Arxiu d'etiquetes: Eduardo De Filippo

– Teatre (138) – SIK SIK y otros (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 21.12.2016

SIK SIK y otros

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dimecres ens vam apropar al Teatre de Akadèmia, per veure aquesta proposta, que inclou tres peces breus del dramaturg italià Eduardo De Filippo, tal com ens van anunciar a la roda de premsa.

Com sempre en aquest teatre, fem cua per entrar, però aquesta vegada és diferent, al nostre voltant parlen italià, hi ha fotògrafs i veiem arribar a Sergi Belbel i a Lluís Pasqual. Expectació.

Guido Torlonia ha escollit aquestes tres peces d’Eduardo de Filippo que ens ofereixen un apropament a la tradició popular que va servir d’inspiració a l’autor napolità. Recrea l’atmosfera d’una companyia de teatre que sembla descendir directament de la Commedia dell’Arte, una companyia d’actors ambulants acostumats a voltar amb els seus baguls.

La família De Filippo compta amb una llarga tradició teatral , ha seguit personalment aquesta adaptació, i ahir estaven presents a l’estrena. La directora actual de la companyia De Filippo, Carolina Rosi, vídua del fill d’Eduardo de Filippo va participar en el col·loqui que va tenir lloc en finalitzar la representació. 

sik-sik-teatre-akademia

El Teatre Akadèmia ha volgut apostar per la posada en escena d’aquestes petites joies, per tal de donar-les a conèixer i poder oferir un teatre familiar en aquestes dates. Per poder fer-ho ha hagut de transigir amb una imposició de la família de Eduardo de Filippo, fent aquestes representacions en castellà, amb la intenció de què puguin girar per l’estat espanyol. En el col·loqui es va fer pales que aquest fet distanciava enormement el resultat de nosaltres. El fet d’escoltar la representació en castellà amb accent català l’allunya sensiblement. Fet que la representant dels hereus de la família no va saber/voler entendre.

Les tres peces breus que formen part d’aquesta proposta són:

Amistad” escrita el 1952 que ens descriu la relació actual de dos vells amics de la infància que es retroben a la casa de camp on un d’ells, greument malalt, està reclòs amb la seva germana. La visita no serà ben rebuda i acabarem sabent la veritable naturalesa de la seva amistat.

Peligrosamente” escrita el 1938, inspirada en les farses napolitanes del 800 amb Pulcinella com a protagonista. L’autor presenta la relació d’un matrimoni que ha trobat una manera força curiosa de mantenir l’equilibri davant dels ulls astorats d’un amic de la infància. O com el marit tempera el caràcter impetuós de la dona.

Sik Sik, el artífice mágico” escrita el 1929, és la peça que dóna nom a l’espectacle i segons ens diuen la que el mateix De Filippo reconeixia que era la seva peça més volguda i d’on van néixer tots els personatges que va crear després per a altres comèdies. Explica la hilarant història d’un il·lusionista de fira, Sik Sik, acostumat a actuar acompanyat de la seva dona i el seu assistent. Però, una nit, l’ajudant serà substituït per un altre còmplice, maldestre i barroer. Una aventura que va situar aquesta peça a l’alçada de les millors comèdies de De Filippo.

Continua llegint

– Roda de premsa – SIK SIK y Otros – Teatre AKADÈMIA (rp46) – 12.12.2016

SIK SIK y Otros – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Demà dimecres 14 de desembre el Teatre Akadèmia estrena per primer cop a Catalunya i a Espanya tres peces curtes del dramaturg italià Eduardo De Filippo, que tants seguidors té a casa nostre. Només cal recordar espectacles memorables que hem pogut veure aquí, Nadal a Casa Cupiello, Dissabte diumenge dilluns, A Teatro con Eduardo…

SIK SIK y Otros, és un recull de tres de les seves comèdies, que seran dirigides per Guido Torlonia i interpretat per Pep Molina, Annabel Totusaus, Xavier Capdet i Javier López. El Teatre Akadèmia ha volgut representar aquestes petites joies mai vistes a Espanya, per donar-les a conèixer i perquè és totalment adient a la seva estructura de teatre de petit format.

roda-de-premsa-sik-sik-teatre-akademia-voltar-i-voltar-2

A petició dels hereus d’Eduardo De Filippo, les representacions seran en castellà, amb la intenció de què posteriorment puguin girar per l’estat espanyol i de pas donar a conèixer una producció d’aquest Teatre de Barcelona.

