Arxiu d'etiquetes: Enric Cambray

– 310 – Teatre – DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes.

Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d’ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga del projecte.

DOLORS és una coproducció del Teatre Lliure i MeriYanes Produccions.

Escrita per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente la sèrie planteja unes escenes de molta agilitat, on els actors salten d’una escena a un altre a una gran velocitat i on tot està mil·limètricament acurat.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Sílvia Poch

Esplèndidament dirigida per Sergi Belbel i Cristina Clemente, que han aconseguit aixecar una proposta única, diferent i molt divertida.

Una sèrie que parla de les sèries, de les nostres i de les alienes, amb constants referències a personatges o situacions i amb l’enginyosa adaptació dels noms dels bars on els personatges van a prendre una copa o un cafè.

Amb un format de sitcom i un ritme més propi d’aquesta mena de sèries per a la televisió, Dolors es planteja com un joc a l’espectador de teatre, a través de les peripècies de tres personatges singulars, amb un argument senzill que es va complicant més i més a mesura que avança, propi d’aquest format. Amb tots els ingredients de les sèries televisives, l’espectador assistirà, de manera divertida, àgil i molt dinàmica, a una trama amb tocs de comèdia que vol ser també una crítica àcida de determinades injustícies massa arrelades en la nostra societat.

La Lola (Meritxell Yanes), és una dona emprenedora que acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor que la menstruació provoca a moltes dones, entre elles a la Miranda (Gemma Martínez), la seva companya de pis. Les empreses a les quals presenta el seu invent no la volen ni rebre. Posen en marxa un pla per poder accedir a les empreses, amb l’ajut d’en Nil (Enric Cambray) un pobre noi solitari a qui la Miranda havia atropellat accidentalment. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

Continua llegint →

– 276 – Roda de premsa DOLORS – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.05.17 (temp. 18/19 – RdP 046)

5 respostes

DOLORS (temp. 18/19 – RdP nº 046)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest passat divendres al matí, al Teatre Lliure de Gràcia, es va presentar una proposta teatral molt original, que pretén emular la manera de fer de les sèries de televisió, però aquesta vegada des del Teatre i no a l’inrevés com ha acostumat a passar fins ara.

Es tracta de DOLORS, un muntatge teatral de 6 capítols (de 45 minuts de duració cada un d’ells), en un embolcall televisiu protagonitzat per Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes, que és també la ideòloga del projecte.

L’argument és una tota una declaració d’intencions: la Lola acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor de la menstruació però les empreses a les quals presenta el seu enginy ni tan sols li donen cita. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

La sèrie de 6 capítols estan escrits per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente. Cada setmana es podran veure dos capítols seguits i, l’últim diumenge, el dia 9 de juny, es farà una marató dels 6 capítols d’una tirada. Com en qualsevol sèrie, abans de cada capítol hi haurà un resum de l’anterior, per poder seguir la trama en cas de no haver-lo vist.

Si bé el boom de les sèries televisives ha arribat al segle XXI, la incursió de dramaturgs teatrals a la televisió ha estat molt present a Catalunya des de fa dècades, explica Belbel fent referència a la sèrie “Poblenou “de Josep Maria Benet i Jornet. Ara els papers s’intercanvien i serà el teatre qui beurà de la televisió, i per tant veurem teatre a l’escenari, però aplicant tècniques televisives.

Continua llegint →

– Teatre – SÀPIENS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2018.01.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

Deixa un comentari

SÀPIENS (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador.

Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del “homo sàpiens” existissin els “homo supersapiens” i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra.

Segons Roc Esquius, el dramaturg, “es parla del moment en què ens és atorgat el títol de sàpiens. Som la baga de dalt de tot de la cadena, per sobre de plantes i animals, però sembla que ens prenem aquesta posició de privilegi amb condescendència. Dient-nos ja cuidarem de la resta perquè, pobres, no són com nosaltres” Segons Sergi Belbel, el text pretén “explorar el ridícul d’estar en aquesta posició”.

Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats.

De cop irromp al seu despatx una dona que no estava citada i a la que inexplicablement han deixat entrar, ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d’en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar.

Continua llegint →

– Teatre – ALPENSTOCK (🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 140)

Deixa un comentari

ALPENSTOCK (temp. 17/18 – espectacle nº 140)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest muntatge de la companyia Obskené obre al Tantarantana la quarta edició d’El Cicló (Cicle de Companyies Independents en Residència), un projecte impulsat pel teatre barceloní des del 2014 per donar suport a col·lectius teatrals actius i emergents, que treballen de forma independent i autogestionada.

I tal com ens van comentar a la roda de premsa, amb aquesta obra s’inicien les celebracions commemoratives del 25è aniversari del Teatre Tantarantana.

