EPICENTRE GUIMERÀ |

MARIA ROSA, un espectacle que forma part de l’Epicentre Guimerà, és la revisió d’un clàssic d’Àngel Guimerà en versió i direcció de Carlota Subirós.

En paraules de la pròpia directora Guimerà presenta un món de polaritats radicals –masculí i femení, ingenuïtat I perversió, atracció i rebuig, la blancor més pura I la negror més tenebrosa… L’ànima fosca i l’ànima lluminosa s’oposen amb cruesa. Però en aquesta oposició absoluta es produeix justament el transvasament, l’alquímia essencial: en la llum apareix la tenebra, en la violència apareix la tendresa, en la ignorància apareix la lucidesa.

Maria Rosa és un drama social i amorós inspirat en una història real que succeí a la localitat de Solivella, a la Conca de Barberà, a mitjans del segle XIX durant la construcció de la carretera que travessa la població.

Un triangle format per la Maria Rosa, l’Andreu i en Marçal, tres peons caminers que treballen plegats en les feines de construcció de la carretera. La Maria Rosa es casarà amb l’Andreu i veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de Ceuta on morirà. Més endavant el Marçal, culpable real de l’assassinat es casa amb la Maria Rosa. Quan ella esbrini la veritat es produirà el drama.

Continua llegint →

Aquest dilluns al matí, vaig poder assistir a la roda de premsa on es presentava la iniciativa de l’EPICENTRE GUIMERÀ, en ocasió de l’estrena (aquesta mateixa nit, 20 de gener) de l’obra de Teatre MARIA ROSA del mateix autor.

El teatre i l’activitat literària d’Àngel Guimerà van relacionar-se d’una manera particularment esponjosa amb les tensions ideològiques de la seva època, que van contribuir a dibuixar els paradigmes i paradoxes de la «identitat catalana».

El seu activisme cultural, doncs, pot ser llegit igualment des d’unes contradiccions personals fascinants, que fan que rellegir Guimerà sigui també acostar-se a les ferides originals de la nostra construcció nacional.