Arxiu d'etiquetes: Edu Cárcamo

– Teatre – SOLITUDES (Kulunka Teatre) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Auditori Teatre de Calldetenes – 21/11/2015

Fa un parell de mesos vam descobrir a la companyia Kulunka Teatre i el seu teatre de màscares. Va ser amb André y Dorine (🐌🐌🐌🐌 + 🐚)  al Teatre Poliorama. Al cap de poc ens vam assabentar que estrenaven aquesta segona obra, SOLITUDES, i que a Catalunya es representaria un únic dia a l‘Auditori – Teatre de Calldetenes. No vam dubtar i vam treure les entrades. I allà vam fer cap dissabte al vespre amb la meva cadira de rodes, a 80 quilòmetres de casa i amb un fred que deu ni do.

Solitudes és una història emotiva, trista, que ens parla de la soledat i que està tractada amb una gran tendresa per part dels tres actors que conformen la companyia i que al llarg de la representació interpreten de forma continuada un munt de personatges amb moments molt divertits com el de la prostituta aprenent o el passeig del gos. Les màscares no permeten observar els rostres dels actors, però són tan expressives que únicament acompanyades de la gestualitat dels actors prenen vida pròpia.

Solitudes 4

Continua llegint

– Teatre – ANDRÉ y DORINE ( 🐌🐌 🐌 🐌 + 🐚)- Teatre Poliorama – 05/09/2015

Dissabte passat vàrem tornar al Teatre, aquesta vegada al Poliorama al qual no acostumem a anar gairebé mai … però havíem sentit a parlar molt bé d’aquesta proposta que ens va atraure força i realment vàrem encertar de ple.

Kulunku 4

Es tracta de ANDRÉ i DORINE, teatre sense un sol mot, interpretat per tres joves actors, en el que el Teatre és únicament de GEST i de MÀSCARES; ens ho expliquen inclus millor que amb paraules, les conseqüències de la malaltia de l’Alzheimer en una parella que ja s’han fet vells, després de conviure tota la vida. La tendresa de com enfoquen tot plegat deixa als espectadors literalment clavats a la butaca, però ho fan també provocant el somriure constantment en escenes quotidianes en les quals ens veiem potser retractats, al ser enormement humanes.

Continua llegint