La companyia Obskené va néixer a mitjans de 2008 amb ganes d’arriscar en projectes de creació innovadors. D’aquesta companyia hem vist tres produccions, “FUENTEOVEJUNA”, “MANIFESTA” i “DE CARENES AL CEL” i amb aquest muntatge ha optat per una comèdia.

This slideshow requires JavaScript.

ALPEN-STOCK és un text d’un autor contemporani francès, Remi de Vós traduït per Mònica Bofill i Ramon Minoves i adaptat per la mateixa Mònica i Ricard Soler, que és qui la dirigeix.

Continua llegint →

– Teatre (201) – LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC – 03.03.2017

Deixa un comentari

LA SENYORA FLORENTINA I EL SEU AMOR HOMER –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Feia temps que no ens ho passàvem tan bé al Teatre. Divendres passat vàrem sortir de la Sala Gran del TNC amb un somriure dibuixat a la cara i és que estàvem plenament satisfets amb la proposta que Sergi Belbel ens ha regalat, basat amb un dels pocs textos escrits pel teatre de Mercè Rodoreda.

Un text que fa uns 20 anys ens va descobrir la gran Rosa Novell, escrit per Mercè Rodoreda als anys 50 però que ens parla d’una època anterior, en ple esclat del Modernisme a Barcelona.

Amb una aparença de Comèdia costumista, ens dibuixa uns personatges que ara mateix ens menjaríem amb patates, per la seva enorme tendresa…. un grup de veïnes de més de 60 anys, que ja han esdevingut amigues fidels, i que viuen al barri de Sant Gervasi de Barcelona; grup encapçalat per la senyora Florentina, professora de piano, amistançada del «senyor Homer» durant gairebé trenta anys…. i el seu divertidíssim cor de veïnes Zoila, Júlia i Perpètua.

La irrupció de la nova minyona, la Serafina, una noia jove, de poble, desinhibida, molt lluny del que la Florentina representa, serà el revulsiu que finalment sacsejarà els fonaments de la seva llar.

Totes elles acaben essent autèntiques «heroïnes» gràcies a la seva vitalitat, la passió per les petites coses, la recerca de la felicitat i la força poderosa de l’amistat.

Nosaltres “els voltaires”, tenim la sort de viure al costat dels jardins “Mercè Rodoreda”, que acostumen a estar sempre plens de flors…. ara mateix, malgrat que encara no ha arribat la primavera ja han esclatat un parell d’arbres plens de flors blanques; per altra banda, curiosament també els coloms han fet d’aquest jardí, casa seva. La passió per les Flors que va tenir Mercè Rodoreda, durant tota la seva vida, queda reflectit en un dels seus darrers llibres titulat “Viatges i flors”.

Són flors inventades, d’una naturalesa tan impensable com exuberant. Hi trobarem flors que es passen el dia rient, d’altres que fan olor de sang o les que s’obren en passar perquè les miris. Des de flors boges que s’abracen a les cames dels homes fins al Flor Cavaller, masculina, un flor que fa guàrdia i toca la trompeta del seu pistil per avisar les altres flors que el vent arriba.

Continua llegint →

– Teatre (54) – LES DONES SÀVIES, de Molière (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 10.10.2016

2 respostes

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

LES DONES SÀVIES, de Molière –

Ahir dilluns vam gaudir de valent amb aquesta proposta que Enric Cambray i Ricard Farré ens presenten a El Maldà. Una comèdia d’embolics on el que pretenen és fer mofa dels anomenats “tertulians” que envaeixin les programacions televisives i radiofòniques amb un aparent coneixement de tot i de tothom.

El 1672 Molière va estrenar aquesta comèdia de costums on es parla de l’afany de saber de les dones. Presenta uns personatges ridículs, pretensiosos i dèbils que creuen que la filosofia i la ciència són la via per fugir de les passions i dels sentiments. Una sàtira sobre les pretensions acadèmiques a l’educació femenina de la seva època i on Molière ataca el que ell considerava un dels pitjors mals de la seva societat, la hipocresia. Posa el focus en els intel·lectuals que aconseguien el prestigi rapidament degut a la seva facilitat de parlar sense dir res. Personatges falsos i jactanciosos que s’aprofitaven de la candidesa d’unes dones que anhelaven canviar el seu rol i convertir-se en dones sàvies.

Un atac en tota regla a la figura del setciències, fatu i pagat de si mateix i a la de la dona saberuda, més que no sàvia.

Aprofitant el plantejament de Molière, dos actors, dos esplèndids actors, Enric Cambray i Ricard Farré s’enfronten al repte d’interpretar vuit personatges, masculins i femenins. Amb una gran versatilitat van passant d’un personatge a un altre canviant vestuari, expressions corporals i facials, veu i pronuncia. Ens han deixat realment impressionats amb aquesta capacitat de transformació que ha anat agafant velocitat i visibilitat per als espectadors a mesura que avançava l’obra.

