Arxiu d'etiquetes: Editorial: Proa

– 179 –  Voltar per la Literatura – EL CRIT (🐌🐌🐌) de Blanca Busquets – (temp. 19/20 – llibre nº 015) – 2020.04.07

EL CRIT de Blanca Busquets (temp. 19/20 – llibre nº 015)

VOLTAR i VOLTAR – 

Per Imma Barba

Aquest és el primer llibre que llegeixo de la seva autora, Blanca Busquets tot i ser la seva desena novel·la. “EL CRIT“, publicat per Proa és una història que té com a context l’atemptat del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, i en paraules de la mateixa autora “he fet servir els esdeveniments com a paisatge i els personatges estan marcats pels esdeveniments“, però en tot cas precisa, “és una novel·la, no és un llibre polític ni es tracta d’un assaig sobre el procés“.

Un llibre amb sis personatges, tres homes i tres dones, encadenats sentimentalment entre ells i amb el rerefons dels esdeveniments d’aquella tardor que van marcar la nostra societat. Cada capítol del llibre ens presenta un dels personatges i arrenca amb la Judit a la sala d’espera d’una psicòloga, la Matilde, el dia 5 de setembre del 2017. A la mateixa sala, els peus d’una criatura amb sandàlies la tenen obsessionada, perquè li recorden el que va veure el 17 d’agost a la Rambla de Barcelona des de l’habitació d’un hotel, en companyia d’algú.

La tensió dels secrets íntims dels personatges, lligats entre ells a través del llit, i el trasbals col·lectiu que van suposar els atemptats, el referèndum i l’empresonament dels líders polítics, confluirà durant les festes de Nadal. L’autora ens dibuixa un ventall de les diferents ideologies polítiques del nostre país, des de l’independentisme de la Judit, a la indiferència del Gerard, el seu marit, o a l’unionisme representat per la psicòloga.

Una història coral, un conjunt de veus interrelacionades, les de la Judit, l’Eduard, la Xènia, en Gerard, la Matilde i en Martí que ens expliquen, monologant, el seu propi relat. El sexe és un personatge més de la novel·la i juga un paper important, i ells desconeixen l’entrellat personal que els relaciona. Tota l’acció de la novel·la està localitzada a Barcelona.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – DEIXA EN PAU EL DIMONI (🐌🐌🐌) de John Verdon – 2018.08.21 (temp. 17/18 – llibre nº 050)

DEIXA EN PAU EL DIMONI de John Verdon (temp. 17/18 – llibre nº 050)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest és el quart títol que llegeixo d’aquest autor, la tercera novel·la escrita per ell, després de “Sé el que estàs pensant” (2010), “No abras los ojos” (2011) i “Controlaré tus sueños” (2015), i aquest és, potser, el títol que m’ha agradat més de tots.

Una novel·la que té tots els ingredients per fer-la addictiva, una bona trama, una intriga creixent i uns personatges ben construïts. El protagonista, com a la resta de novel·les de l’autor és Dave Gurney, ara un ex policia que prova d’adaptar-se a la jubilació i pateix les seqüeles físiques de les tres bales que el van ferir en el seu últim cas en actiu.

Una jove periodista, Kim, filla d’una antiga amiga, li demana ajuda per uns reportatges televisius que volen parlar dels familiars de les víctimes d’assassinats. I vol començar el programa amb les víctimes del Bon Pastor, un assassí en sèrie que continua en llibertat. La periodista és també víctima d’assetjament per part de la seva última parella.

Gurney aconsegueix reobrir una investigació ja tancada i ens fa partícips dels seus dubtes, de les seves relacions familiars amb la seva dona Madeleine i el seu fill Kyle i de la seva adaptació a la vida de jubilat. El protagonista presenta una incapacitat evident de gestionar les seves emocions.

Una novel·la que va dosificant les pistes, que sovint ens desconcerten, i que va guanyant en ritme a mesura que avança la lectura. Una novel·la en la línia de les altres de l’autor, que m’ha atrapat.

Continua llegint

– Voltar per la Literatura – ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS de Ramon Solsona (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2018.05.30 (temp. 17/18 – llibre nº 038)

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS de Ramon Solsona – (temp. 17/18 – llibre nº 038)

Per Imma Barba

Aquest ha estat un llibre que m’ha encantat, tal qual.

Un llibre entre la realitat i la ficció que retrata una època molt fosca i convulsa de la nostra història.

Un assassinat a la Vall de Cardós l’any 1965, és l’eix del relat de Ramon Solsona. És de nit, els carrers són buits i comença a caure la neu, una persona segueix un altre totalment engelosit, la imatge del patiment de la dona que estima al cap, una piqueta a la mà.

La víctima és un guàrdia civil, l’assassí, el protagonista de la nostra història, en Santi Vallory, un topògraf de l’empresa Cohisa. La dona que estima es diu Rossita i és la mestressa de Casa Sebastianet on ell s’allotja.

Són els anys 60 i la vall de Cardós està envaïda per milers de treballadors implicats en un projecte gegantí, la creació d’un gran complex hidroelèctric que suposa l’excavació de quasi vuitanta quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals. Els treballs s’iniciaren el 1959 i van acabar el 1974 i es tractava de connectar una sèrie de llacs pirinencs que proveïen d’aigua diverses centrals elèctriques.

Els treballadors que hi han arribat d’arreu del territori s’allotgen en campaments i pobles. La vida dels habitants de la vall es transforma. La població s’ha multiplicat per tres i la repercussió en els hàbits i tradicions és immediata.

El llibre està estructurat en petits capítols, un munt d’històries i un munt de punts de vista de les condicions de vida, els problemes de convivència, els accidents laborals, el contraban, el desarrelament, els enamoraments, franquistes i antifranquistes … el capellà Mossèn Antonino i la guàrdia civil. L’assassinat narrat en el primer capítol és l’eix conductor dels testimonis i les investigacions.

Continua llegint