Arxiu d'etiquetes: El Maldà

– 242 – Roda de premsa – EL TEMPS QUE NO TINDREM (Trilogia de l’amor) – El Maldà – 2019.04.16 (temp. 18/19 – RdP 042)

EL TEMPS QUE NO TINDREM (Trilogia de l’amor) (temp. 18/19 – RdP nº 042)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest dimarts passat vaig poder assistir a la roda de premsa de presentació del tercer espectacle que tanca la “trilogia de l’amor“, EL TEMPS QUE NO TINDREM.

Una trilogia de Teatre Musical de petit format, tots ells escrits i dirigits per Alícia Serrat, però cada un d’ells amb la complicitat de diferents compositors. En els tres espectacles es parla de l’amor des de perspectives diferents.

PER SI NO ENS TORNEM A VEURE, va ser la primera proposta que vàrem poder veure en aquesta mateixa sala l’any 2017. En aquest cas la música la va compondre Marc Sambola i va ser tota una aposta pel Musical de creació pròpia i en català, que El Maldà va acollir a ulls clucs. Va ser tot un èxit. L’espectacle és una carta d’amor a l’enamorament. perquè ens parla del fil vermell que ens uneix. Jugant a un joc de màscares, prínceps i princeses, és una medicina que et fa creure en l’amor.

TOT EL QUE NO ENS VAM DIR,  va ser la proposta que ens van oferir l’any 2018, i en aquella ocasió el compositor va ser Miquel Tejada. L’espectacle ens parla dels amors que fan mal. Per això ens fa viatjat als anys 90, on uns joves estudiants intenten respondre les preguntes d’un treball de filosofia mentre aprenen a estimar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara arriba el moment de tancar la trilogia amb EL TEMPS QUE NO TINDREM i la música ha estat creada per Dani Campos. Una declaració d’amor a la vida que ens portarà al primer dels amors que sentim, l’amor de la família. Seguint la mateixa línia, aquest tercer musical és proper i íntim amb dos personatges, l’actriu Mariona Castillo (que per primera vegada interpretarà el paper de “mare”) i l’actor Joan Mas, que de ben segur serà el gran descobriment per a molts amants del gènere musical.

Continua llegint

– 215 – Teatre – AKELARRE (🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.03.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 159)

AKELARRE (temp. 18/19 – espectacle nº 159)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena al Maldà, nit d’AKELARRE, on unes bruixes ens han convidat a retornar amb elles al cabaret més genuí, amb música, gamberrisme, reivindicació, comèdia i autoparòdia.

AKELARRE és un espectacle de creació col·lectiva que compta amb la direcció de Miriam Escurriola, direcció musical de Gerard Sesé, textos de Mireia Giró, Xavi Morató, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Gerard Sesé, Laia Alsina Riera, Laura Pau i Míriam Escurriola, la música d’Ariadna Cabiró, Arnau Tordera, Clara Peya i Gerard Sesé i les interpretacions de Laia Alsina Riera, Maria Cirici, Laura Pau i  Gerard Sesé.

The Feliuettes són les actrius i cantants Maria Cirici, Laia Alsina Riera i Laura Pau amb una extensa trajectòria individual. Com a companyia, creada en 2015, el primer espectacle va ser “The Feliuettes” que va fer dues temporades al Maldà i el segon “Cobi, Curro i Naranjito” a la sala Muntaner en 2017. L’estiu de 2018 van representar l’espectacle “Hop!era”, de Jordi Purtí i Toni Albà en una producció del Théâtre Edouard VII de Paris.

En aquesta última creació, AKELARRE, The Feliuettes reflexionen sobre la vida quotidiana que els hi ha tocat viure, des de la perspectiva de ser dones. L’entorn laboral, l’embaràs, la menstruació, el sexe, l’amor, els estereotips, … amb una multiplicitat de personatges posaran en qüestió situacions quotidianes i no tan quotidianes, deformant-les.

AKELARRE és un espectacle divertit i combatiu, un cabaret amb humor negre i on impera l’absurd per treure a escena temes punyents sobre igualtat de gènere que afecten homes i dones.

La llibertat de la dona ha estat coartada per la societat patriarcal durant tota la història de la humanitat, i amb aquesta proposta d’AKELARRE pretenen “conjurar” totes les idees preconcebudes a l’entorn de la dona i el seu rol a la societat. Una proposta on les tres actrius i Gerard Sesé es riuen d’elles mateixes de manera satírica i amb un punt important de provocació. Com elles diuen, “ens burlem de les contradiccions en les quals vivim”.

