Arxiu d'etiquetes: ep Pascual

– Teatre (132) – RHÜMIA ( 🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 27.12.2016

RHÜMIA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa pràcticament dos anys que vam anar a veure RHUM, la primera part d’aquesta “bilogia clownesca” en paraules del seu director Martí Torras Mayneris. Un espectacle en el qual treballava Joan Montanyés quan va morir el 2013, i que va ser continuat i estrenat pels seus companys, amb un gran èxit de públic. Rhum es va convertir en un doble homenatge a les figures d’Enrico Jacinto Sprocani “Rhum” i Joan Montanyès “Monti”.

RHÜMIA és una creació autònoma i independent de la primera tot i que es pot considerar una continuació de l’anterior, en compartir els mateixos personatges i els mateixos components, l’humor, el joc de paraules i la música. En aquesta ocasió s’ha incorporat el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini que pren el relleu de Guillem Albà.

rhu%cc%88mia-teatre-lliure-voltar-i-voltar-1

Ara no estem a un escenari, els llums de la pista s’han apagat i s’ha acabat “el bolo de trabajar”, toca posar-se l’abric de personeta, agafar aires de dignitat i sortir a fora al carrer per fer cap a casa, amb la por que aquest món tan seriós no ens devori.

A casa dels Rhum i cia hi ha un altre món possible, una altra pista de circ més íntima amb noves entrades de pallassos, cançons i músiques d’arreu del món i és plena d’emocions absurdes i concretes. Imaginades i reals. No és gens diferent del que passa a qualsevol llar d’arreu del món perquè finalment el circ és qualsevol univers i cada casa és un circ on tothom hi té cabuda.

RHÜMIA és la tendresa en forma d’espectacle, és tornar a sentir que encara som una mica nens, que podem riure i ens podem sorprendre. Uns pallassos i músics que ens han fet gaudir d’un univers d’emocions amb una gran química entre ells i nosaltres. Una magnífica interpretació de tots sense excepció, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual. Una barreja d’emotivitat i comicitat pròpia del circ clàssic, amb mecanismes prou coneguts per provocar el riure en nosaltres però que no per això no ens deixen de sorprendre.

Continua llegint