Arxiu d'etiquetes: Espai Lliure

– 385 – GREC2019 – Teatre – BRUELS (🐌🐌+🐚) – Espai Lliure – 2019.07.27 (temp. 18/19 – espectacle nº 296)

GREC2019 – BRUELS (temp. 18/19 – espectacle  nº 296)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, de nou a l’Espai Lliure per veure una nova proposta del Festival Grec d’enguany. Es tracta de la peça BRUELS escrita i dirigida per Oriol Morales i Pujolar i que es podrà veure a la Sala Beckett del 21 de novembre a l’1 de desembre.

Aquest espectacle va ser un dels primers que vàrem comprar les seves entrades, en veure que l’actor Juan Pablo Mazorra, interpretava un dels quatre protagonistes de la història; un actor del que intentem veure totes les seves interpretacions d’ençà que el varem descobrir en “Migrante” el gener del 2018 a La Vilella (vegeu aquella ressenya).

BRUELS és un muntatge de la companyia La Larga va obtenir el premi Adrià Gual 2018 concedit per l’Institut del Teatre; ens ho van presentat en roda de premsa, dins del grup “Espectacles de creació” el passat 19 de juny (vegeu la ressenya).

La Larga neix en 2014 a Mallorca, de la mà de Rebecca Alabert. En 2016 es trasllada a Catalunya, arrelant-se a l’Empordà, i la companyia incorpora nous professionals del món de les arts escèniques. Els uneix les ganes de fer teatre lluitant contra la situació econòmica i política del moment i produint els espectacles amb els recursos de què disposin. Actualment la companyia la integren Oriol Morales, Marià Llop, Rebecca Alabert, Laura Porta, Dani Serra i Juli Sanjuan.

Fins al moment les seves produccions han estat “Dalí Ha Muerto” (2015), “La Mujer que daba de comer a las palomas” (peça curta, 2016), i “Llançament” (2017), espectacle guanyador del Premi Mostra’T de la sala Sandaru en 2018.

BRUELS parteix d’una llegenda popular i ens vol parlar dels silencis i els mots que oblidem. Està escrita i dirigida per Oriol Morales i Pujolar (Figueres 1990), que nosaltres havíem pogut conèixer amb la seva proposta “Granotes” presentada al TNT 2017 (vegeu aquella ressenya).

Un bruel és el bram estremidor d’una bèstia, un rugit desesperat. Un bruel és el cant nocturn del bitó, un ocell que nia als aiguamolls, un ocell de grans dimensions, però que no es deixa veure. L’espectacle ens parla dels brams que cadascun de nosaltres sentim i no ens deixen dormir a les nits, de les paraules que no hem dit i de les que oblidem, de les històries a mig fer.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (301) – HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure – 14.07.2017

HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

ISTANBUL és sens dubte una de les ciutats més atractives del món, segons el nostre punt de vista; l’hem visitat un munt de vegades i ens l’estimem de debò, malgrat que cada vegada que la visitem notem que va perdent aquell caire d’exotisme que tant ens va atraure el primer cop que la vam visitar ara ja fa 38 anys; malgrat tot, encara avui ens fascina pel contrast de cultures entre un barri i un altre i per la bellesa de les seves mesquites i paisatges i sobretot per la vida que palpita intensament i que es pot fàcilment comprovar com a simples turistes que som.

És precisament per això que va ser un dels primers espectacles del Festival Grec que vàrem escollir, malgrat que llavors no erem conscients que després es podria veure en temporada en un altre Sala del mateix Teatre Lliure, al mes de maig del 2018.

Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Traduïda i adaptada per Carles Batlle està dirigida per Joan Arqué Solà.

Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’històries creuades. Sense relació aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida pràcticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.