Continua llegint →

– Teatre – EL JOC DE L’AMOR I DE L’ATZAR (**) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 29/05/2014

7 respostes

Decepció per l’obra escollida pel retorn de Josep Maria Flotats al TNC.

Recordem amb admiració l’època daurada de Flotats davant del vaixell insígnia del Teatre a Catalunya. Recordem quant actuava al Teatre Poliorama i l’admiràvem de debò…. després, el seu nomenament per part de Jordi Pujol per arrancar, llavors, el projecte de un Teatre Nacional de Catalunya. Vàrem gaudir de molt bon Teatre aquells primers anys sota la direcció, quant la Sala Gran del TNC era per tots admirada i tots nosaltres la posàvem con bon exemple del que deuria ser un Teatre; llavors es presentaven escenografies espectaculars mai vistes. Tot canvia i ara resulta que quasi tots el professionals del Teatre tiren “pestes” d’una sala que consideren excessiva en tots aspectes.

Però també recordem amb infinita tristesa i vergonya aliena, quan per motius polítics va ser destituït per el conseller de torn, aquell 23 de setembre de 1997.

El joc de l’amor i de l’atzar – fotos de David Ruano / TNC

Evidentment Flotats, que va formar part de la Comedie Française en els anys 70/80, ara ha volgut escollir un text de un francès del segle XVIII, a en Pierre Marivaux. “El joc de l’amor i de l’atzar” es un text d’una època llunyana, amb un argument tan senzill que als 10 minuts de començar la representació, ja veus tot el seu desenvolupament i desenllaç. Està molt be recolzar els clàssics, però sota el nostre punt de vista aquest text es excessivament fluix i sense contingut (i no pas per ser clàssic). Dues hores veient un bon treball d’actors, però que no ens va interessar gens i que ens va assumir en un enorme avorriment.

Res comparable amb “Els Feréstecs” de Goldoni, escrita amb tan sols 10 anys de diferencia amb aquesta de Marivaux. Per tant, no crec que la nostra i la de altre molta gent, falta d’interès , sigui motivada pel l’època en la que va ser escrita. La primera ha estat un èxit absolut durant dues temporades al Teatre Lliure, amb platees exhaurides en totes les representacions… i en canvi aquesta, sempre a mitja entrada, amb ofertes i obsequi d’entrades gratuïtes a estudiants d’instituts, com vàrem poder comprovar el dia de la nostra assistència.

No dubto pas de la bona direcció d’en Flotats i encara menys del treball d’una bona colla de joves actors que han treballat de valent assajant durant dos mesos i mig aquesta producció.

Continua llegint →

– Teatre – LLÀSTIMA QUE SIGUI UNA PUTA (****) – Teatre Akadèmia – 22/09/2012

Deixa un comentari

Nou Teatre a Barcelona !!!

Es tracta del Teatre AKADÈMIA, un petit Teatre al costat mateix de la part del darrera del Corte Inglés de Francesc Macià amb un aforament petit d’unes 50 butaques, col.locades en tan sols 4 fileres esgraonades i on l’escenari està format per tota la resta del espai.

Una gran sorpresa per l’inauguració amb els temps de crisis econòmica que corren, però sobretot una gran alegria teatraire al veure il·lusió i la força d’aquest grup de gent jove, que tiren endavant un projecte engrescador i d’una enorme qualitat. Es tracta de la Cia. LA PELL.

Els mateixos es defineixen : “La Pell” és una companyia d’actrius i actors que al Setembre del 2010 decidim formar un grup de teatre per investigar i poder crear un llenguatge expressiu que connecti i enforteixi la relació entre el teatre i la societat canviant i diversa en la que vivim. Anna Estrada lidera aquesta recerca basada en l’exploració del sentit del Tacte, el desenvolupament dels recursos sensorials de la Pell i els efectes que això produeix en la disponibilitat i creativitat de l’actor en escena.

L’autor del text és John Ford (Devonshire, 1586-1640). Les seves obres son menys innocents que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actuals. La peça, de fet, podria veure’s com un compendi entre ‘Hamlet’ i ‘Romeu i Julieta’, encara que l’argument d’aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor entre dos germans.,

Tragèdia escrita i probablement estrenada entre 1629 i 1633. L’obra es va publicar per primera vegada el 1633. El tractament de l’obra del tema de l’incest l’ha convertit en una de les obres més controvertides de la literatura anglesa. El seu títol sovint s’ha canviat per un eufemisme com Giovanni i Annabella o El germà i la germana.

Continua llegint →