Arxiu d'etiquetes: Elisabet Augé

– Teatre (143) – ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA (🐌🐌🐌+🐚) de David Ymbernon – pis fundació Ybernon Augé – 29.12.2016

ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Fa potser més d’un any que ens havien arribat veus d’aquest artista, David Ymbernon, a través d’un parell d’amics; en tenim moltes ganes de poder veure una de les seves propostes escèniques. Aquest passat dijous, un parell de dies abans d’acabar l’any 2016, tenim l’oportunitat de reservar dues places al seu domicili, per tal de veure el seu darrer espectacle ELS DOMICILIS DE LATUNG LA LA.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Arribem a la porta del seu domicili i en entrar ens fan treure les sabates i posar-nos uns mitjons de color taronja, abans de passar al saló de casa seva. La decoració de gairebé tot el que està a la nostra vista és de color taronja, quadres, estores, ampolles, llums. Les entrades per aquesta sessió estan exhaurides i ens col·loquem com bonament podem en una mena de graderia improvisada que han instal·lat … nosaltres com hem arribat d’hora, tenim la sort d’asseure’ns a primera fila, en l’únic sofà disponible.

….I comença l’espectacle amb els llums apagats i amb l’única il·luminació d’uns lots que manipulen ells mateixos. No es tracta de teatre de text, ni tampoc té una narració seqüencial realista, ja que més aviat sembla que entra en el món oníric dels somnis del seu creador; es podria classificar molt bé com “teatre d’objectes”, recolzat amb la música en directe; aquesta està interpretada per l’únic membre que no forma part de la família, en Xavi Lloses, que també genera una banda sonora afegida amb un munt de sorolls que efectua amb tota classe d’estris; la música i els efectes sonors complementaris és l’únic que es pot escoltar durant els 30 minuts de durada d’aquesta representació, ja que en l’espectacle no s’utilitza en cap moment la paraula.

Els domicilis de Latung La La, és una obra escènica, poètica, parateatral, amb una gran càrrega de poesia visual. Una obra que és i prou, sense història, sense arguments. Tot el meu treball és una línia contínua que comença des d’un principi, des de la infància.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint