Arxiu d'etiquetes: Ernesto Collado

– Fira Tàrrega – Teatre – NINGÚ VA ALS ANIVERSARIS A L’ESTIU – (🐌🐌) – Museu Comarcal – 2017.09.10 – (temp. 17/18 – espectacle nº 019)

NINGÚ VA ALS ANIVERSARIS A L’ESTIU (Fira Tàrrega) –  (temp. 17/18 – espectacle nº 019)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després de la injecció d’optimisme de Rodrigo Cuevas, i quasi sense caminar, ens dirigim al Museu Comarcal a on hem estat convidats a una festa d’aniversari.

La companyia mallorquina Hermanos Picohueso formada per Lluki Portas i Diego Ingold ha creat aquest espectacle amb l’assessorament d’Ernesto Collado. Una festa autèntica on el públic som els convidats.

Entrem a una sala del Museu i el Diego ens ve a rebre, ens fa petons, ens agraeix haver acceptat la invitació a la festa sorpresa d’aniversari de la LLuki, i fins i tot, es fa una selfie amb nosaltres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens explica que la Lluki fa anys que intenta celebrar el seu aniversari, però al ser a l’estiu, no aconsegueix que la gent hi vagi.

Una dramatúrgia participativa, aparentment esbojarrada, que avança sobre un collage d’històries i reflexions sobre el que som i el que volem arribar a ser i sobre el recorregut d’uns personatges que entren en contradicció amb l’obsessió per la permanència.

Una radiografia de la societat actual en què conviuen els qui fan les coses per poder explicar-les i els qui les fan perquè no podrien no fer-les. Un projecte sobre desitjos i frustracions.

Continua llegint

– Teatre (59) – LA NOTE D’À CÔTÉ (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 15.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA NOTE D’À CÔTÉ, retrat musical del baró de Maldà – 

El primer que ens preguntem és qui és aquest Alfonso de Vilallonga, Baró de Maldà del que nosaltres no havíem sentit a parlar. I busquem a Google que ens diu: Alfonso Vilallonga (Barcelona, 1962) és el nom artístic d’Alfonso de Vilallonga Serra o també conegut com a Alfonso de Vilallonga, Baró de Maldà i Maldanell i Baró de Segur. Alfonso Vilallonga és, a més de cantant, compositor i actor espanyol. Veien la seva trajectòria, ens adonem que coneixem moltes de les seves composicions sense ser-ne conscients, com les bandes sonores de pel·lícules com Blancanieves de Pablo Berger o Mi vida sin mi d’Isabel Coixet per nomenar un parell.

Doncs situats. I ara parlem d’aquesta proposta que es va presentar en el Festival Grec i va tenir un gran èxit de públic. Nosaltres l’hem vist ara a l’espai Lliure.

Entrem a la Sala, el públic a tres bandes, ple de gom a gom, una barra de bar amb una il·luminació màgica que ressalta les ampolles de vidre i els gots, un piano, una tauleta i cadires, tot de color blau, un blau indefinit, que no arriba a ser color turquesa.

la-note-da-co%cc%82te-teatre-lliure

Un espectacle que alguns han definit com a cabaret, altres com un musical i uns altres com una autobiografia. El mateix Alfonso Vilallonga inicia l’espectacle tocant el piano, uns pantalons de color fúcsia i una sabata de cada color.

L’acompanyen en aquesta estranya aventura Antoni Comas, tenor i actor al qual hem vist fa pocs dies a L’Aplec del Remei fent el paper de cec, Mónica López una actriu que habitualment ens agrada molt, i que en aquesta ocasió no ens ha acabat de fer el pes, Elsa Rovayo “la Shica” que per nosaltres ha estat tot un descobriment i els músics Gregori Ferrer, al piano i a l’acordió i Carlos Montfort a la percussió, guitarra i violi.

Continua llegint

– Teatre – CONSTRUCTIVO (🐌🐌🐌) – Sala Hiroshima – 14/05/2015

Teníem moltes ganes de conèixer la nova Sala Hiroshima i encara mes amb un espectacle que ens havien recomanat moltíssim; malgrat això pensàvem que no era el IMG_3235-impmoment adequat per anar-hi, ja que ens van avisar de què CONSTRUCTIVO era un espectacle itinerant que s’ha de veure de peu bellugante d’una part a un altre d’un espai força gran… i per tant, ho havíem descartat ara per ara; malgrat això, per aquelles casualitats de la vida, a través de les xarxes socials, vaig parlar amb un responsable d’aquesta Sala i em va assegurar que no hi havia cap problema per anar a veure l’espectacle amb el peu enguixat i amb crosses, ja que em posarien una cadira a la meva disposició i podria gaudir de l’espectacle igual que tothom.

Constructivo

En mal moment vaig creure el que em deien, perquè des de la cadira vaig poder veure ben poca cosa i lògicament la gran quantitat de gent, sovint dreta, que omplia la sala, no va em va deixar veure gran cosa, malgrat que en alguns moments vaig haver de posar-me dret i amb les crosses apropar-me a alguna de les escenes. Vaig acabar esgotat i més que gaudir aquest espectacle, el vaig patir fins al punt de desitjar que acabes ben aviat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CONSTRUCTIVO és un manifest encès contra l’esterilitat de l’arquitectura moderna així com una crítica i imaginativa visió de la nostra societat i els edificis que l’acullen. Un joc performatiu on dos “autèntics” treballadors de la construcció, ens conviden a repensar qüestions universals, mentre busquen respostes personals al buit ètic que els envolta.

Fundació Collado-Van Hoestenberghe va ser creat com un laboratori independent de creació escènica amb base a Pontós, Alt Empordà. El col·lectiu practica un optimisme crític basat en la creativitat i en la recerca d’escenes alternatives. Els seus espectacles celebren la contradicció i la complexitat humana. Ernesto Collado (Barcelona 1974) és actor i creador contemporani. Actualment viu en un petit poble i allà col·labora amb la Societat Doctor Alonso en un centre de creació conegut com Cèl·lula.

D’aquest creador, ja hem tingut la sort d’haver vist alguns dels seus treballs; trobem les seves creacions molt diferents de tot el que acostumem a veure i sempre ens sorprèn agradablement; es tracten de treballs que sovint estan definits com a “alternatius” als treballs escènics convencionals. L’any 2011 i dins l’enyorat cicle de Radicals del Teatre Lliure vàrem poder veure”Vida de Lázaro” i més endavant l’any 2013 a La Pedrera, dins del cicle “noves escenes”, “de milagros y maravillas, conferencia optimista” i també al CCCB dins del Festival Grec, “Montaldo“, potser la més coneguda de totes, precisament per estar englobada dins del festival Grec, que vulguis que no, li va donar una bona empenta publicitària a aquest tipus de treballs,que normalment no poden entrar en el circuit comercial dels Teatres barcelonins.

Continua llegint

– Dansa – ONE – HIT WONDERS – Sol Picò (**) – Mercat de les Flors – 16/10/2014

Com segurament ja sabeu de sobres, existeix un “no se que” inexplicable, entre la ballarina i coreògrafa SOL PICÓ i jo, tot i la meva insistència en intentar una vegada i una altra, comprendre el seu treball des de la seva simple visió d’un espectador aficionat a la dansa contemporània. De fet ja fa uns anys que evito veure els seus espectacles, ja que vaig prometre un dia, que mai més aniria a cap espectacle, on Sol Picó tingues un mínim protagonisme….. promesa que com veieu no he pogut complir.

Crec que molt poques vegades m’he sortit d’una Sala de Teatre, abans que acabes l’espectacle, per respecte a la gent que l’ha aixecat i que ha posat les seves il·lusions i el seu esforç, en ell; recordo però, un parell d’ocasions en què no vaig poder més i vaig haver de sortir … un d’ells es tractava d’una Òpera Xinesa al Teatre Principal i l’altre un espectacle de dansa protagonitzat per Sol Picó a la Sala Tallers del TNC, crec recordar que es tractava de l’espectacle “La dona manca o Barbie-súperstar”.

Potser l’únic espectacle teatral, en el que vaig gaudir i en el que Sol Picó tenia un paper important com a ballarina i coreògrafa va ser en “El ball“, però vaig evitar veure-la a ella com a ballarina i vaig esperar a veure la seva substituta en companyia de la gran, grandíssima Anna Lizaràn….. era l’any 2009 i encara no escrivíem aquest Blog.

Per últim al juliol del 2011, vàrem intentar-ho de nou al Teatre Lliure de Gràcia amb l’espectacle “Petra, la mujer araña y el putón de la Abeja Mayai el resultat va ser nefast….. i fins avui.

