Arxiu d'etiquetes: Editorial Llibres del Delicte

– 268 – Voltar per la Literatura – COLL AVALL de Xavier Díaz i Marc Martínez (🐌🐌🐌) – 2019.05.13 – (temp. 18/19 – llibre nº 018)

COLL AVALL de Xavier Díaz i Marc Martínez (temp. 18/19 – llibre nº 018)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Aquest va ser el segon títol publicat per l’Editorial Llibres del Delicte l’agost del 2013. COLL AVALL està escrita a quatre mans per dos periodistes, amics de fa més de vint anys, Xavier Díaz i Marc Martínez.

Un llibre que ens parla de la posició dels bancs en el terreny dels desnonaments i de la indefensió que comporta. L’Andreu Torrent ha estat vint anys vivint a Suècia i torna a Barcelona per la mort de la seva mare. Abandonat per la dona i sense feina, es troba amb un pis heretat i un deute hipotecari que no pot assumir.

Un llibre que intenta plasmar els problemes d’habitatge de la societat actual i el particular “descens als inferns” del nostre protagonista. La mort del director de l’oficina bancaria on rau la hipoteca del pis de la mare de l’Andreu, el posarà en el centre de la investigació d’assassinat la mateixa tarda del funeral.

Un relat molt àgil, breu, però una mica desigual. Un personatge protagonista que s’acabarà de desequilibrar en un procés d’embogiment, que comença culpabilitzant al seu germà del suïcidi de la seva mare.

Continua llegint →

– 267 – Voltar per la Literatura – ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.12 – (temp. 18/19 – llibre nº 017)

2 respostes

ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

De Miquel Aguirre només havia llegit el relat “El Mediocre” publicat en el llibre “Assassins de Girona” d’aquesta mateixa editorial i encara tinc pendent la seva anterior novel·la “Els morts no parlen” (núm. 10 de la col·lecció de Llibres del Delicte).

Ara he llegit ANIMALS DELS MARGES, aquesta faula negra que ens endinsa en una fosca organització de sicaris com a camí per preguntar-nos sobre les conseqüències d’exercir el dret a ser i pensar diferent.

Un llibre no convencional, amb dosis d’humor negre, surrealisme i ple d’ironia, on no hi ha ni investigadors, ni policies i quasi podríem dir, ni morts.

Un llibre que ens interroga sobre la llibertat individual, el risc a dissentir i la dificultat d’apartar-nos de les convencions i dels canons establerts.

Pere Sol treballa en una organització de sicaris amb una peculiar manera d’actuar a mig camí entre la brutalitat i el grotesc. Abandona un cadàver dins d’un cotxe i aquest fet comporta incomplir les regles de l’organització. Aquesta infracció li suposarà una condemna que haurà de complir.

Una organització criminal que utilitza els llibres com a símbol d’amenaça, qui rep un llibre sap que ha de morir. En paraules del mateix autor “Ara mateix, per a molta gent els llibres ja s’han convertit en una amenaça, en autèntics elements subversius”.

Capítols molt llargs que porten el títol d’un animal, tret de l’últim. Una novel·la plena de personatges perdedors i marginals que utilitza el diàleg entre ells per anar explicant els diferents punts de vista. El nostre protagonista es veurà immers en una turbulència de missatges xifrats, amenaces, execucions simbòliques i avisos amb l’únic objectiu que compleixi la condemna imposada.

L’acció té lloc en diferents indrets que podríem considerar atípics per una novel·la: benzineres, bars, hotels, aparcaments de camions o l’interior d’un cotxe, en general, llocs que, com els personatges, són espais desolats i sòrdids. Llocs i personatges que estan als marges de la carretera principal.

Una novel·la que m’ha atrapat pel simbolisme de moltes de les escenes descrites i perquè, sent gènere negre, s’aparta magistralment dels estereotips als quals estem acostumats.

