Arxiu d'etiquetes: Elena Fortuny

– 167 – Teatre – PER UN SI O PER UN NO  (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia (temp. 19/20 – espectacle 115 ) – 2020.02.26

PER UN SI O PER UN NO (temp. 19/20 – espectacle 115)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres al Teatre Akadèmia vam estar convidats a l’estrena d’aquesta nova proposta, que amb veu de dona, es fa d’una de les obres més representatives de la dramaturga francesa, d’origen rus, Nathalie Sarraute (1900-1999), PER UN SÍ O PER UN NO. Escrita com a radioteatre l’any 1981 és una de les seves poques peces teatrals, curta però intensa, escrita en un sol acte.

Aquesta obra s’havia vist a Catalunya diverses vegades, interpretada per Josep Maria Flotats- Juanjo Puigcorbé (Teatre Poliorama 1986), Lluís Soler- Xavier Boada (Sala Muntaner 2013) o la de Lluís Soler – Manel Barceló (Sala Muntaner 2016) que és la versió que nosaltres havíem pogut veure (vegeu aquí la nostra ressenya) .

És per això que el primer que sorprèn d’aquesta versió és que la protagonitzen dues actrius, Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.

Una coproducció amb Vintana Teatre, amb direcció d’Elena Fortuny, la traducció al català és d’Albert Tola i d’Isabelle Bres, amb adaptació del mateix Tola.

PER UN SÍ O PER UN NO, explica la història de dues velles conegudes que es troben en un moment tens de la seva amistat. Anar al teatre els sembla una bona manera de retrobar-se, però quan arriben a la sala la tensió creix fins a un punt de no retorn. A partir d’una conversa    irrellevant, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables.

Continua llegint

– 146 – Teatre – LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA  – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Continua llegint

– 038 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle  nº 027)

SARAB (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia.

Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família.

SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un viatge al desert del Marroc i els seus miratges, va ser el detonant per llençar-se. I aquestes tres dones reals a la seva vida són presents a l’obra sense que es tracti de retrats autèntics d’elles.

Barcelona, Buenos Aires i Marràqueix es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar el present. Tres dones, tres generacions i tres històries que van de la culpa al plaer i de la modernitat a la postmodernitat.

Ens parla de patrons que s’hereten de generació en generació, en aquesta proposta, entre les dones de la família, relacionat amb el tema de l’amor. L’espera de l’altre i la fugida del jo més íntim.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA – Teatre Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – Espai Lliure – 2018.07.28 (temp. 17/18 – espect.  nº 369)

ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA (temp. 17/18 – espectacle nº 369)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià.

Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i familiar “Ifigènia en taxi”, de Sílvia Navarro.

L’any 1995, José Saramago (1922-2010) escrivia Assaig sobre la ceguesa on imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava, de cop i volta, tot un país. L’any 2004 escriu “Assaig sobre la lucidesa” que es pot considerar la continuació del primer i on ara, aquells mateixos protagonistes, decideixen votar en blanc a les eleccions.

Una història, irònica i pessimista, sobre les possibilitats de practicar la democràcia d’una manera real. Una faula contemporània sobre la relació entre governats i governants.

Un text difícil per ser adaptat teatralment i que la companyia ha decidit escenificar fent que els mateixos protagonistes ens expliquin el que va passar i ens intentin fer entendre els fets. Un escenari absolutament buit i una posada en escena que juga amb el terra convertint-lo en una pissarra on ells van dibuixant o escrivint a mesura que avança el relat.

Una magnífica il·luminació de Sylvia Kuchinov i l’espai sonor d’Enric Monfort i Roger Julià acompanyen perfectament, sense dubte, el moviment escènic dels intèrprets.

Una obra que es fa absolutament vigent d’ençà dels últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya i que posa en relleu el necessari debat entorn de l’anomenada “democràcia real”. El poder no s’arriba a creure el resultat electoral, acusa de moviment sediciós la voluntat popular, anul·la el resultat i torna a convocar eleccions, amb un resultat calcat a l’anterior….. us sona ???

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (301) – HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure – 14.07.2017

HISTÒRIES D’ISTANBUL A CONTRAPEU 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma BarbaMiquel Gascón – 

ISTANBUL és sens dubte una de les ciutats més atractives del món, segons el nostre punt de vista; l’hem visitat un munt de vegades i ens l’estimem de debò, malgrat que cada vegada que la visitem notem que va perdent aquell caire d’exotisme que tant ens va atraure el primer cop que la vam visitar ara ja fa 38 anys; malgrat tot, encara avui ens fascina pel contrast de cultures entre un barri i un altre i per la bellesa de les seves mesquites i paisatges i sobretot per la vida que palpita intensament i que es pot fàcilment comprovar com a simples turistes que som.

És precisament per això que va ser un dels primers espectacles del Festival Grec que vàrem escollir, malgrat que llavors no erem conscients que després es podria veure en temporada en un altre Sala del mateix Teatre Lliure, al mes de maig del 2018.

Ahir divendres, a l’Espai Lliure vam poder gaudir d’aquesta obra de Yesim Özsov, actriu, directora i dramaturga turca fundadora i directora artística del Galata Perform d’Istanbul. Traduïda i adaptada per Carles Batlle està dirigida per Joan Arqué Solà.

Sis actors interpreten dotze personatges, en un seguit d’històries creuades. Sense relació aparent, vells i joves, conservadors i progressistes, laics i creients, aquests personatges encarnen les contradiccions d’una ciutat on es troben Orient i Occident, dues concepcions de vida pràcticament oposades. Una ciutat que fa de frontissa entre continents i cultures.

A l’obra, trobem dues famílies i altres personatges que s’hi relacionen: l’inspector i la seva dona tenen dos fills, Demir i YağmurL’enamorat de Yağmur és Deniz. El germà gran de Deniz és Cihad. La parella de Cihad és Alev. El senyor Sakin i la senyora Kerime tenen dues filles, l’una és casada, l’altra no: Atalet i Özge. El taxista és del mateix poble que el senyor Sakin. Un bon batibull de personatges.

Continua llegint

– Teatre – LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO (🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 15/10/2015

Dijous passat vàrem tornar al Tantarantana Teatre a l’estrena de LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO, text escrit per Jumon Erra i interpretada per la Companyia La Danesa. Es tracta d’una proposta interessant pel tema, que està poc tractat en Teatre…, ja que el seu argument ratlla l’apocalipsi.

LA DISTÀNCIA ENTRE EL LLAMP I EL TRO

Una campanya orquestrada pel govern per atraure herois capaços de vetllar literalment per la col·lectivitat: voluntaris repartits de tres en tres en refugis vigia per tots els boscos del territori per mirar de salvar-nos. Cabanes de vigilància finançades per la Unió. Blanca, Ferran i Celi, els protagonistes de la història, s’han fet voluntaris. Hauran de prendre la decisió més dura de les seves vides en la distància que hi ha entre el llamp i el tro. Per motius ben diferents. I hi hauran de conviure, vulguin o no. Tots tres. En seran capaços? No són herois. Si fins ara no han pogut portar enlloc les seves vides… sabran vigilar les de tots nosaltres?

Amb una escenografia austera, però efectiva, quatre actors que interpreten forces mes personatges dels que són, ens expliquen aquesta història angoixant, quasi de terror; els tres personatges principals que conviuen en el refugi al bosc, no saben ben bé el perquè estan allà tot sols i a sobre de “voluntaris” per salvar la humanitat … en certa manera enganyats pels que manen a la societat que els ha tocat viure…. una societat indesitjable, opressiva i totalitària.

Continua llegint