On es troba el “Voltaire” ???
Fa molts anys que acudim als concerts matinals del diumenge, de l’OBC, i us asseguro que mai havíem vist un ambient mes il·lusionant com el matí del passat diumenge 11 de gener.
La mitjana d’edat va caure en picat dels 50/60 als 20/30 anys i les cares de satisfacció durant l’entreacte i a la sortida eren per haver-les gravat en vídeo. És arriscat creure que aquest és l’únic camí per apropar la música simfònica a les noves generacions, però crec sincerament que aquests tipus de concerts més populars, haurien de programar-se a partir d’ara, també en pròximes temporades.
Dos concerts (dissabte i diumenge) amb les 3.200 entrades exhaurides i molta gent que es va quedar amb les ganes de poder adquirir localitats. Es notava en l’ambient una il·lusió desbordant per assistir a un esdeveniment de tal magnitud per primera vegada.
Mai la música de cinema no s’havia apropat tant a l’òpera, al poema simfònic i a l’èpica de les grans històries. Amb el recurs wagnerià del leitmotiv portat a l’extrem –amb desenes de temes musicals breus associats a determinats personatges–, Howard Shore ens acompanya a la recerca de l’anell.
Amb la trilogia d’El Senyor dels Anells, Howard Shore es va endur tres Oscar. El primer, precisament, per la música de La Fraternitat de l’Anell, la pel·lícula que encetava la sèrie. La moderació de Gandalf, la maldat de Mordor, la ingenuïtat dels hobbits, la força de Boromir i d’Aragorn, la crueltat de Sauron, la lleugeresa dels elfs, etc. Tots i cadascun dels personatges estan descrits magistralment en aquest gran poema orquestral, incloent-hi l’anell del poder, que, com no podia ser d’una altra manera, té el seu propi tema musical.