A l’obra, trobem dues famílies i altres personatges que s’hi relacionen: l’inspector i la seva dona tenen dos fills, Demir i YağmurL’enamorat de Yağmur és Deniz. El germà gran de Deniz és Cihad. La parella de Cihad és Alev. El senyor Sakin i la senyora Kerime tenen dues filles, l’una és casada, l’altra no: Atalet i Özge. El taxista és del mateix poble que el senyor Sakin. Un bon batibull de personatges.

Continua llegint

– Teatre (59) – LA NOTE D’À CÔTÉ (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 15.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA NOTE D’À CÔTÉ, retrat musical del baró de Maldà – 

El primer que ens preguntem és qui és aquest Alfonso de Vilallonga, Baró de Maldà del que nosaltres no havíem sentit a parlar. I busquem a Google que ens diu: Alfonso Vilallonga (Barcelona, 1962) és el nom artístic d’Alfonso de Vilallonga Serra o també conegut com a Alfonso de Vilallonga, Baró de Maldà i Maldanell i Baró de Segur. Alfonso Vilallonga és, a més de cantant, compositor i actor espanyol. Veien la seva trajectòria, ens adonem que coneixem moltes de les seves composicions sense ser-ne conscients, com les bandes sonores de pel·lícules com Blancanieves de Pablo Berger o Mi vida sin mi d’Isabel Coixet per nomenar un parell.

Doncs situats. I ara parlem d’aquesta proposta que es va presentar en el Festival Grec i va tenir un gran èxit de públic. Nosaltres l’hem vist ara a l’espai Lliure.

Entrem a la Sala, el públic a tres bandes, ple de gom a gom, una barra de bar amb una il·luminació màgica que ressalta les ampolles de vidre i els gots, un piano, una tauleta i cadires, tot de color blau, un blau indefinit, que no arriba a ser color turquesa.

la-note-da-co%cc%82te-teatre-lliure

Un espectacle que alguns han definit com a cabaret, altres com un musical i uns altres com una autobiografia. El mateix Alfonso Vilallonga inicia l’espectacle tocant el piano, uns pantalons de color fúcsia i una sabata de cada color.

L’acompanyen en aquesta estranya aventura Antoni Comas, tenor i actor al qual hem vist fa pocs dies a L’Aplec del Remei fent el paper de cec, Mónica López una actriu que habitualment ens agrada molt, i que en aquesta ocasió no ens ha acabat de fer el pes, Elsa Rovayo “la Shica” que per nosaltres ha estat tot un descobriment i els músics Gregori Ferrer, al piano i a l’acordió i Carlos Montfort a la percussió, guitarra i violi.

Continua llegint

– Teatre – EN VEU BAIXA (🐌🐌🐌+ 🐚) – Espai Lliure – 18/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres dia 18 era nit d’estrena a l’Espai Lliure i vam entrar al pub irlandès acompanyats de molts convidats. Com és habitual en aquestes nits érem poquets els que anàvem amb la nostra entrada i també molts forats d’invitacions declinades ….  Nit d’estrena.

Un text del dramaturg irlandès Owen McCafferty dirigit per Ferran Madico que, tal com va comentar a la roda de premsa,  feia temps perseguia un text que parlés de reconciliació després d’una època de terrorisme polític.  Quietly  (títol original) és una obra del 2012, avalada pel Writers’Guild Award al millor text teatral, el Fringe First Award i el Stage Award en el Festival d’Edimburg 2013.

En veu Baixa - Teatre Lliure - Ros Ribas 1

Entrem al pub, Robert (Xisco Segura) és el cambrer i està sol, espera que la gent vingui. És el 28 de març del 2009 i els equips de Polònia, (Robert és polonès), i Irlanda del Nord juguen per a la classificació a la copa del món de futbol (haig de felicitar per l’esforç que ha representat per l’equip tècnic del Lliure recuperar aquesta gravació). Robert ho veu per la televisió. Una gran pantalla presideix l’espai. Mentrestant, parla per WhatsApp (anacronisme?) amb les seves dones. Robert és una persona tranquil·la. És un emigrant arribat en cerca d’un futur millor i ha acabat fent el mateix que feia a la seva Polònia natal.

