Arxiu d'etiquetes: EL FUNERAL DE MARY-LIN

– 396 – Teatre – EL FUNERAL DE MARY-LIN (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.08.03 (temp. 18/19 – esp. nº 303)

EL FUNERAL DE MARY-LIN (temp. 18/19 –  espectacle  nº 303)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina.

I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en aquest cas, amb un caire molt diferent. A més a més, encara que les dramatúrgies són de diferent autoria, la direcció dels dos espectacles és d’Óscar Molina.

El dramaturg, actor, guionista i director teatral Pere Anglas, del que hem vist recentment l’adaptació de “Separacions” en aquesta mateixa sala (vegeu la nostra ressenya), ha escrit aquest text, que és una comèdia d’humor negre que planteja qüestions com …

¿Coneixem realment els nostres pares, fills o germans? ¿Ens coneixen ells a nosaltres tal com som? ¿Fins a quin punt la imatge que ens hem format els uns dels altres al llarg dels anys s’ajusta a la realitat? ¿És que potser ens mostrem tal com som amb la família?… i si ho fem, ¿ens veuen ells tal com som en el present o ens continuen mirant amb les ulleres d’un passat que ja no existeix? ¿I l’amor quin paper hi juga en el gran embolic de les relacions familiars? ¿El sol fet –com se sol dir– de portar la mateixa sang ens atorga privilegis emocionals sobre els nostres consanguinis?

L’acció es desenvolupa a la sala de vetlles d’un tanatori, un fèretre i tres cadires són els elements escenogràfics que ens trobem en entrar a la sala. Tres germans arriben al funeral de la mare que ha mort en una residència. Tres germans diferents, tres germans distanciats física i psicològicament.

Continua llegint