Arxiu d'etiquetes: Edu Pericas

– 182 – Teatre – NO HI ENTRO (🐌🐌🐌+🐚) – Jove Teatre Regina – 2019.02.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 132)

NO HI ENTRO (temp. 18/19 – espectacle nº 132)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dissabte vàrem tornar d’unes vacances de 10 dies a la ciutat de NÀPOLS, ciutat que ens apassiona i que hem visitat fins a 5 vegades, dues d’aquestes, com la que acabem de fer, amb força profunditat. Pròximament intentarem fer una ressenya resum del que hem viscut aquests dies.

Tot just aterrar i deixar les maletes a casa i ens dirigim a la Gran Via de BCN per participar en la manifestació contra el vergonyós judici al Procés. ….. i en acabar directament al Jove Teatre Regina (que ja teníem “mono” de teatre), per veure NO HI ENTRO, la producció de ZOOPA adaptada i codirigida per Edu Pericas, que ens havien presentat a la roda de premsa del passat dia 23 de gener. La direcció escènica és compartida per Ota Vallés.

Es tracta d’una comèdia que vol reflectir les dificultats que té una persona grassa, en el seu dia a dia i la poca sensibilitat dels éssers humans que l’envolten, en no considerar-la com a “normal”, simplement per ser diferent dels estereotips de moda.

Inspirada en el llibre, escrit el 1991, ¡No quepo, no quepo!, de Lourdes Miquel que hi ha col·laborat en l’adaptació teatral creant amb Edu Pericas una nova dramatúrgia incorporant 5 personatges secundaris que acompanyen a la Júlia, protagonista de la història.

La Júlia va descobrir que era “gorda” un bon dia, de cop, quan tenia cinc anys i va sentir d’un adult “Ui, que gorda està la pobra...” segons explica, a l’escola ella no era la Júlia sinó la gorda de primer, la gorda de segon o fins i tot va arribar a ser la més gorda de cinquè.

Ens explica que els hi té molta ràbia al personal de vol de les companyies de lowcost on ha de volar literalment “encaixada” en el seient i on té enormes dificultats per cordar-se el cinturo.

Continua llegint →

– 162 – Roda de premsa – NO HI ENTRO – Jove Teatre Regina – 2019.01.23 (temp. 18/19 – RdP 031)

Deixa un comentari

RdP – NO HI ENTRO (temp. 18/19 – RdP nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest matí he pogut assistir a dues Rodes de premsa seguides. La primera convocatòria ha estat a un cafè a prop del Teatre Regina, per presentar NO HI ENTRO, una proposta dins de la programació per adults d’aquest Teatre.

Es tracta d’una comèdia que vol reflectir les dificultats que té una persona grassa, en el seu dia a dia i la poca sensibilitat dels éssers humans que l’envolten, en no considerar-la com a “normal”, simplement per ser diferent dels estereotips de moda.

Està inspirada en el llibre No quepo!, No quepo! de Lourdes de Miquel.

Edu Pericas (Els homes són de Mart i les dones de Venus, Confessions de dones de 30, Hombres desesperados, Tuppersex…), fa un parell d’anys va començar a pensar en aquest projecte, quan va poder llegir el llibre, i amb la complicitat de l’autora ha fet una adaptació teatral, creant una nova dramatúrgia i afegint fins a 5 personatges secundaris, que envolten a la protagonista d’aquesta història.

L’obra explica la història de la Júlia, una persona grassa que, al llarg dels anys, ha après que no podrà volar mai còmoda en companyies lowcost, que la roba de la seva mida s’anomena de ‘Talla Especial’ i que veure caure a una gorda sempre fa més gràcia que veure caure a una prima.

L’interpreten dues actrius, Esther Soto (La Pasión de Shirley, Una nit d’Òpera, Cómeme el coco, negro, La que se avecina, Homo Zapping…) que interpreta la protagonista i Mireia Ros (Little Night Music, Formentera Lady, El síndrome de Ulises, Merlí…), que interpreta els 5 personatges, que són com a fantasmes que envolten la vida de la primera … una dependenta de botiga, l’amiga, una venedora de productes miracle per aprimar, una “couche” de “sana la teva ment, sana el teu cos” i finalment la mare “castrant”, que malgrat ser-ho l’estima com ningú.