Continua llegint

– 200 – Teatre Musical – TAN BONICA AQUESTA NIT – El Maldà – (🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 146)

TAN BONICA AQUESTA NIT (temp. 18/19 – espectacle nº 146)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres de la setmana passada, al vespre, vam anar a El Maldà per tal de veure el concert escènic TAN BONICA AQUESTA NIT. Un espectacle que havia estat estrenat a la Seca-Espai Brossa l’any 2014.

TAN BONICA AQUESTA NIT forma part del cicle anomenat “Tres musicals que no et pots perdre” que el Maldà dedica a Xavi Casan durant el mes de març. Aquesta es podrà veure els divendres a les 20,30h.

Els diumenges a les 18 h, podrem veure STRANGE  FRUIT que nosaltres vam veure la temporada passada, i també els diumenges a les 20,30 h BALLA AMB MI que vam poder veure en 2015.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Marc Sambola a la guitarra i Marc Vilavella es preparen per a oferir el repertori d’aquesta proposta de cançons del teatre musical nord-americà.

Xavi Casan, responsable de la selecció musical i de la direcció escènica, obre la nit dedicant la representació d’avui a Iñigo Santamaria, biòleg i oncòleg molecular, que el passat dilluns va abandonar voluntàriament la vida amb només 49 anys.

Una pèrdua que a nosaltres ens va colpir especialment, perquè quan durant la tardor de l’any passat ell viatjava pel Japó, vàrem intercanviar nombrosos missatges amb ell, ja que nosaltres estàvem llavors a punt d’iniciar el nostre viatge al país nipó. La nostra relació per internet va continuar en veure que després viatjava a Fuerteventura, i nosaltres casualment també el teníem planificat per unes setmanes més tard.

Iñigo Santamaria, és l’autor dels llibres Desde el sur del Pacífico hasta más allá de la Luna, tres toms que recullen la història dels musicals a Espanya. Més de 700 espectacles i 4.000 fotografies. Una tasca que havia impulsat el seu company mort de fa quatre anys.

Continua llegint

– 165 –  Teatre – RASTRES_ARGELERS (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2019.01.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

 RASTRES-ARGELERS (temp. 18/19 – espectacle nº 120)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Torno al Teatre tot sol, ja que l’Imma encara té un episodi de febre alta que li ha provocat aquesta passa de grip. Torno a un espai que cada vegada estimo més … EL MALDÀ, un teatre petit on es representen obres de petit format, que no em defrauda gairebé mai.

Aquesta vegada vaig a veure RASTRES_ARGELERS, una proposta que per qüestió d’agenda ens la vàrem perdre el desembre passat i que per sort he pogut repescar ara en la seva reposició al mateix teatre, a causa de l’èxit que va obtenir.

Un tema molt colpidor, el del camp de concentració situat a la platja d’Argelers, al sud de França l’any 1939, que personalment m’impacta molt, perquè malauradament el meu pare, Aurelio Gascón va estar allà i va patir aquella situació deplorable que es va produir en aquell indret al final de la guerra civil espanyola, especialment provocada per la deixadesa de l’estat francès, que no va saber estar a l’alçada per resoldre la situació dels refugiats.

Aina Huguet, responsable absoluta de la idea, la dramatúrgia i de la direcció d’aquesta proposta escènica, al final de la representació, en el col·loqui, al que vaig tenir la sort de coincidir, ens va explicar que la idea inicial la va començar a treballar ara fa 3 anys, quan va fer una estada a la Catalunya Nord i es va interessar per aquesta època històrica, que per la seva joventut desconeixia gairebé tot. Durant un any va estar investigant i recopilant informació i en va poder recollir tanta que a l’hora de pensar en fer una dramatúrgia, li va ser molt difícil escollir el que volia explicar.

Va optar per crear 2 personatges, la Maria i la Lola, dues persones ben diferents; la primera, la Maria, està políticament compromesa amb els valors republicans, vivia a la ciutat i posseïa força cultura; la segona, la Lola, sense cap ideologia política, vivia en un poble de Catalunya, no sabia escriure ni llegir i s’ha exiliat seguint al seu marit que havia lluitat al bàndol republicà. Les dues havien escapat de l’Espanya feixista i havien perdut a les seves parelles en la fugida. Es troben al camp de concentració, es fan amigues i s’ajuden mútuament a sobreviure en aquelles condicions infrahumanes.

