Arxiu d'etiquetes: ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIE CON EL VACIO

– Teatre – ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIE CON EL VACIO (🐌🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 2017.10.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 76)

ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIE CON EL VACIO (temp. 17/18 – espectacle nº 76)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, a l’Antic Teatre, una peça amb un estrafolari títol ESTE VERANO HICE PARAPENTE Y ME RECONCILIÉ CON EL VACÍO“, creació de dos joves artistes, Adeline Thery i Nicolas Chevallier.

Dins del marc de Noves Dramatúrgies s’ha presentat aquesta proposta de la Cia. “No iremos de safari”. Els seus components es van conèixer a París l’any 2003 estudiant a la Universitat; van continuar per camins diferents, ella es va instal·lar a Nova York on actualment hi viu dedicada a la música i treballant en un bar; ell es va instal·lar a Barcelona i es dedica a les arts escèniques. Són molt amics. Quan ella es desperta, ell acaba el seu dia. Mai han perdut el contacte i fa un any, una nit, van tenir una conversa per Skype.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ell li diu a ella: “vull que sàpigues que tinc vertigen, fòbia a les serps, que em fa por la foscor; sóc claustrofòbic, agorafòbic, l’aigua em provoca pànic, no em sento segur en un avió, no puc veure pelis de terror, les muntanyes russes no m’agraden i últimament el terrorisme m’ha inquietat molt”.

Dit tot això, sento que la por és la cosa més viva en mi.”

Ella li confessa que ha planejat la seva pròpia mort i que segurament tindrà lloc d’aquí a un any.

Aquella mateixa nit decideixen reunir-se i fer quelcom.

Aquesta proposta és el resultat d’aquella conversa i de la decisió presa d’engegar un projecte escènic junts. Han estat treballant sota el lema de no deixar de moure’s.

En entrar a la sala ens donen unes ulleres polaritzades; veiem al Nicolas i la Adeline asseguts a terra, xerrant i esperant. A l’espai un munt de radiocassets i una capsa amb moltes, moltes, potser centenars cintes de casset. Projectors de diapositives i el silenci i l’espera. Comencen a fer anar els radiocassets amb una primera audició on ens expliquen com es van conèixer i com han arribat a fer aquesta proposta.

Continua llegint