Una proposta que hem pogut veure a “les acaballes” (finalitza funcions el dia 12 amb totes les entrades exhaurides), ja que teníem entrades pel dia 19 de desembre i malauradament aquella funció va ser suspesa.
LA MASCARADA és l’adaptació de l’obra de “El burgès gentilhome” de Molière (dramaturg) i Jean Baptiste Lully (compositor), realitzada per la companyia Els Pirates Teatre. Un gènere poc conegut a casa nostra, la comèdia-ballet, que la companyia ha volgut acostar al públic actual.
Una comèdia que reflexiona sobre l’engany, l’aparença i la incorporació a la societat dels anomenats “nous rics”. Al voltant del tema del matrimoni parla de les relacions familiars i socials on tots els personatges porten la seva pròpia màscara. Un retrat d’una societat pendent de les aparences.
This slideshow requires JavaScript.
El burgès gentilhome va ser estrenada l’any 1670 davant del rei Lluis XIV al castell de Chambord.
Ahir dimecres al matí a l’Espai Francesca Bonnemaison ha tingut lloc una de les “Converses Grec” anomenada SHAKESPEARE FACE TO FACE. Una activitat dirigida als joves que, sorprenentment ?, no hi eren. La mitjana d’edat del públic assistent passava de llarg dels cinquanta anys …..
Segons havíem llegit al programa del Festival Grec Els Pirates Teatre i Pàrquing Shakespeare, dues companyies que s’enfronten al Grec d’enguany a les obres de Shakespeare, us donen les claus per entendre l’univers del bard anglès des de la perspectiva del públic jove. Després d’una breu introducció, veureu els membres d’aquestes companyies competir en una batalla shakespeariana apassionant.
Nosaltres hem assistit a una altra conversa, o millor dit … a un debat, molt interessant, però molt diferent del que pensàvem que seria pel que deia el programa.
Una butaca vermella ocupada per Antonio Morcillo, que avui ha representat amb passió desbordada el paper de William Shakespeare; a la seva dreta tres membres de Pàrquing Shakespeare: Ariadna Matas, José Pedro GarciaBalada i Laura Vila Kremer. A la seva esquerra tres membres de Els Pirates Teatre: Adrià Aubert, Laura Aubert i Ricard Farré.
Les dues companies s’han enfrontat a la mateixa obra: “L’amansiment de la fúria” o “la feréstega domada”, una de les primeres obres de Shakespeare i considerada actualment com una de les obres més masclistes signades per ell.
This slideshow requires JavaScript.
Però tant Els Pirates Teatre com Pàrquing Shakespeare han aconseguit capgirar-la i fer del text un al·legat feminista. Pàrquing Shakespeare porta al festival “L’amansi(pa)ment de les fúries“, dirigit per Carla Rovira, que nosaltres veurem el 31 de juliol al Teatre Grec, i Els Pirates signen “Les feres de Shakespeare” (vegeu la nostra ressenya), amb direcció d’Adrià Aubert, proposta que vam veure el passat dia 6 de juliol.
GREC2019 – Teatre – LES FERES DE SHAKESPEARE (temp. 18/19 – RdP 069 i esp. nº 270)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Aquest projecte de la companya “Els pirates Teatre“, l’hem intentat seguir des de fa diverses setmanes, perquè significa el salt del petit format, al que ens tenen acostumats a “El Maldà”, al gran format de Teatre Musical. I ho fa amb el suport del Grec Festival de Barcelona.
El27 de maig vam assistir a una xerrada de presentació a El Maldà, on alguns membres de l’equip ens van estar explicant com portaven el projecte.
També el 3 de juny ens vam arribar als Lluïsos de Gràcia per poder assistir un assaig obert, on vam poder veure unes petites escenes, quan la companyia estava començant tot just a realitzar els seus primers assajos. Aquell “assaig” es va convertir de fet en un diàleg obert entre director/actors i els espectadors més fidels de Els Pirates.
This slideshow requires JavaScript.
Finalment, la setmana passada vàrem poder assistir a la roda de premsa i passi de gràfics, que ja es va poder realitzar al Onyric Teatre Condal, on finalment hem pogut veure l’espectacle totalment enllestit.
El van presentar Daniel Anglès, director artístic de l’Onyric, Cesc Casadesús director artístic del Festival Grec i evidentment varen parlar Adrià Aubert que és el que dirigeix aquesta proposta, Ariadna Pastor que ha fet la dramatúrgia, i Ariadna Cabiró que ha compost la música.
Van estar presents la majoria dels actors que intervenen en la producció, i molts d’ella van presentar el seu personatge.
This slideshow requires JavaScript.
Us deixo una filmació d’aquest passi de gràfics …
També us deixem aquí a sota l’àudio d’aquesta presentació …
——————————————–
Malgrat tot, sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a “Dolç” al Teatre la Gleva aquest abril passat, “Vaig ser pròsper” a La Seca l’abril del 2018, … o “Scaramouche” l’any 2016 al Teatre Victòria.
Una mica esperonat per la bona crítica d’un amic bloguer (bloc d’en Kabrota), vaig assistir aquest passat dilluns a La Maldà per tal de veure l’espectacle BALNEARI MALDÀ; aquesta producció teatral únicament es pot veure els dilluns en aquesta sala i té l’al·licient afegit que cada tres mesos, varia el seu contingut; en aquests moments es poden veure una sèrie de gags humorístics relacionats poc o molt amb La identitat; pròximament a partir de febrer el tema serà L’educació i finalment a partir de maig, El poder.
La companyia que porta a terme aquesta iniciativa és “Els Pirates Teatre“, i amb diferents convidats per cada un dels temes mencionats, proposen un espectacle que ells mateixos anomenen de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic i coreogràfic.
Tot això és cert en bona mesura, però crec que no passa de “divertimento”, que encara que ja és molt, a mi no m’ha acabat d’omplir globalment; crec que la seva dramatúrgia és força desigual i les interpretacions pequen una mica del mateix, malgrat que sobresurt per sobre te tothom un excel·lent Ricard Farré.
Els esquetxos sobre temes d’identitat estan ja molt gastats, especialment els que tracten sobre els nacionalismes (el català i l’espanyol) amb acudits que com a molt et fan somriure però que en cap cas et sorprenen.
