Arxiu d'etiquetes: Editorial Llibres del Delicte

– 400 – Voltar per la Literatura – ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.08.27 (temp. 18/19 – llibre nº 031)

ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Després de llegir “Animals dels marges” (vegeu aquella ressenya) i el relat publicat en el llibre “Assassins de Girona” (vegeu aquella ressenya), finalment he pogut llegir la novel·la “ELS MORTS NO PARLEN” escrita per Miquel Aguirre i publicada en 2015, per Llibres del Delicte.

ELS MORTS NO PARLEN és un inversemblant i engrescador relat de gènere negre que traspua humor des de les primeres línies.

En Quimet, un dels protagonistes de la novel·la, ha estat prejubilat i passa el dia al seu hort al peu de la serralada del Rocacorba, al Pla de l’Estany, a Banyoles. Per fer temps a què la dona arribi a casa després de la feina, visita el bar del poble on habitualment es troba amb el seu cosí, …. en Ferriol “l’Escorpit”. Dues personalitats ben diferents, en Quimet apocat, incapaç de prendre decisions que circula amb una Derby atrotinada. En Ferriol un pocavergonya ple de deutes que condueix un Mercedes.

Però un matí, en Quimet troba un cadàver a l’hort  i amb el cosí decideixen amagar-ho i simular un segrest. Per fer-ho compten amb la complicitat d’en Santaló, un ex carnisser borratxo i amb sobrepès.

En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Una novel·la que ens presenta uns personatges marcats per la seva grolleria i que es converteixen en caricatures cruels d’ells mateixos. Un escenari rural on reconeixem tòpics i on el llenguatge emprat ens apropa al lèxic de la comarca on es desenvolupen els fets. Unes situacions que de tan surrealistes i exagerades, acaben sent creïbles i versemblants. Un món rural on la gent perdona però no oblida, i uns protagonistes que aprofiten les oportunitats que es presenten per saldar comptes.

Continua llegint

– 387 – Voltar per la Literatura – LA MEMÒRIA DE LA VALL FOSCA de Carles Mentuy (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.29 temp. 18/19 – llibre nº 026)

LA MEMÒRIA DE LA VALL FOSCA de Carles Mentuy  (temp. 18/19 – llibre nº 026)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Un altre llibre de Llibres del Delicte que m’ha enganxat i agradat molt. LA MEMÒRIA DE LA VALL FOSCA, la segona novel·la de Carles Mentuy, després de “La venjança de la Vall Fosca” (Edicions Xandri, 2016), que no he llegit encara.

Una novel·la situada al Pallars Jussà, a la Vall Fosca, un indret de Catalunya rodejat d’altes muntanyes que provoquen que el sol no pugui arribar al fons de la vall durant moltes hores.

En aquest entorn, situa la novel·la els clans dels Mairà i dels Xurracs, dos clans enfrontats pel control del tràfic de drogues a la zona. L’odi entre ambdues famílies es remunta a moltes dècades, a generacions anteriors. L’ànsia de poder no té límits i arriba al control del Port de Barcelona, estenent els seus tentacles dins de la Model, els hospitals o fins i tot la llunyana illa de Bali.

Quan els plans dels Xurrac per acabar definitivament amb la casa Mairà prenen forma, els enfrontaments entre els principals integrants dels dos clans esdevenen cada cop més crus. Mentrestant, cap de les dues famílies deixen de banda els seus negocis  il·legals.

Una novel·la coral on cada capítol porta el títol del personatge que el protagonitza, i que ens va aportant dades de la trama. Persecucions, atemptats, segrestos, pactes, traïcions, suborns, xantatges, amor, … un ritme endiablat que et fa mantenir en tensió des del primer capítol fins al sorprenent gir final.

Les ànsies de venjança i la revenja impregnen les accions de la major part dels personatges d’ambdues famílies. I dins de cada família, la lluita per ostentar el lideratge. En Rique és el cap dels Xurrac, en Marc el dels Mairà. Personatges com Lo Rei Blanc, l’Antonio cosí d’en Rique, la Núria filla d’en Marc, el Gerard, un mosso d’esquadra de la Vall, en Serratosa o un mosso destinat a Barcelona que abans havia estat a la Vall, van confluint en una història trepidant.

Continua llegint

– 347 – Voltar per la Literatura – L’ULL DE L’ESCARABAT d’Anna Carreras i Aubets (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.05 (temp. 18/19 – llibre nº 023)

L’ULL DE L’ESCARABAT d’Anna Carreras i Aubets  (temp. 18/19 – llibre nº 023)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

L’ull de l’escarabat és el llibre número 39 de l’editorial Llibres del Delicte, editorial que continua amb la seva línia de publicar novel·les d’una gran qualitat, però difícilment catalogables. Aquesta és una novel·la diferent i sorprenent on la protagonista s’acaba construint el seu propi thriller.