Miquel Aguirre Oliveras va néixer a Banyoles l’any 1964. És llicenciat en Història Contemporània i columnista del diari el Punt. Col·laborador en diferents programes de ràdio com Ràdio Banyoles, Ràdio Salt i Ràdio Girona.

Autor d’assajos i llibres d’història, aquesta és la quarta novel·la que publica: “Després del tro” (Proa, 2000), “La Cortina de saca” (Col·lecció Gabriel Ferrater, Servei de publicacions de l’UAB, 2012) i “Els morts no parlen” (Llibres del Delicte 2014).

Títol: Animals dels marges

Autor: Miquel Aguirre

Editorial: Llibres del Delicte

Data de publicació: Febrer de 2019

Pàgines: 292

– 227 – Voltar per la Literatura – CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.21 (temp. 18/19 – llibre nº 013)

Deixa un comentari

CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (temp. 18/19 – llibre nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Fa uns mesos vaig llegir el primer llibre escrit per l’autora mallorquina Dora Muñoz, “Massa mares per a un fill” i ara he tingut oportunitat de llegir aquesta segona novel·la CALIU SOTA LES CENDRES, editada també per Llibres del Delicte. Dues novel·les molt diferents que tenen en comú la descripció magistral dels personatges i dels seus sentiments.

La mort d’un important empresari hoteler de Palma, l’Andreu Fontal, aparentment natural, és el punt d’inici de la novel·la que comença justament amb un brillant capítol titulat Vaja putada, la mort! on qui ens parla és el mateix mort.

La seva mort porta a la sotsinspectora gallega, establerta a Mallorca, Camil·la Vázquez i als seus ajudants Pere i Pep, a esbrinar el que va passar, i destapen la realitat amagada rere aquesta persona respectada i admirada per l’opinió pública. Un home al qual ningú gosa criticar. Un home al qual molta gent odia. Un home que havia “tallat” molts caps en el seu camí cap a l’èxit. Un home sense escrúpols.

Les connexions d’un passat vinculat amb la repressió dels primers anys del franquisme i els danys inesborrables en la memòria dels afectats conflueixen en un assassinat que tindria molts sospitosos, si no fos que sembla una mort natural. La investigació policial destaparà la crua realitat d’una figura temuda i odiada a qui tothom afalagava en públic i odiava en silenci.

Al llarg de la novel·la trobem canvis de narrador, destacant per sobre de totes les veus, la de na Vica (Victòria Gallart), que ens parla de les atrocitats de la Guerra civil espanyola, d’un passat silenciat per la societat mallorquina i de com determinades persones van aprofitar les penúries de la postguerra per convertir-se en potentats.

Continua llegint →

– 195 – Voltar per la Literatura – MÉS QUE RÀBIA de Emili Bayo (🐌🐌🐌🐌) – 2019.02.28 (temp. 18/19 – llibre nº 010)

Deixa un comentari

MÉS QUE RÀBIA de Emili Bayo (temp. 18/19 – llibre nº 010)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Un altre magnífic llibre de l’Editorial Llibres del Delicte, en aquest cas el número 33 de la col·lecció, escrit per EMILI BAYO i titulat MÉS QUE RÀBIA.

Un llibre centrat en una trama criminal a Lleida, ciutat on té lloc l’assassinat del germà bessó de l’Aina Saborit, una diputada al Parlament i líder independentista en plena campanya electoral per a les eleccions del 2015 que donarien la victòria a Junts pel Sí. Aquesta mort violenta del seu germà i la desaparició de Jul. (Julía Ortín), la seva cunyada, provoca una investigació policial que atreu tots els mitjans de comunicació.

Una investigació situada en uns temps de polarització política on, segons l’autor, primen les manipulacions informatives i la guerra bruta.

El cas recau en mans d’en Ton Domènech, un mosso d’esquadra que intenta esbrinar qui és el causant de la mort de Francesc Saborit, i es veu involucrat en una xarxa d’intrigues polítiques i corrupció.