Continua llegint

– 129 – Teatre Musical – CIUTAT DE GESPA (🐌🐌🐌+🐚) – El Maldà – 2018.12.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 098)

CIUTAT DE GESPA (temp. 18/19 – espec. nº 098)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres al Teatre Maldà per veure la nova creació de Joan Vázquez “CIUTAT DE GESPA”.

Després de l’èxit aconseguit amb “Paquito forever” (espectacle dedicat a la figura del bailaor, cantaor i transformista Paco Alonso), “Ciutat de gespa” és, en paraules del mateix Joan Vázquez a la roda de premsa, “un viatge a la recerca de la nostra inspiració, dels nostres veritables desitjos i, en definitiva, de nosaltres mateixos“.

L’obra uneix en aquesta proposta a dos grans poetes de la literatura universal, el poeta nord-americà Walt Whitman (1819-1892) i el poeta espanyol Federico Garcia Lorca (1898-1936).

Lorca acaba d’arribar a Nova York en ple crack del 29, on intenta recuperar-se d’una ruptura sentimental (havia trencat la seva relació amb l’escultor Emilio Aladrén) i de la traïció que creu ha rebut per part de Salvador Dalí i Luis Buñuel, que han rodat “Un perro andaluz (Un chien andalou)”, segons Lorca en una clara referència a ell. Els dos artistes i amics havien criticat obertament la qualitat del seu “Romancero gitano”.

A Nova York, Lorca està preparant una conferència, però no troba les paraules adients, ja que en aquell moment travessava per un una crisi artística i, personalment, tenia molts dubtes per resoldre.

75 anys abans, Walt Whitman gaudeix d’una vida plena sense preocupacions.

Encara que Lorca i Whitmann mai van poder coincidir als EUA -pertanyien a èpoques diferents- sí que coexisteixen en aquest muntatge.

Les dues històries s’entrellacen quan un nen li fa una pregunta a Whitman, una pregunta que li farà trontollar els seus principis i afectarà profundament l’existència de Lorca.

És de suposar que Garcia Lorca coneixia la poesia de Whitman abans d’arribar a Nova York i li va dedicar un poema en el seu llibre “Poeta a Nova York”, aquesta “Oda a Walt Whitman” …. podeu veure-la clicant en aquest ENLLAÇ …

Continua llegint

– 115 – Roda de premsa NADAL A EL MALDÀ (Ciutat de Gespa i altres) – El Maldà (temp. 18/19 – RdP 025)

RdP – NADAL A EL MALDÀ (Ciutat de Gespa i altres) (temp. 18/19 – RdP nº 025)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimecres passat, dia 12 de desembre, vaig assistir a la presentació de la programació que El Maldà oferirà aquests dies de Nadal.

Tres propostes ben diferents …

La primera ja ha passat a ser com una mena de “Pastorets” d’aquest teatre, malgrat que en aquesta presentació la companyia Ruta 40, va assegurar que aquesta seria la sisena i l’última temporada que es podria veure en aquest espai. Es tracta de EL LLARG DINAR DE NADAL (Premi Butaca 2015 a Millor Espectacle de Petit Format), del reconegut autor nord-americà Thornton Wilder, guanyador de tres premis Pulitzer.

A cavall entre drama i comèdia, El llarg dinar de Nadal és una reflexió sobre la condició humana, sobre la vida i la mort, la família, la recerca de la felicitat i la necessitat d’aturar el pas del temps.

Es podrà veure en aquesta Sala del 13 de desembre al 12 de gener.

_____________________

La segona proposta, NADALES és un divertimento que parteix de la sensació de terror quan escoltem, any rere any, la música amb què ens bombardegen des del primer dia que s’inaugura la decoració nadalenca als carrers més comercials de la ciutat. Un espectacle d’Iban Beltran, Carles Pedragosa i Josep Pedrals.

El punt de partida és compartir, durant els dies de Nadal, una hora de cantar nadales acompanyada de les intervencions més divertides i la música més festiva amb acordió, clarinet i contrabaix. Un espectacle farcit de gamberrades, d’absurds, de sàtira, d’escatologia i d’arguments estrambòtics.