L’obra recrea l’atmosfera d’una companyia de teatre que sembla descendir directament de la Commedia dell’Arte, una companyia d’actors ambulants, acostumats a donar voltes per les places amb el seu bagul de les meravelles.

Les tres peces breus que componen Sik Sik y otros són:

Amistad, (escrita el 1929) situació entre dos vells amics de la infància que es retroben a la casa de camp on un d’ells viu amb la seva germana. La visita donarà l’oportunitat de desemmascarar la veritable naturalesa de la seva amistat.

Peligrosamente, (1938) inspirada en les farses napolitanes del 800 i amb Pulcinella com a protagonista. L´autor presenta, amb ironia, el mètode ideat per un marit per a temperar el caràcter impetuós de la seva muller, davant la presència d’un espectador privilegiat.

Sik Sik el artífice mágico, (1952) explica la hilarant història d’un il·lusionista de fira, Sik Sik, acostumat a actuar acompanyat de la seva dona i el seu assistent. Però, una nit, l’ajudant serà substituït per un altre còmplice, maldestre i barroer. Una aventura que va situar aquesta peça a l’alçada de les millors comèdies de De Filippo.

Continua llegint

– Teatre – A TEATRO CON EDUARDO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 30/03/2016

Després de l’ultima sessió dels “Oficis del Teatre” on vam poder gaudir dels preparatius d’aquesta producció des del punt de vista escenogràfic i tècnic (aquí podeu veure aquella crònica), teníem moltes ganes d’assistir a l’estrena d’aquest espectacle.

A Teatro con Eduardo - Teatre Lliure 2

Dos títols d’Eduardo de Filippo versionats i dirigits per en Lluís Pasqual, el primer “Home i senyor” és una peça de joventut de l’autor on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel (aquí només tenim l’oportunitat de veure el primer acte); el segon, “La Gran Il·lusió” on el primer acte també passa en un hotel per traslladar-se després a la casa del mag i acabar a casa del noble Di Spelta, atrapat en un joc d’il·lusió que no s’acaba mai i que el portarà a trastocar-se.

Aquests dos textos estan clarament en la línia d’aquest autor, perquè són dos “divertimento di teatro napoletano“, que no pretenen anar més enllà que fer passar una bona estona als lectors/espectadors, malgrat que s’ha de reconèixer que estan escrits amb una mestria difícil de superar. Tampoc, a parer nostre, són ni de bon tros els millors textos d’Eduardo de Filippo… recordem aquell inesborrable “Dissabte, Diumenge i Dilluns” dirigida per Sergi Belbel al TNC l’any 2002….. i també “Natale a casa Cupiello” dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca l’any 2010; agraïm enormement però, a en Lluís Pasqual, l’oportunitat de fer-nos conèixer aquestes dues noves propostes… i el felicitem per l’esplèndid resultat obtingut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – L’ART DE LA COMÈDIA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 13/02/2015

Dos dies seguits de Teatre Nacional de Catalunya, i així com ahir no ens va acabar de fer el pes la producció “No feu bromes amb l’amor”, avui el que hem vist ens ha satisfet plenament i hem estat a un pèl de classificar-la amb la màxima puntuació “cargolaire”.