Continua llegint →

– Teatre familiar (144) – UNA BRUIXA A BARCELONA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Victòria – 30.12.2016

Deixa un comentari

UNA BRUIXA A BARCELONA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres tot just dinar, ens vam dirigir al Teatre Victòria per gaudir d’aquesta proposta familiar que ha suposat el retorn de Lucrecia als escenaris. Molts nens esperaven inquiets l’inici d’un espectacle on la protagonista era una bruixa !!!

A la roda de premsa de presentació, Edu Pericas, autor del text va explicar que havia volgut crear una història al voltant dels monuments de la ciutat de Barcelona.

Lucre, una alegre nena cubana, pateix una increïble transformació en arribar a Barcelona, el cabell se li pinta de mil colors i comença a experimentar uns poders màgics que li eren desconeguts fins aleshores …..

Lucrècia ja és gran i ens explica la seva historia. La seva singular capacitat, els seus poders màgics, fan que a l’escola la considerin una nena estranya i no aconsegueix fer amics. Un dia comença a parlar amb el drac del Parc Güell i aquest pren vida deixant el seu lloc a l’entrada del parc i acompanyant a Lucrècia a casa seva. El drac es diu Anton i aconseguirà ensenyar-li el valor de l’amistat i el respecte a la nostra historia. Reivindica els molts elements representatius de la ciutat de Barcelona.

Continua llegint →

– Roda de premsa – UNA BRUIXA A BARCELONA – La Pedrera (rp40) – 23.11.2016

Deixa un comentari

UNA BRUIXA A BARCELONA – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón –

Ens han convocat aquesta vegada en el bar de La Pedrera que està situat a la primera planta d’aquest preciós edifici. Allà ens espera la Lucrecia i tot l’equip d’Anexa, per presentar-nos la nova producció que representaran tots els diumenges al matí, des de l’11 de desembre al Teatre Victòria.

Lucrecia torna als escenaris amb un nou espectacle per a nens, però del que segur gaudirà tota la família. Transformada en una bruixa de trenes de mil colors, la seva història reivindica els molts elements representatius de la ciutat de Barcelona, així com la importància de l’amistat o el drac de Gaudí, que ha cobrat vida. Perquè no hi ha bruixes bones o dolentes, només bruixotes que es comporten bé o malament… Ah! I tot amanit amb unes inoblidables cançons interpretades amb el seu inconfusible ritme cubà.

This slideshow requires JavaScript.

UNA BRUIXA A BARCELONA explica la història de La Lucre, una alegre nena cubana, sofreix una increïble transformació en arribar a Barcelona: el pèl se li pinta de mil colors i comença a experimentar uns poders màgics que li eren desconeguts fins a aquell moment…

L’autor Edu Pericas ha creat un guió que creu que als nens li semblarà àgil i molt divertit, basat en una història original sobre la ciutat de Barcelona, que comptarà amb nombrosos cops d’efecte escenogràfics que conferiran de ben segur un aire màgic a la proposta escènica. La música serà enllaunada, però la veu serà cantada en directe; estarà basada en sons i ritmes cubans, i també en versions de temes populars coneguts per tothom.

A Edu Pericas li agradaria que aquesta proposta provoques que els nens, estimessin encara mes a la seva ciutat, Barcelona, i que al sortir del Teatre, tinguessin ganes de jugar amb les escultures que estan repartides per la ciutat.

Continua llegint →

– Òpera (98) – ÒPERA FOR KIDS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 20.11.2016

Deixa un comentari

ÒPERA FOR KIDS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge vàrem tenir sessió doble, al matí l’estrena d’ÒPERA FOR KIDS una proposta familiar … i tot just acabar, escapada a Girona per veure una proposta a Temporada Alta.

La platea plena de nens, acompanyats dels seus familiars, que va obligar a vendre també les butaques l’amfiteatre que normalment no s’ocupa mai. Ens venia molt de gust veure com plantejarien el tema de l’òpera, per fer-lo comprensible per nanos a partir de 6 anys i a més a més fer un espectacle divertit per la seva edat; la veritat és que veient les cares dels infants, les seves reaccions i la seva participació, ens traiem el barret per felicitar sincerament als promotors d’aquesta iniciativa.

Es tracta d’un espectacle divertit i al mateix temps molt didàctic, perquè introdueix termes que en principi semblarien incomprensibles per aquesta edat i que pel que vàrem comprovar els nens van comprendre ràpidament, com la diferència entre els tons de les veus dels éssers humans…. baix, baríton, tenor, contratenor….. o mezzosoprano, soprano, contralt, fent participar els nens amb la seva veu.

