El passat diumenge 22 de desembre, varem ser convidats de nou a un concert del COR VIVALDI al lloc on habitualment actuen… a l’ Auditori Axa. Aquest cop a escoltar una obra molt adient a aquestes dates de Nadal, ELS PASTORETS, música de l’Albert Guinovart i lletra de Jordi Galceran, que nosaltres no havíem encara escoltat mai.
Crec que la millor carta de presentació d’aquesta obra es utilitzar les mateixes paraules de l’ànima d’aquesta coral, el seu director Oscar Boada:
Totes les cultures cristianes tenen alguna història nadalenca que els representa. A Finlàndia, per exemple, hi ha una història anomenada Marjatta, en que la verge concep a partir de menjar un fruit del bosc i dona a llum amb un cavall escalfant-la amb el seu alè. A Anglaterra, el conte de Nadal de Dickens amb l’avar Mr. Scrooge redimit per l’amor, probablement s’emportaria el protagonisme màxim. A Alemania i als països nordics, Santa Klaus (Sant Nicolau: algú em pot dir què hi fa el bisbe de Mira tan lluny de la seva Turquia natal?) el fabricant de joguines i els seus rens serien, sens dubte, representants ideals de les seves tradicions. A Euskadi, l’Olentzero, un carboner brut i gras (el Pare Donóstia deia que era un capgròs sense intel·ligència…) que porta els regals de nadal als nens. Però i a Catalunya? A Catalunya tenim el Tió de Nadal, naturalment, però clar, un tronc, per molt màgic que pugui ser, és difícil que pugui tenir aventures excitants… per això, a Catalunya hi tenim una història que és tan representativa del Nadal com els galets, com el pollastre farcit o els canelons: Els Pastorets!
També os deixo 5 seqüencies del propi concert, que vaig gravar amb el seu consentiment. Encara que sóc conscient de què la qualitat de la gravació no és la que es mereixen, prefereixo que almenys tingueu l’oportunitat de conèixer el “COR VIVALDI, petits cantors de Catalunya”, que enguany ha obtingut el reconeixement de la Generalitat de Catalunya amb la preuada Creu de Sant Jordi 2013.