Continua llegint

– Teatre – SOTA LA CIUTAT (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure T. LLiure – 15/04/2016

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada.

El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols” (veure la nostra valoració), ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia, companyia fundada l’estiu del 2009 i formada per ell mateix i els actors Marta Aran, Muguet Franc, Laura López i Guillem Motos.

Sota la Ciutat 2

A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, un impossible.

Continua llegint

– Teatre – L’ONZENA PLAGA (🐌🐌🐌🐌) – cicle Tot pels diners (3/3) – Espai Lliure – 05/06/2015

Divendres passat vàrem assistir a la representació de L’ONZENA PLAGA, l’ultima de la sèrie del cicle “Tot pels diners” que s’ha estat representant al Teatre Lliure durant aquestes ultimes setmanes, produïda per la Cia. La Brutal i amb textos de diferents autors…. i una altra vegada ens ha tornat a agradar molt.

L'onzena plagaAquest cop el text de Victoria Szpunberg, segurament és la que entra més a fons en el tema comú d’aquest cicle, la toxicitat dels diners per les persones, que intenten posseir-lo per poder comprar tot, incloent-hi els sentiments, la fidelitat i l’amor; un text que ens ha impactat força perquè a través de la simbologia d’una plaga de rates, ens mostra d’una manera clara, un entorn humà que podria ser molt proper al nostre, en el que tot ho marca i manega el desig de la possessió dels diners, tant dels que no en tenen, com dels que tenen mes del que realment necessiten per tal d”intentar comprar tot el comprable i el que no ho sembla pas. El poder dels diners no te aturador.

David Selvas entoma aquest text amb entusiasme i el dirigeix d’una forma valenta, assumint a més a més un dels papers principals, cosa que no massa sovint surt del tot bé… i en aquest cas, tot ha anat rodat. Des d’una encertada posada en escena que compta amb una escenografia força senzilla, però impactant, fins a una magnífica direcció d’actors, tot ha funcionat perfectament; l’Espai Lliure, amb espectadors a tres bandes i molt propers a l’escena, no permet construir grans escenografies, en estar situada l’acció al ben mig dels espectadors; malgrat això, tan sols amb una mica de gespa, quatre mobles i una bona il·luminació, ha permès crear dos espais diferents, el pati d’una casa unifamiliar i el seu interior, al que cal afegir una simulada cúpula de llum làser, que servirà per poder furetejar la invasió de les rates….. però els espectadors, a poc a poc ens adonarem que les rates estan més dintre que fora.

L'onzena plaga - Voltar i Voltar-imp

Tot comença amb un sopar especialment preparat per una parella (David Verdaguer i Mima Riera) que s’està desfent per moments i principalment per culpa de la manca de recursos econòmics; ell recerca treball desesperadament com a dissenyador de joies i per aquesta causa convida a una altra parella amiga, que és gai (David Selvas i Pol López), per tal de què amb l’ajut del pare d’un d’ells, es pugui col·locar fàcilment….. una invasió de rates i la fòbia a aquestes d’un dels convidats, malmetrà el pla.

Continua llegint

– Teatre – CLEÒPATRA – (🐌🐌🐌🐌) cicle Tots els diners (2) – Espai Lliure – 06/05/2015

Ahir dimecres 5 de maig, nit d’estrena a l’Espai Lliure amb la segona obra del cicle “Tot pels diners”, CLEÒPATRA; arribem molt d’hora per poder accedir còmodament amb el meu descapotable i ens fan entrar a la sala els primers; li comento a l’Imma “avui estarem gairebé sols”, perquè en aquells moments comença el partit del Barça amb el Bayern de Munic… i els carrers segurament estaran buits, per la gran expectació; m’equivoco de ple, i m’alegro molt perquè l’Espai Lliure acaba omplint-se totalment, en especial per molts actors, directors i creadors de les Arts Escèniques; el Barça acabarà guanyant per 3 a 0 i CLEÒPATRA també guanyarà per golejada…. i en aquest cas el Messi de torn és l’actriu Anna Azcona.