Es podrà veure tots els dimarts, des del 18 de desembre al 22 de gener.

_____________________

… i el tercer espectacle, potser l’estrella de la programació d’enguany és una Musical original, CIUTAT DE GESPA, proposta en la que la història s’explica íntegrament a través de la música de Gerard Alonso (Le Llaman Copla, Ojos Verdes, T’estimo -ets perfecte- ja et canviaré, Paquito Forever) i les lletres de Joan Vázquez.

Continua llegint

– 029 – Teatre – CROADES (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2018.09.10 i 12 (temp. 18/19 -RdP 005 i espect.  nº 022)

CROADES (temp. 18/19 -RdP 005 i espectacle  nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I després de la “bogeria” de Fira Tàrrega i les activitats al voltant de la Diada, reprenem la nostra activitat teatral “normal” i dimecres anem a l’estrena de CROADES a El Maldà.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dilluns dia 10 va tenir lloc la roda de premsa de presentació de la proposta de la que com és habitual, us deixem l’àudio, malgrat que aquesta vegada el so no és massa bo, perquè la RdP es va celebrar en la croissanteria, davant de la sala de teatre.

CROADES és una obra escrita el 1989 per Michel Azama nascut a Vilallonga de la Salanca (Rosselló) en 1947, fill de mare espanyola parla perfectament el castellà i el català.

Aquesta peça està dirigida per Jordi Vilà, del que nosaltres recordem “BOMBER(S)” una magnífica proposta que vam poder veure a la Mostra d’Igualada i que s’estrenarà al mes d’abril al Teatre Akàdemia.

CROADES és un text que parla de molts conflictes vigents avui en dia i parla en genèric d’una guerra que posa davant de nosaltres la pregunta de si realment els conflictes armats tenen algun sentit. Un cant bellíssim a l’estupidesa de la guerra i un qüestionament a l’èpica bèl·lica, l’heroisme i el patriotisme. Ens endinsa en una realitat que ens commou.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra que parla de l’horror de la guerra. Circumscrita al mediterrani barreja temps i èpoques, personatges de fa més de cent anys amb personatges contemporanis. Sense citar-ho explícitament parla del conflicte històric entre israelians i palestins, i és un retrat que deixa poc espai a l’esperança.

Continua llegint

– Teatre – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA  (🐌🐌) – El Maldà – 2018.06.24 (temp. 17/18 – espectacle  nº 324)

LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA (temp. 17/18 – espectacle nº 324)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La segona proposta que vam poder veure diumenge passat a El Maldà, és el quart projecte de la companyia Els McGregor Teatre amb dramatúrgia i direcció de Blanca Bardagil.

LES CIGONYES VÉNEN DE TAIlÀNDIA, és el primer treball de la companyia en el que s’allunya dels temes clàssics; recordem que prèviament han fet “RÒMUL EL GRAN“, “Up All Night” i “Potser“; ara han volgut apostar i treballar conjuntament amb una autora contemporània. Malauradament, nosaltres creiem que aquesta aposta no els ha acabat de sortir rodona, precisament pel text.

Després de “LLIBRES PER CREMAR” que vam veure en aquesta mateixa sala fa uns mesos, Blanca Bardagil ha escrit i dirigeix aquesta proposta que ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparentment innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.

La Rita és la germana de la Sandra. La Sandra és la parella d’en Jordi. Tots tres celebren que la Rita aviat serà mare i, entre brindis i rialles, juguen a un joc: cadascú ha de dir dues mentides i una veritat, i la resta ha d’endevinar quina de les tres coses és certa. Aquest joc aparentment innocent precipitarà els esdeveniments, i amb l’arribada d’en Guillem i la relació que hi tenen cadascun d’ells, ja no hi haurà marxa enrere. 

Una peça amb un argument potencialment força interessant, precisament perquè en Teatre no és un tema massa tractat, la maternitat sense la figura paterna, amb la simple utilització d’esperma d’un donant (en aquest cas conegut). Una llàstima que no es vulgui entrar en profunditat en un tema d’actualitat rabiosa i s’hagi perdut l’oportunitat de tractar el tema de forma seriosa.

