Arxiu d'etiquetes: Eloi Benet

– 316 – Teatre – APOCALYPSE UPLOADED (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.06.13 (temp. 18/19 – espectacle  nº 240)

APOCALYPSE UPLOADED (temp. 18/19 – espectacle nº 240)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. Ahir la vam poder veure a la Sala Joan Brossa de l’Escenari Joan Brossa.

LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un.

La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca.

El 2014 neix la segona part “La supervivència de les Lluernes” on revisen la història recent fent un viatge a l’any 1975. La necessitat de saber com hem arribat fins aquí, qüestionant l’anomenada Transició.

Ara, amb “APOCALYPSE UPLOADED: la transhumanització de les Abelles s’enfronten al projecte més ambiciós de tots, i parlen del futur, de la sensació persistent que “alguna cosa ha de passar”, alguna cosa que ens permeti tornar a començar.

Una trilogia que parla en tres temps: passat, present i futur.

Amb dramatúrgia d’Albert Pijuan i dirigit per Daniela De Vecchi, és un espectacle que fusiona teatre, música i nous llenguatges en un escenari que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. Els set intèrprets, Eloi Benet, Esperança Crespí, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal Gabarró, Andrea Marinel.lo i Joan Martínez desenvolupen un gran treball coral, amb música en directe i, interrelacionant amb el públic que seiem a dues bandes.

Continua llegint

– Teatre – ÍCARO (🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2018.05.10 (temp. 17/18 – espectacle  nº 264)

ÍCARO (temp. 17/18 – espec. nº 264)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dijous novament vaig haver d’assistir al Teatre sense la companyia de l’Imma, malgrat que suposo que ben aviat la tornarem a veure per les platees dels teatres.

I ho vaig fer per veure ÍCARO, en una de les darreres representacions que es poden veure a la Sala Àtic22 del Tantarantana; es tracta d’una proposta de Meridiano 70ymedio Teatro, escrita per Albert Lladó i dirigida per Marcela Terra, en el que vol ser una actualització del mite d’Ícar, lligant-lo d’alguna manera amb el tràgic accident (o suïcidi/assassinat col·lectiu) del vol 9525 de Germanwings.

El 24 de marc de 2015, Andreas Lubitz va estavellar l’avió contra els Alps francesos. En el vol número 9525 van morir 150 persones. L’atracció per l’abisme que va sentir el jove pilot no és una simple anècdota.

ÍCARO està interpretada per Padi Padilla i Eloi Benet, i he de dir que potser el que m’ha agradat més d’aquesta proposta, són les interpretacions dels dos actors que es deixen la pell a l’escenari.

This slideshow requires JavaScript.

Potser anava amb una idea equivocada, malgrat que el títol de la proposta escènica em donava forces pistes de què es tractava més aviat d’una adaptació d’un text basat amb un episodi prou conegut de la mitologia grega; el lligam amb l’accident/suïcidi del nou Ícar contemporani, segons el meu punt de vista és massa subtil, potser perquè  jo m’esperava que l’obra ens donés més pistes del perquè el pilot va actuar d’aquella manera….. i potser l’autor sí que ens ho intenta assenyalar amb algunes anàlogies amb aquella tragèdia grega, però particularment a mi aquelles històries de fa desenes de segles, no m’acaben d’atrapar. Segurament la meva valoració està massa influïda per aquest aspecte.

Continua llegint