SolPicó_790x490

fotografia del portal del Mercat de les Flors

Aquest any i per primer cop ens hem abonat a la temporada del Mercat de les Flors i entre els 8 primers espectacles que ja hem comprat, un ha estat aquest ONE – HIT WONDERS, on sembla que Sol Picó, ha volgut fer un recull de les seves millors coreografies; hem volgut de nou doncs, donar-li una nova oportunitat de fer-nos veure que estàvem equivocats i ens hem arriscat a tornar a veure el seu treball i des de la fila 1 de la Sala MAC.

Continua llegint

– Teatre – GREC 2013 (10) – MONTALDO (***) – Teatre del CCCB – 13/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Montaldo - Grec 2013 6-imp

Montaldo - Grec 2013 1-impMontaldo - Grec 2013 2-imp

Varem descobrir el treball d’Ernesto Collado ja fa una mica de temps, al maig del 2011 en un cicle de RADICALS que es celebrava al Teatre Lliure.

Us deixo les dues cròniques que hem escrit sobre el seu treball.

1 – VIDA DE LÁZARO (Contrabandista d’idees fluorescents)

2 – DE MILAGROS Y MARAVILLAS – CONFERENCIA OPTIMISTA

Montaldo - Grec 2013

Dins del Festival GREC2013, ens trobem de nou amb aquest autor e interpret, que a nosaltres sempre ens sorprèn per les seves innovadores propostes. A mes a mes, la seva interpretació aquest cop és en el Teatre del CCCB, que encara que el coneixem des del dia que va ser inaugurat, encara mai havíem assistit a cap representació.

MONTALDO, ens torna a sorprendre. Al entrar a la Sala ens el trobem assegut en un balanci i la seva melena postissa (tipus sioux) li tapa totalment el rostre; un enorme scalextrix presideix l’escena, al fons 4 pantalles on es van projectant dispositives a mida que l’espectacle avança… i a la dreta la taula de comandaments de tot plegat.

Una història d’indis, benzineres, armadillos, utopies i catalans autistes perduts per les carreteres inacabables d’un Texas irreconeixible. La signa un laboratori de creació escènica que ha mostrat els seus treballs per mitja Europa.

Al segle XIX un grup d’icarians —seguidors de les teories del pensador Étienne Cabet— va viatjar als EUA per fundar una comunitat de socialistes utòpics. Un d’ells era el català Ignasi Montaldo, un noi mut i tímid que es comunicava amb els altres mitjançant una llibreta plena de notes i dibuixos. L’experiència va ser un fracàs i els qui van sobreviure al viatge van acabar enfrontats, tret de Montaldo, que es va convertir –diu la llegenda– en cap d’una tribu d’indis.

Continua llegint

– Teatre (cicle noves escenes) – DE MILAGROS Y MARAVILLAS – CONFERENCIA OPTIMISTA (***) – Sala Gaudí – La Pedrera – 21/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

El cicle de teatre RADICALS que es feia abans al Teatre LLiure, degut al canvi de direcció i suposo que també per la manca de recursos econòmics, va desaparèixer i ens va deixar orfes a un grup de gent “teatraire” que seguíem amb gran interés aquesta nova forma de fer Teatre.

De milagros y maravillas - cartellResulta…. i jo sense saber-ho, que en aquests dies s’esta celebrant la segona edició de NOVES ESCENES, NOVES MIRADES, en el que es representen obres similars a RADICALS o inclús es tornen  representar algunes de RADICALS, com és per exemple l’espectacle FINGIR del que ja en el seu dia varem fer una crònica.

Ara però el cicle és molt mes reduït ja que consta tan sols de 5 espectacles i es celebra a la SALA GAUDÍ – LA PEDRERA del Passeig de Gràcia (Fundació Catalunya – La Pedrera).

Ens barem assabentar per un correu que varem rebre d’una de les organitzadores i ja potser una mica tard, perquè ja no varem poder comprar mes que 3 espectacles i en un d’ells tan sols 1 entrada.

El passat dijous 21 de febrer varem assistir dons al primer dels espectacles, DE MILAGROS Y MARAVILLAS – CONFERENCIA OPTIMISTA i com casi sempre ens va sorprendre favorablement.  Vol simular una mena de “Conferencia” davant del public amb la seva “introducció”, exposició i “conclusions”.

DE MILAGROS Y MARAVILLAS - CONFERENCIA OPTIMISTA 1

Continua llegint