Continua llegint

– Teatre Musical – STRANGE FRUIT (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2018.06.24 (temp. 17/18 – espectacle  nº 323)

STRANGE FRUIT (temp. 17/18 – espectacle nº 323)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge vam aprofitar per veure les dues propostes que actualment s’ofereixen a El Maldà. La primera va ser, STRANGE FRUIT, un musical de petit format dirigit per Xavi Casan, amb el que vam poder parlar a la roda de premsa del passat dia 8.

Com llegim al programa de mà, es tracta d’un viatge musical de la innocència a la consciència a través de la dona afroamericana.

Una proposta musical, de fet un concert teatralitzat, amb dramatúrgia i direcció escènica de Xavi Casan, els arranjaments, direcció musical i acompanyament al piano i veu de Dani Campos i la interpretació i magnífica veu de Virgínia Martínez.

La veu de Virginia, la vam conèixer a GERMANS DE SANG i que ens va enamorar a CLOSE TO LIZA (va estar nominada als premis Butaca per les dues interpretacions).

El viatge musical s’inicia amb Strange Fruit (Fruits estranys), que dóna el nom a l’espectacle, és el títol d’una cançó popularitzada per Billie Holiday. El tema parteix d’un poema escrit l’any 1937 per Abel Meeropol per expressar el seu horror pels linxaments d’afroamericans dels als anys 30 al Sud dels Estats Units. La cançó es va convertir en un dels primers lemes del moviment pels drets civils dels afroamericans. La lletra obté la seva força emocional confrontant una imatge bucòlica del sud amb la realitat dels linxaments.

Un viatge construït per explicar gairebé un segle de lluita de la dona afroamericana.  Virginia Martínez  canta la primera part amb un turbant al cap, element reivindicatiu de cantants contemporànies de música negra.

Un recorregut musical que ens proposa una reflexió individual, racial, política i de gènere a través de les cançons. Amb un format mínim, veu i piano, la majoria de cançons han estat traduïdes perquè ens arribi el missatge amb claredat.

El fil conductor del musical són les artistes afroamericanes perquè segons van argumentar, es tracta d’un col·lectiu que ha sabut descriure, sempre, amb precisió, l’essència de la seva anima. En l’àmbit personal també comenta la Virgina que la fa connectar amb les seves arrels, en ser la seva besàvia una dona de pell negra.

L’espectacle inclou una vintena de cançons de diferents estils, el gospel, el soul o el blues passant pel teatre musical i el pop-rock. Catorze temes són cantats en català per primera vegada i han estat traduïts per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, Albert Mas-Griera, David Pintó i Roser Batalla.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cançons que parlen d’amor, religió i candidesa, per anar derivant a la violència de gènere, la política i la consciència de raça:

Continua llegint

– Roda de premsa – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA – El Maldà – 2018.06.12 (temp. 17/18 – RdP 092)

RdP – LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA – (temp. 17/18 – RdP nº 92)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí nova RdP per presentar la darrera proposta que es podrà veure a El Maldà aquesta temporada.

Es tracta de LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA, el quart projecte de la jove companyia Els McGregor Teatre.

Aquesta companyia fins ara havia apostat pels texts clàssics i pensaven que potser era el moment per treballar amb una proposta d’un autor contemporani; és per això que es van posar en contacte amb Blanca Bardagil, perquè els escrivís amb tota llibertat un text per la seva nova proposta escènica.

Xavier Alomà – Laura Riera – Blanca Bardagil – Lara Correa – Boris Cartes – Adrià Aubert

Blanca va acceptar i va treballar el text tota sola, i sobre el que a ella li venia de gust; els membres de la companyia, en llegir-ho, els va semblar que era perfecte per ells i de seguida es van posar a treballar sota la direcció de la dramaturga. Els cinc ens comenten que ha estat un plaer treballar plegats i que a mesura que anaven assajant, si algun dels quatre actors o inclús la mateixa Blanca, veien que alguna cosa no acabava de funcionar com esperaven, no hi ha hagut cap problema en modificar-ho.

Blanca Bardagil comenta que les Sales petites, són realment les que aposten per la dramatúrgia contemporània de casa nostre i gràcies a Sales com El Maldà, autors joves tenen l’oportunitat de mostrar el seu treball. De fet ella ha pogut estrenar un altra proposta a El Maldà, “LLIBRES PER CREMAR“, aquesta mateixa temporada.

L’obra ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparent innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides.

Continua llegint