Per Imma Barba –
EL SILENCI DEL FAR – d’Albert Juvany i Blanch –
La història s’inicia quan l’Anna, una jove que treballa de bibliotecària a Húsavik, un petit poble de pescadors d’Islàndia, rep una carta del seu pare, que segons li han dit sempre, la va abandonar quan era molt petita. Aquest fet obre una porta que ella creia tancada per sempre i decideix enfrontar-se a un passat que ara veu ple d’incerteses i de preguntes sense resposta. Anna ha viscut tota la vida sota la protecció dels seus oncles i sempre ha estat envoltada de silencis, de coses de les quals no es parla mai. Però, l’Anna ara vol saber la veritat sobre el seu passat i els seus pares, i decideix anar a buscar-la a la vella casa, ara abandonada, on havia viscut de petita. Allà troba un diari de la seva mare i comença la lectura decidida a saber la veritat.
Paral·lelament arriba un jove biòleg al poble, en Gisli, que sota l’aparença d’investigar sobre el món de les balenes, en realitat també busca vestigis d’un passat que vol aclarir.
L’Anna i el Gisli no són els únics narradors de la història, una història que es belluga entre el passat i el present amb salts fugaços entre paràgraf i paràgraf. Els pares de l’Anna actuen llavors com a protagonistes desvetllant-nos el passat a petites dosis. Altres personatges secundaris també tenen pes en la història, com Gunnar el professor de música de l’Anna i amic de la infància de la seva mare, els oncles en Jón i la Katrín ó en Baldur el xicot de la noia.
La història dels dos joves són paral·leles en tota la novel·la i l’autor ens ho explica amb frases curtes que salten d’un personatge a l’altra fent evident aquest paral·lelisme. Una tècnica narrativa molt innovadora, que es caracteritza pels canvis de persona entre frases separades per punts. Canvis ràpids enllaçats per un nexe comú.