Entre assessors polítics desenganyats, empresaris corruptes, periodistes sensacionalistes sense escrúpols, sicaris, detectius privats, relacions sexuals equivocades i xantatges, la recerca del culpable de l’assassinat esdevé una muntanya russa on tothom té coses per amargar.

Una novel·la coral on cada capítol està relatat per una persona diferent i ens dóna l’oportunitat de tenir la visió de diversos narradors, fins a onze, que ens parlen en primera persona. Cada capítol porta el nom de la persona narradora i anirem veient les seves interrelacions i el seu paper dins de la trama.

Continua llegint →

– 160 – Voltar per la Literatura – NO DIGUIS RES de Raquel Gámez Serrano (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.23 (temp. 18/19 – llibre nº 007)

Deixa un comentari

NO DIGUIS RES de Raquel Gámez Serrano (temp. 18/19 – llibre nº 007)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

El títol número trenta-dos de Llibres del Delicte correspon a la segona novel·la de Raquel Gámez Serrano, NO DIGUIS RES, publicada en aquesta editorial, després de “A la seva pell” en 2016. També ha publicat l’assaig “Els CIE o la il·legalitat institucional” en 2017.

NO DIGUIS RES és una novel·la psicològica on la negror l’aporten els personatges que l’habiten. Una portada suggeridora ens endinsa en la història de l’Edit i en Jan, un matrimoni que planeja crear una família feliç i marxen a viure a una casa en un petit poble.

Ella és una dona obsessionada amb la maternitat, marcada per traumes de la seva infantesa i amb una relació d’amor-odi amb la seva mare. L’Edit ha esdevingut una persona depressiva i inestable.

Ell viu condicionat per la seva baixa autoestima derivada del tracte rebut en el seu àmbit familiar. En Jan és una persona masclista i, a estones, violenta.

L’obsessió de l’Edit l’empeny a viure en un món irreal mentre en Jan s’allunya de la macabra fantasia que sembla envoltar la llar. Fins que adopten en Demian.

La por i els conflictes del passat no resolts s’apoderaran de les seves vides. La situació esdevindrà angoixant i insostenible. Però en una societat on les decepcions s’amaguen, si no s’esmenten, no existeixen.

Una novel·la amb una tensió narrativa creixent que ens aboca a un món d’emocions, esperances i desesperances que s’alternen en la vida dels nostres protagonistes. Pors, incerteses, somnis, odi, ràbia es combinen amb la vulnerabilitat d’ambdós protagonistes, que veuen com, de forma imparable, canvia la seva relació.

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – ASSASSINS DEL CAMP (🐌🐌🐌🐌) – 2018.08.14 (temp. 17/18 – llibre nº 049)

Deixa un comentari

ASSASSINS DEL CAMP – (temp. 17/18 – llibre nº 049)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Aquest és el tercer llibre de relats, publicat per Llibres del Delicte, situats a una part del territori del nostre país. El primer va ser “Assassins de Ponent”, seguit per “Assassins de Girona” i en tercer lloc, el recull correspon a autors de les terres de Tarragona.

ASSASSINS DEL CAMP és un recull de 15 relats i una fotografia obra de setze autors tarragonins.

Al primer autor que ens trobem, abans d’obrir el llibre, és a Xulio Ricardo Trigo, l’autor de la magnífica fotografia de la portada.

Un llibre coordinat i prologat per Margarida Aritzeta que és l’autora, també, del últim relat del llibre. Quinze relats negres, uns d’autors consumats de novel·la negra i d’altres d’autors novells, però interessats en aquest gènere. Força diferents entre ells, ens dóna l’oportunitat de conèixer diferents veus i estils narratius.

Uns relats dels quals no goso explicar res, només convidar a llegir-los perquè atrapen i et conviden a passar al següent relat. Tampoc en seria capaç d’assenyalar quin d’ells m’ha agradat més, ja que tots tenen el seu punt de negror inquietant.