A l’escenari una actriu, Gemma Martínez, que interpreta el paper d’una nena que entra en un profund son, provocat per assistir a un espectacle d’òpera, que l’interessa més aviat poc o gens, perquè en principi a ella el que li agrada són les comèdies Musicals.

Comença llavors a patir una mena de malson, en el que se li apareixen una sèrie de personatges lligats al món de l’òpera, interpretats en clau d’humor pel baríton Ulises Ordúñez, el tenor Albert Gràcia i la soprano Anna Belén Gómez (la diva), que a més d’actuar en els seus papers còmics, tipus clown, intercalen diverses àries molt conegudes, interpretades amb la seva pròpia veu en directe, i que curiosament, algunes d’elles són tatarejades amb facilitat pels nanos des de les butaques on estan asseguts.

Continua llegint →

– Teatre (69) – SOTA TERÀPIA (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Borràs – 27.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

SOTA TERÀPIA –

Fa un parell de setmanes en Miquel va poder assistir a la roda de premsa de presentació d’aquesta comèdia escrita per Matías de Federico, proposta que havia estat guanyadora del concurs CONTAR1 tal com va explicar en el post.

Daniel Veronese va dirigir-la en la seva estrena a Buenos Aires i en la seva representació a Madrid i ha decidit dirigir també aquesta versió en català adaptada i traduïda per Edu Pericas.

En paraules de l’autor “Sota teràpia” sorgeix de la necessitat d’aprofundir sobre l’univers de la parella, aprofitant la teràpia com a camp ideal per al joc teatral.

Tres parelles entren desordenadament en una sala de la consulta de la seva psiquiatra, ja que han estat convocats a una sessió de teràpia col·lectiva. No es coneixen entre ells i la primera sorpresa és que aquesta sessió es desenvoluparà sense l’assistència i tutela de la professional. És nit de divendres i per tant no hi ha pressa en acabar la sessió.

This slideshow requires JavaScript.

Tres parelles que tenen conflictes diferents i que es troben en moments diferents en les seves relacions, la formada per Esteve i Carla una parella relativament recent i que encara mostren signes del seu enamorament, la formada per Laura i Daniel que fa 19 anys que estan casats i tenen dos fills en comú, un d’ells adolescent, i la parella d’en Ferran i la Carme amb 9 anys de matrimoni i un fill encara petit.

Sota l’aparença d’un joc, la teràpia persegueix l’intercanvi d’experiències personals, de desitjos, de somnis i frustracions. De mica en mica van agafant confiança i parlaran més obertament dels seus conflictes, i sortiran les veritats i les mentides.

Continua llegint →

– Teatre (23) – ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES DE VENUS – Club Capitol (🐌+ 🐚) – 15.09.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

ELS HOMES SÓN DE MART I LES DONES DE VENUS (guia essencial per entendre la parella) –

John Gray és un autor nord-americà que escriu sobre les relacions i el creixement personal. L’any 1992 va escriure el llibre que el va catapultar a la fama en convertir-se en un best-seller….”Els homes són de Mart, les dones són de Venus“. Els llibres de Gray parteixen de la premissa que els homes i les dones són intrínsecament diferents i que la igualtat només s’aconsegueix acceptant aquestes diferències en lloc d’intentar igualar-les.

Fa més de set anys que l’autor i actor francès Paul Dewandre va fer l’adaptació teatral d’aquest llibre, i des de llavors s’ha representat ininterrompudament en els escenaris francesos. A partir d’aquesta adaptació Paco Mir la va traduir i adaptar fent una versió amb més components còmics i retallant la durada. L’any 2014 va ser estrenada al Poliorama amb Jordi Martínez. Aquesta és la tercera temporada d’aquesta producció, aquesta vegada en el Teatre Capitol i amb Jordi Díaz a l’escenari.

Esperàvem trobar molts tòpics i hem trobat tots els tòpics, de fet tota la producció és un tòpic, des de la posada en escena on volen simular que estem en un curs de formació on el primer que ha de fer el professor és passar llista (?), tres pissarres, una vermella (homes), una verda (dones) i la neutral de color negre.

Voler donar proximitat interactuant amb el públic amb preguntes que requereixen respostes globals i evidentment tòpiques.

Continua llegint →