Arxiu d'etiquetes: Editorial: Rosa dels Vents

– 212 – Voltar per la Literatura – LA NIT ABANS (🐌🐌🐌🐌) de Bea Cabezas – (temp. 19/20 – llibre nº 028) – 2020.06.25

LA NIT ABANS de Bea Cabezas (temp. 19/20 – llibre nº 028)

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba

No havia llegit res d’aquesta autora i m’he estrenat amb aquesta novel·la, la quarta de l’autora, publicada l’any 2017. Una història de rebel·lia d’una dona que a les acaballes del franquisme vol ser periodista i trencar amb el seu destí prefixat de convertir-se en mestressa de casa.

Situada l’any 1965 a Barcelona, coneixem l’Anna Blasco, una noia de dinou anys que entra a treballar de taquígrafa al Diari de Barcelona. El Pere, el seu nuvi formal és estudiant de dret i està implicat en les mobilitzacions contra el Règim. El somni de l’Anna d’estudiar periodisme ha quedat aparcat per manca de mitjans econòmics de la família que a més considera que no és un ofici apropiat per una dona.

Un somni que es va consolidant quan l’Anna fa d’ajudant de l’Eduard, un jove periodista que entra a la redacció el mateix dia que ella. En Pere ja té plans de casament.

A “LA NIT ABANS”, l’Anna s’ha d’enfrontar a un cap de redacció sense escrúpols i al mateix temps, mantenir una relació difícil amb el jove redactor de casa bona a qui ha de donar un cop de mà. L’autora ens endinsa en una època on les dones només podien aspirar a un bon matrimoni i a criar els fills, i on eren enormes les dificultats per integrar-se en un món laboral majoritàriament format per homes.

El 1965 les poques dones que treballaven a les redaccions dels diaris ho feien a la “secció femenina”, i no va ser fins al 1968, quan va néixer el diari Mundo Femenino a Barcelona, que les dones de la redacció van reivindicar el seu paper fent informació general, i van aconseguir que canviessin el nom del diari per Mundo Diario, a principis dels anys setanta.

Una novel·la molt documentada on l’autora va fer molta recerca d’hemeroteca i entrevistes a testimonis vius de l’època, entre ells, la seva mare.

El títol de la novel·la és el d’una cançó dels Beatles (The Night Before) que l’any 1965 van venir a Barcelona a fer un concert. És l’any d’aquell concert a la Monumental, de les manifestacions a Washington en contra de la guerra del Vietnam i l’any en què els estudiants de Barcelona també es comencen a mobilitzar.

Una novel·la coral fresca i nostàlgica alhora, amb un narrador omniscient que ens acompanya avançant a bon ritme. Apareixen personatges reals dins de la trama com Enrique del Castillo (director del Diari de Barcelona del 1946 al 1969), María Luz Morales (col·laboradora com a crítica de teatre del 1948 al 1980) i Joana Biarnés (1935-2018), primera dona fotoperiodista a Espanya.

Bea Cabezas (Barcelona 1976), és llicenciada en periodisme i va completar la seva formació literària vinculada al món del teatre a la Sala Beckett. Ha col·laborat amb mitjans com la revista El Temps i el Diari Avui on va publicar els seus primers relats de ficció des de Nova York.

Actualment viu a Los Ángeles on compagina l’escriptura amb les traduccions. En 2008 va publicar la seva primera novel·la “El monestir de les ombres” (Ara Llibres), en 2010 “La ciutat vertical” (Columna) ambientada a Nova York on vivia i que va guanyar el premi Carlemany. En 2013 publica “Em prenyades” (Columna) i “LA NIT ABANS” (Rosa dels Vents) ,publicada en 2017 és de moment la seva última novel·la.

