diu. Finalment acaben junts a l’habitació de l’hotel, ell oblida la feina, la dona, el fill.

Els dos actors han estat magníficament convincents en la complicada tasca de donar vida a dues persones que lluiten desesperadament per no sentir-se sols sense dir-ho, generant una necessitat l’un per l’altra i la necessitat de sortir de la rutina en què han convertit les seves vides. Sortir d’un passat que els arrossega.

Als dos actors els hem vist treballar en algunes propostes escèniques i recordem per exemple Llàstima que sigui una puta el 2012 o Sunset Park  i El drac d’or al 2014. El personatge masculí en aquesta proposta, en general  és força passiu, en fort contrast amb el caràcter apassionat i fins i tot imperatiu del personatge femení; potser aquesta característica ens ha fet apreciar l’enorme vitalitat d’una Bàrbara Roig que hem redescobert i que ens ha deixat literalment “clavats” a la butaca.

Continua llegint