LA DRAGA d’Esperança Camps – (temp. 17/18 – llibre nº 019)
Per Imma Barba –
Una novel·la amb un estil absolutament diferent, escrita quasi sense majúscules, sense punts i aparts.
Una novel·la que cal assaborir, però que costa d’empassar. Que lluny d’aclarir coses, et porta a endinsar-te, a cada pàgina una mica més, en la desesperança, en el desassossec.
Una novel·la on no surt el sol, només trobem pluja i boira… i fang.
La mateixa autora prologa el llibre i ens diu: Aquesta novel·la va del mal. De fer mal i de rebre mal. De no fer res per evitar el mal. I de fer mal sense voler. És una demolició controlada. Només he pogut escriure la novel·la quan he fet el forat prou gran per entrar dins meu i punyir. La novel·la és un camí. Sense flors ni violes. És una obertura en canal. El lector ha de saber-ho ….
… Ha estat buidar les golfes de la memòria. Ha estat ajuntar dues etapes separades per un any i una crisi.
N’Ignasi, a prop de la cinquantena, perd la feina i, s’adona que separat de la dona i sense contacte amb la seva única filla, la Lola, està sol. Decideix tornar a Poble, a la casa familiar que va heretar. El seu poble és el més lleig de l’illa més lletja i més pobre d’Arxipèlag. Sempre hi plou. Una illa que depèn de la Península per sobreviure i on l’aigua potable arriba en vaixell.
N’Ignasi estableix una estranya relació amb la doctora de Poble.
Les obres de dagratge del port treuen a la llum un vell cotxe que amaga un cadàver dins del maleter. Entre records i converses amb la gent del poble, n’Ignasi descobreix la veritat.
La Sofia va perdre el marit en un accident, està sense feina, amb pocs recursos econòmics i amb dos fills a càrrec seu. Atrapada en una situació complicada, pren una dràstica solució: suïcidar-se.
Rodrigo Lanza d’origen xilè, és un dels acusats pels fets de 4F, el cas que narra el documental Ciutat morta. En Rodrigo ha estat cinc anys a la presó, acusat d’uns fets que tres metges forenses van declarar en el judici que eren impossible. Tot i això, va ser acusat i empresonat. Va complir la condemna íntegra i se li va negar qualsevol benefici penitenciari. A la presó va escriure el seu llibre “En mi piel”.
Tres persones, tres personalitats, tres passats, tres situacions, tres històries. Un gos. Són en Max, la Noemí i l’Ivan…. i en Darwin.