—————————————————-

Títol: LA NIT ABANS

Autor: Bea Cabezas

Editorial: Rosa dels Vents – Data de publicació:Octubre 2017

Idioma: català – Pàgines: 272

– 080 – Voltar per la Literatura – L’AROMA DEL TEMPS — de Núria Pradas (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – llibre nº 006) – 2019.12.14

Deixa un comentari

L’AROMA DEL TEMPS de Núria Pradas (temp. 19/20 – llibre nº 006)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Aquesta és una novel·la sobre el món del perfum, que a través de les seves pàgines ens endinsa en un món desconegut, ple d’aromes, de la mà del seu protagonista, Pablo Soto al que acompanyarem una bona part de la seva vida.

La novel·la comença a Barcelona l’any 1916; Pablo Soto es queda orfe als onze anys i ha de viatjar, en temps de la Gran Guerra, fins a Grasse, la ciutat francesa capital del perfum, on viurà amb els seus oncles i cosí.

A França en Pablo no només hi troba l’acolliment i el caliu d’una família, sinó que té l’oportunitat d’endinsar-se en el món de la perfumeria sota el mestratge del gran perfumista franco-rus Ernest Beaux, amb qui coneixerà Coco Chanel. És el moment de la creació d’un perfum que farà història: Chanel Nº 5.

L’AROMA DEL TEMPS ens porta des de Grasse a París i a la Barcelona de la postguerra, acompanyant Pablo, que aconseguirà l’èxit després de superar molts entrebancs. Un narrador omniscient ens explica el món d’en Pablo, el seu amor impossible, la seva passió per un ofici que descobreix de mica en mica i les seves relacions personals que s’entrecreuen amb les professionals.

Núria Pradas ens explica una història tan versemblant, que podria ser totalment real. Integra en el relat el procés creatiu real d’un perfum, amb Coco Chanel i Ernest Beaux, i aconsegueix endinsar-nos en un món fascinant.

Copsem que un perfum té vida pròpia, ànima, una aroma que el defineix i et porta a altres realitats: recordar l’olor del mar, o d’un pastís, o l’olor de la pluja …. diferenciar un perfum que sigui innocent d’un perfum que sigui atrevit …. arribar a saber quin és el perfum que s’adiu amb la teva personalitat i amb la teva pell …. i entendre que pot haver-hi un perfum per a cada moment.

Continua llegint →

– 285 – Voltar per la Literatura – TIGRES DE VIDRE (🐌🐌🐌🐌) de Toni Hill – 2019.05.24 (temp. 18/19 – llibre nº 021)

Deixa un comentari

TIGRES DE VIDRE de Toni Hill (temp. 18/19 – llibre nº 021)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Fa tres anys vaig llegir “Els amants d’Hiroshima” que completava una trilogia de novel·la negra protagonitzada per l’inspector Hèctor Salgado. Després va publicar “Els àngels de gel” una intriga amb elements gòtics i ara amb aquest TIGRES DE VIDRE, Toni Hill fa un nou gir, amb una història de suspens psicològic sobre la lleialtat, amb l’assetjament escolar com a element protagonista.

TIGRES DE VIDRE es desenvolupa en dos plans temporals, els anys 70 i el 2015 i se situa a la ciutat de Barcelona a l’anomenada Ciutat Satèl·lit, un barri de Cornellà (actualment Sant Ildefons), que formava part del “cinturó vermell de Barcelona” i on s’hi van construir habitatges per als immigrants que van arribar a la ciutat al voltant dels anys seixanta.

Dos amics de l’escola, en Víctor Yagüe i en Juan Pedro Zamora (Juanpe) es retroben casualment trenta anys després. El crim d’un company d’escola, ocorregut el desembre del 1978 els va separar i han tingut sorts diferents a la vida.

Víctor és un executiu d’èxit, viu a Galícia, està casat i és pare d’una filla. Ara se n’ocupa de les obres d’un hotel al carrer Aragó de Barcelona. Ell el dirigirà i ha de contractar personal.

Juanpe va estar molts anys tancat en un correccional i ara, a l’atur i sol, ha tornat a viure a casa dels seus pares ja morts. Treballa per un policia retirat i consumeix drogues. El seu futur és totalment incert.