Cleopatra - Teatre Lliure - foto de Felipe Mena 2

El monòleg inicial protagonitzat per Clàudia Benito, em va fer témer el pitjor i sincerament vaig començar a patir una mica; és difícil connectar al públic amb un monòleg construït amb frases curtes, gairebé flaixos, sense saber que està passant i menys quan encara no saps per on anirà la trama; després, per sort, quan apareixen a escena Anna Azcona i Manel Sans, comences a lligar caps …. i a partir d’aquell moment la màgia del teatre es va apoderar de nosaltres.

Dylan, després de viure quinze anys en una Babilònia de pecat i corrupció, torna a Barcelona per intentar retrobar-se amb els seus orígens i esperant desintoxicar-se de la seva afició al sexe de pagament i a la coca. Acaba llogant una habitació a dues passes d’aquí mateix, al Poble Sec, al passeig de la Puríssima Concepció, a casa d’una dona peculiar, la Isabel. Ella rebrà en breu la visita inesperada de la filla que no va poder cuidar mai, la Paola, que porta una bossa Kipsta carregada de problemes.

Cleopatra - Teatre Lliure - foto de Felipe Mena 1

Continua llegint

– Teatre MAMMÓN (🐌🐌🐌 + 🐚) Cicle Tots els diners (1/3) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 11/04/2015

Aquesta vegada ens animem a veure quines sorpreses i esbojarraments ens tenen preparats en Nao Albert i en Marcel Borràs, en aquesta nova proposta… i és que estic gairebé segur que encara no ens hem perdut cap d’elles, quan treballen com a autors teatrals. A l’Espai Lliure veiem la primera obra del cicle “tots els diners” que ens vol parlar d’on són els límits d’allò que estem disposats a fer per diners…. de l’avarícia i les seves conseqüències.

Tres obres de diferents autors sota el mateix pretext dels “calerons”. MAMMÓN és la primera d’elles i s’inicia molt seriosament, tocant un tema que als voltaires ens posa els pèls de punta; el tema és el de la guerra de Síria, i a nosaltres ens afecta moltíssim perquè la vàrem recórrer de punta a punta durant l’estiu del 2007, pocs anys abans que s’inicies aquesta barbàrie…. i els que sou viatgers, sabeu que fem una mica nostre els llocs on has viscut una part de la teva vida, per petita que sigui…. i acabem estimant aquells llocs que has trepitjat.

mammon_felipe.mena_A la representació, ens expliquen amb imatges el viatge arqueològic a Irak, tocant a la frontera Síria, que va fer Marcel Borràs, quan ja havia esclatat tot; és aquí quant s‘assabenta de la història d’un personatge mitològic fenici, MAMMÓN, que va viure per aquelles terres prop de l’antiga Khalpe (l’actual Alep) i que per culpa seva i sense voler, va mostrar als seus habitants, el valor material de l’or que aquells desconeixen fins aleshores. Les conseqüències van ser tràgiques perquè al cap de poc temps, l’avarícia, les baralles i les rancúnies entre ells van acabar destruint-los; de fet MAMMÓN es va penedir molt al principi i els va avisar de què tot tenia un límit. Curiosament aquest personatge segons des de la cultura que es parla d’ell, se’l considera dolent o bo… pels cristians és ni més ni menys que el dimoni de l’avarícia i pels fenicis el Déu de la bonança.

L’acció passa de la pantalla a l’espai escènic ja amb tots els actors presents i aquests situats a la ciutat de Las Vegas, on s’han traslladat per tal d’intentar multiplicar amb el joc, uns calerons que han aconseguit de subvencions públiques per tal de representar com cal, MAMMÓN als escenaris de casa nostra.