L'art de la comedia - TNC - cartellL’ART DE LA COMÈDIA va ser escrita l’any 1964, pel dramaturg napolità Eduardo De Filippo (1900 – 1984) i sembla que ell mateix, li tenia una especial estimació a aquest text; segurament una de les raons era perquè el seu argument parla essencialment de TEATRE; tot i així aquesta obra no va tenir un èxit immediat després de la seva estrena, però ha anat aconseguint reconeixement a mesura que ha anat passant el temps, fins que ara mateix, està considerada una de les grans obres del segle XX.

Eduardo De Filippo, és un dels meus dramaturgs de capçalera i aquí a casa nostre hem pogut veure i gaudir, moltes de les seves obres, entre les que jo destacaria per sobre de totes, un parell que varen tenir un gran èxit a Barcelona: Natale in casa Cupiello (1931) i Sabato, domenica e lunedi (1959).

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

L'art de la comedia - TNC 2

L’ART DE LA COMÈDIA és un veritable “manifest” del teatre polític, una denúncia de Eduardo De Filippo a la censura ideològica, dirigida directament a un tipus d’art teatral, que intenta sensibilitzar les consciències dels ciutadans amb la mostra explícita dels problemes reals de la societat. El “Teatre” i els seus protagonistes (autors, directors i actors) es veuen obligats a patir censures brutals dels governs, i consignes per tal de què la “cultura de masses” sigui menys “política” i molt més de “divertimento”. Torna a plantejar de nou el debat etern, sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.

Continua llegint

– Teatre – LE VOCI DI DENTRO (**) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 12/12/2014

Una producció teatral en la que segurament, tenia posades masses il·lusions i que més aviat la vaig patir, assegut a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure…. i encara mes en veure l’entusiasme pel públic en acabar la representació.

Una de les primeres reserves del nostre abonament d’aquesta temporada al Teatre Lliure, varen ser pels quatre espectacles lligats d’alguna manera a la nostra estimada ciutat de Nàpols: el concert de Lina Sastre (Nilapolina) i tres obres de teatre, Le voci di dentro, Dolore sotto chiave (les dues de Eduardo De Filippo) i Manca solo la Domenica (de Silvana Grasso).

Ens agrada TOT el que fa referència a Nàpols, ciutat de la que estem enamorats, especialment d’ella mateixa, però també de la seva cuina, música, del seu entorn, costums, teatre …fins i tot dels seus famosos pessebres; per altra banda hem gaudit moltíssim amb representacions teatrals de l’autor Eduardo De Filippo; recordem ara mateix una sensacional “Dissabte, Diumenge i Dilluns” al TNC l’any 2002 i també “Natale in Casa Cupiello” a la Biblioteca de Catalunya l’any 2010.

El text de LE VOCI DI DENTRO, en canvi, m’ha semblat força més fluix i a mi quan el text no m’acaba d’agradar…. malament!!!… no se perquè, però desconnecto força i em costa molt valorar altres aspectes que de ben segur són remarcables.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0258.jpg

Le voci di dentro,  és l’obra amb què l’Eduardo, mantenint una atmosfera suspesa entre la realitat i la il·lusió, desgrana de manera profunda i decidida les consciències culpables dels seus personatges i, per extensió, del públic. L’Alberto Saporito, el personatge principal, somia que han assassinat un amic seu i creu que els seus veïns han comès el crim de veritat. Aquest crim estableix els obscurs mecanismes de la sospita i l’acusació, fins a arribar a l’autèntica “atomització d’una consciència culpable”, de la qual l’Alberto Saporito és alhora testimoni i còmplice tràgic, incapaç de fer res per redimir-se’n. L’Eduardo va escriure aquesta peça a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, dibuixant amb precisió un declivi de valors que havia de retratar la societat mundial de les dècades següents.

Una altra cosa és quan haig de parlar del magnífic director i intèrpret Toni Servillo, un dels artistes més reverenciats d’Itàlia i de tot Europa. Nosaltres el vàrem gaudir recentment a l’abril del 2014, treballant com a actor en la pel·lícula LA GRANDE BELLEZA (*****), que ens va agradar moltíssim.

Continua llegint