Una tercera persona, company d’escola de tots dos, l’Ismael, està escrivint la història del crim d’en Joaquim Vázquez, on tots ells van estar involucrats.

Continua llegint →

– 218 – Voltar per la Literatura – UN HOME CAU de Jordi Basté i Marc Artigau (🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.16 (temp. 18/19 – llibre nº 011)

Deixa un comentari

UN HOME CAU de Jordi Basté i Marc Artigau (temp. 18/19 – llibre nº 011)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

A Marc Artigau el coneixia com a dramaturg, i a Jordi Basté com a periodista, director i presentador de “El món” a RAC1.

UN HOME CAU és un llibre escrit a quatre mans i és el primer llibre de ficció del periodista. Tots dos es van conèixer fa uns anys i de la seva amistat va sorgir la idea del llibre, repartint-se la feina, escrivint per separat la seva part per posteriorment posar-la en comú. Un llibre que els hi ha suposat dos anys de feina.

UN HOME CAU és també un llibre homenatge a Eduardo Mendoza i a Manuel Vázquez Montalbán.

Una nit de primavera, mentre el detectiu privat Albert Martínez sopa a tocar de la Barceloneta amb un antic amic de la universitat, és testimoni d’una escena inquietant: comença a fosquejar quan veu que dos homes s’apropen a l’espigó, a la zona més perillosa, mentre parlen i gesticulen com si discutissin. Al cap d’una estona només en torna un.

Accident o assassinat? Aquest és el punt de partida de la novel·la. Què va passar aquell vespre a l’espigó?

Així comença l’apassionant recerca que conduirà el nostre detectiu a descobrir els secrets més foscos d’una família adinerada i influent. Una família que ha perdut els escrúpols.

Albert Martínez Boixadera és el personatge principal de la novel·la, un home “normal”, un detectiu molt especial, gastrònom i seductor.

La història es desenvolupa a Barcelona i és una oda a aquesta ciutat i els autors fan que els personatges de la novel·la passin pels restaurants més emblemàtics i atractius de la ciutat.

Continua llegint →

– 174 – Voltar per la Literatura – ELS CAMINS DE LA LLUM de Coia Valls (🐌🐌🐌🐌)- 2019.02.01 (temp. 18/19 – llibre nº 009)

Deixa un comentari

ELS CAMINS DE LA LLUM de Coia Valls (temp. 18/19 – llibre nº 009)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Aquest és el segon llibre que llegeixo d’aquesta autora després de “Si tu m’escoltes“, un relat sobre l’empatia, publicat per l’editorial Comanegra.

ELS CAMINS DE LA LLUM descriu la vida del creador del sistema Braille. Louis Braille és el fill petit d’una família de basters que viu a Coupvray, un poblet petit a quatre hores de París. Amb només tres anys, el 1809, Louis perd la vista a causa d’un accident.

Coia Valls assegura que l’obra no és una biografia novel·lada sinó una història fidel sobre un home que va liderar l’accés a la informació de la comunitat cega. La majoria dels fets que s’expliquen tenen lloc a la Institució de Joves Cecs, ubicada en un edifici lúgubre del 5è districte de París. En aquesta institució el jove Louis Braille aprendrà a viure i lluitarà per trobar el sistema de comunicar-se i d’assolir la cultura,

La por al rebuig social i la seva set de coneixement el faran un supervivent que en condicions adverses aconsegueix trobar la llum en el seu pelegrinatge a les fosques. Va convertir el mètode “d’escriptura nocturna” ideat, amb fins militars, pel capità d’artilleria Charles Barbier, en l’actual sistema de lectoescriptura per a persones cegues.

Aquesta és la història d’una revolució, protagonitzada per un nen, portada a terme des de l’anonimat, sense més armes que un punxó.

La vida d’en Louis Braille, un recorregut que ens parla de llums i d’ombres, de llibertat i d’opressió, de salut i de malaltia, de com l’enginy pot superar la manca de recursos, i que transcorre en paral·lel a la convulsa França de la primera meitat del segle XIX, en un temps de revoltes i esperances.

Continua llegint →