Continua llegint

– Teatre – JOC DE MIRALLS (🐌🐌🐌 + 🐚) – Espai Lliure – 15/02/2015

Sorpresa majúscula a l’Espai Lliure amb aquest “JOC DE MIRALLS“, després d’haver llegit algunes opinions no gaire favorables, que es basaven en el tipus d’escenes massa curtes d’aquesta proposta. Us avanço que a nosaltres ens va agradar molt, precisament perquè a partir d’una mena de flaixos o de gairebé fotografies escèniques, a poc a poc passes de no entendre gairebé res, a entrar de ple en la personalitat de cada un dels personatges, potser inclús, mes que en altres ocasions, en obres de text més complex i profund.

annie-baker

annie-baker

El text està escrit per la nord-americana Annie Baker i l’any 2009/10 va estar considerada com una de les millors peces teatrals segons crítics del New York Times, el Time Out i el New Yorker. Aquesta dramaturga va obtenir el premi Pulitzer de Teatre l’any passat, amb tan sols 33 anys.

Encara que en principi la direcció de Juan Carlos Martel, et deixa descol·locat per la borratxera d’escenes curtes i molt seguides, de les que no treus l’entrellat del que passa ni el perquè passa…. (veus entrades i sortides dels actors, talls bruscos, foscos de llum a una velocitat que et deixa perplex )…. el resultat obtingut és molt bo. Es corre el perill de desconnectar en aquest punt, però si aconsegueixes no fer-ho i et deixes seduir pels personatges, veuràs en realitat una classe de com es fa el Teatre….. com es cuina per dins.

Joc de Miralls 4

joc de miralls – fotografies de ros ribas

I és que en realitat l’argument va d’això, una classe de com interpretar una obra teatral, amb una professora en un centre cívic, que arreplega quatre alumnes de diferents posicions socials i edats, que estan una mica perdudes a la seva vida, i recerquen quelcom que els doni una nova il·lusió per continuar lluitant en el dia a dia. Un altre vegada ens trobem amb una obra Teatral que ens parla de Teatre, aquesta vegada des del punt de vists dels actors, que no son mes que persones com la resta de gent, amb els seus problemes, les seves angoixes i que necessiten, com tothom estimar i ser estimades.

Continua llegint

– Òpera de butxaca – DIDO RELOADED (*) – Teatre Lliure Montjuïc – Espai Lliure – 28/11/2014

Sabíem que algun dia hauria de passar… i aquest dia va arribar divendres passat; un espectacle operístic de petit format, que havia aconseguit premis internacionals, però que a nosaltres ens va produir rebuig des del primer minut d’haver començat… i que malauradament aquest rebuig va anar creixent fins al límit de fer-ho insuportable i haver de marxar a la mitja part.

Teníem les entrades reservades des de feia mesos i uns dies abans rebem un correu del Teatre Lliure oferint un 2 x 1… llavors mirem per internet les reserves fins al moment i no arribàvem a 10 persones a tota la sala; divendres passat, la petita sala de l’Espai Lliure, estava tan sols plena al voltant d’un 70%, malgrat l’oferta del 50%…. sembla que l’interès per aquesta producció, no ha estat gaire satisfactori.

De fet, encara que vam fugir del Teatre, vàrem aguantar per veure la totalitat de la primera òpera, de les dues que formaven aquest programa, formada per DIDO RELOADED i l’altre que no vàrem veure GO, AENEAS, GO !

OPERA

Es tracta d’una revisió en clau contemporània de l’òpera de Henry Purcell, nascuda sota el paraigua de l’Òpera de Butxaca i Nova Creació; com nosaltres hem assistit algun cop a espectacles similars com per exemple a l’edició d’òpera de petit format, el Festival DA CAMERA, estàvem convençuts que almenys ens interessaria també aquest cop. No ha estat així com podeu comprovar.

Continua llegint