Els relaciono per ordre d’aparició en el llibre:

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – JOC D’IDENTITATS (🐌🐌🐌🐌🐌) de Jordi Tiñena – 2018.07.25 (temp. 17/18 – llibre nº 047)

Deixa un comentari

JOC D’IDENTITATS de Jordi Tiñena – (temp. 17/18 – llibre nº 047)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Aquest és el segon llibre protagonitzat pel sotsinspector Vidal i el seu company el caporal Veciana i, malauradament, l’últim d’una sèrie que s’havia iniciat amb “La mort sense ningú” i que va ser publicat per Llibres del Delicte en 2016.

Fa poc temps que el seu autor ens ha deixat, i la veritat és que he anat deixant la lectura, colpida encara per la notícia.

En aquesta novel·la Vidal ha d’investigar un cas i amb ell, nosaltres els lectors, entrem en el joc d’un seguit de pistes estranyes. L’autor juga amb els personatges i alhora juga amb nosaltres. He de reconèixer que m’ha costat una mica al principi, perduda en el munt de personatges que se segueixen mútuament, però que un cop he enganxat la trama no he pogut parar fins al final.

Diferents veus narradores i diferents òptiques, entre elles la del mateix assassí que en primera persona ens va explicant el que ens vol explicar i ens dóna pistes que encara entortolliguen més el relat. L’autor ens proposa descobrir les veritables identitats dels personatges que s’amaguen darrere altres identitats, i per fer-ho ens va deixant anar pistes sobre característiques físiques o fets del passat d’alguns dels personatges.

Quan un home comença a seguir-ne un altre per pura diversió, algú anònim sense cap interès aparent, no pot arribar a pensar que el seu avorrit seguiment l’acabarà portant a ser ell el perseguit, en un joc macabre de miralls.

El sotsinspector Vidal i el caporal Veciana es veuran involucrats de manera personal en aquest joc d’identitats on ells també són vigilats i participen de la comèdia com uns actors més, però sense tenir clar qui han de vigilar ells per resoldre el cas. Ni tan sols si n’hi ha, de cas.

Acompanyem als investigadors que comencen dubtant de si realment tenen un cas entre mans, llegim les entregues de Maria Jovè, una jove escriptora que escriu, en el seu blog, una novel·la titulada “Morir en silenci”, i escoltem la veu de l’assassí.

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – TANTS INTERLOCUTORS A BASSERA (🐌🐌🐌🐌🐌) de Manuel de Pedrolo – 2018.07.23 (temp. 17/18 – llibre nº 046)

5 respostes

TANTS INTERLOCUTORS A BASSERA de Manuel de Pedrolo – (temp. 17/18 – llibre nº 046)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba

Aquest és el llibre publicat per l’Editorial Llibres del Delicte en commemoració de l’any Pedrolo amb motiu del centenari del seu naixement. Aquesta celebració està comportant reedicions de la seva obra i em provoca enormes ganes de llegir-les. En els últims dies he rellegit “Milions d’ampolles buides” i el “Mecanoscrit del segon origen” i he llegit per primera vegada aquest llibre.

TANTS INTERLOCUTORS A BASSERA és un títol poc conegut, desestimat en el seu moment pel seu propi autor i que va ser publicat pòstumament l’any 1992. Aquesta edició està prologada per Anna Maria Villalonga, comissària de l’any Pedrolo i que s’autodeclara entusiasta admiradora de l’escriptor.

La investigació del rapte d’un nen, vint anys enrere, condueix el periodista Joan Porta fins a la petita població de Bassera, on espera descobrir què va passar i, sobretot, esvair la sospita que té sobre els seus pares com a segrestadors.

Joan està decidit a trobar la veritat, i, la novel·la segueix al protagonista, que en primera persona ens va narrant les seves converses amb les persones del poble, estirant de fils amagats i separant la veritat de la mentida. El que comença sent una recerca individual acaba involucrant a molta gent del poble.

La trama inclou dos personatges femenins, l’Alícia i la Roser, dues noies que treballen juntes i que com en Joan Porta, no estan confortables amb la vida tal com l’estan vivint. Junts buscaran resoldre el misteri i al mateix temps una sortida a les seves insatisfaccions vitals.

Bassera és un poble petit, tots els moviments dels veïns estan controlats pels altres veïns, les enveges, les rancúnies, les amistats i les enemistats marquen la vida d’aquest lloc on tothom es coneix i tothom té secrets a amagar.

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – LÈMMINGS (🐌🐌🐌🐌) de Jordi Dausà i Mascort – 2018.04.11 – (temp. 17/18 – llibre nº 033)

1 resposta

LÈMMINGS de Jordi Dausà i Mascort – (temp. 17/18 – llibre nº 033)

Per Imma Barba –

LÈMMINGS és el vint-i-novè títol de la col·lecció de novel·la negra Llibres del Delicte i és la quarta novel·la d’en Jordi Dausà. Un llibre, que sorprenentment, està narrat en segona persona i el protagonista s’explica a ell mateix els fets. Amb aquesta veu narrativa tant el protagonista com nosaltres anem descobrint els fets al mateix moment.

El protagonista, que no té nom, es desperta en una nau abandonada d’un polígon industrial, al costat de dos cadàvers. Ell està malferit i no recorda res. La butxaca d’un dels morts està plena de bitllets. Hi ha rastres d’una baralla. Agafa els diners, abandona el lloc i troba algú que l’ajuda, que l’acull fins que progressivament anirà recuperant la memòria i el seu passat, i amb això sabrà de qui es pot fiar i que ha de fer.

La cursa per recuperar la identitat i per descobrir si ets víctima o botxí, per saber d’on vens i com has acabat en aquest submón, envoltat de personatges amorals que pul·lulen per barraques i descampats no serà fàcil. Un repte que t’ha d’ajudar a comprendre la teva naturalesa, a reviure tota una vida i a saber si també pertanys aquest paisatge de condemnats.

La novel·la, que pren el seu títol d’un videojoc dels anys noranta, encara que també al·ludeix a uns rosegadors de l’àrtic (hi ha la llegenda que se suïcidaven en massa per autoregular l’espècie quan hi havia excés d’individus), indaga sobre la identitat i sobre qui és víctima i qui botxí.

Continua llegint →

– Voltar per la Literatura – LLEUGERA SANG (🐌🐌🐌) de Xavier Zambrano – 2018.02.21 – (temp. 17/18 – llibre nº 022)

Deixa un comentari

LLEUGERA SANG de Xavier Zambrano – (temp. 17/18 – llibre nº 022)

Per Imma Barba –

Aquesta és la primera incursió en la novel·la negra, que com a escriptor, ha fet Xavier Zambrano. Com a traductor, ha traduït al català autors del gènere negre com Dennis Lehane i Philip Kerr, o els relats de Sherlock Holmes.

LLEUGERA SANG és un llibre que vol ser un homenatge als clàssics del gènere negre nord-americà, cinema o literatura, un homenatge a l’estil pulp de mitjans del segle XX.

L’autor ens presenta el detectiu Marc Olier que fa anys que viu i dorm al despatx, a l’ample sofà de cuir encetat que va comprar amb l’optimisme imbècil dels primers temps. Feia dos anys de les Olimpíades i tothom semblava encara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats, comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que s’oblidaven de la reelecció a força de copes no gens esportives.

Un protagonista deixat de la sort, que encadena una cigarreta darrera una altra i beu whisky a tota hora. Una novel·la ambientada als anys noranta, en un món on encara no hi ha internet, ni pràcticament telèfons mòbils i on encara pagàvem en pessetes.

Olier i Daniel són germans bessons i es veuen implicats en una trama de xantatges que obliga en Olier a buscar a una jove, Estel Costajussà, de bona posició econòmica, que no vol ser trobada.

Continua llegint →