Anna Carreras manipula la protagonista fins a trencar-la en un hàbil joc psicològic, on l’imaginari d’ella juga a la seva contra.

Quan la Maria s’enfila a l’autobús número tres ja fa dies que sap que en Salva és gai. Tossuda i bleda com ella sola, està decidida a deixar-li les coses clares. Ja en té prou, de tanta ambigüitat d’amfibi. No sap, però, que passarà una nit sencera tancada en un centre cultural ple d’escales, màquines expenedores i portes tancades amb l’única companyia d’un escarabat, negre i lluent, que no la desempararà.

Una singular història d’amor entre els dos personatges protagonistes, la Maria i en Salva, ella crítica d’art que ajuda en Salva a pintar un quadre. L’acció transcorre en una tarda/nit en unes oficines buides on ella resta involuntàriament reclosa.

Una novel·la amb un irònic sentit de l’humor que et manté alerta i encuriosida fins al final. Estructurada en capítols curts on la Maria ens recorda moments ja passats de la seva peculiar relació, i s’alternen amb l’experiència que està vivint. Les dues personalitats contraposades se’ns van descobrint a mesura que avança la trama, ella una persona una mica “perduda” en els seus sentiments i les seves intuïcions, ell un seductor manipulador de manual. I entre tots dos, l’ull d’un escarabat que observa tot.

Continua llegint

– 311 – Voltar per la Literatura – ELLES TAMBÉ MATEN (🐌🐌🐌) – 2019.06.10 (temp. 18/19 – llibre nº 022)

ELLES TAMBÉ MATEN  (temp. 18/19 – llibre nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Un recull de relats negres escrits per tretze escriptores catalanes, en un llibre coordinat i prologat per Anna Maria Villalonga i que va ser el tercer títol publicat per l’Editorial Llibres del Delicte el 2014.

Després de 3 edicions en català, l’editorial ha decidit traduir-lo i publicar-lo a la seva nova col·lecció en llengua castellana, “Delito“.

Tretze escriptores de diversos estils i procedències es van ajuntar en aquest projecte per demostrar que les escriptores de casa nostra poden, si volen, escollir el camí del gènere negre amb una gran solvència i qualitat.

Un llibre molt heterogeni, un recull de veus molt diferents que tenen en comú l’interès que desperten des de la primera línia fins al final del relat.

Un llibre que com els anteriors de relats, he començat a llegir amb reticència, però que haig de reconèixer que m’apropa una mica més a aquest gènere de narrativa breu que mostra en l’autor, autora en aquest cas, una capacitat de síntesi realment sorprenent.

Segons comenta l’Anna Maria Villalonga en el pròleg, la diversitat del contingut és la que ha ofert l’argument per a l’ordenació dels relats dins del recull:

  • Margarida Aritzeta: L’assassinat de la venedora de cupons
  • Teresa Solana: El segrest
  • Carme Torras: Una arítmia silenciada
  • Maria Carme Roca: Uns bons veïns
  • Núria Cadenes: Un mort a la cuina
  • Esperança Camps: (Ulleres de) Pasta Negra
  • Empar Fernández: El dia que vaig perdre el món de vista
  • Susana Vallejo: Un reflex a la Mirada
  • Susana Hernández: L’home del mirall
  • Marta Banús: Nit d’aniversari
  • Laura Diaz-Roig: Ella
  • Mònica Batet: El senyor Delcroix
  • Anna Maria Villalonga: De vegades, l’atzar

Un llibre que m’ha acompanyat en les meves estones curtes de lectura i en el que m’he trobat tot tipus d’històries. Totalment recomanable.

Títol original: Elles també maten
Data de publicació :  2014
Editorial: Llibres del Delicte
Idioma: català
Pàgines: 210

– 268 – Voltar per la Literatura –  COLL AVALL de Xavier Díaz i Marc Martínez (🐌🐌🐌) – 2019.05.13 – (temp. 18/19 – llibre nº 018)

COLL AVALL de Xavier Díaz i Marc Martínez (temp. 18/19 – llibre nº 018)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest va ser el segon títol publicat per l’Editorial Llibres del Delicte l’agost del 2013. COLL AVALL està escrita a quatre mans per dos periodistes, amics de fa més de vint anys, Xavier Díaz i Marc Martínez.

Un llibre que ens parla de la posició dels bancs en el terreny dels desnonaments i de la indefensió que comporta. L’Andreu Torrent ha estat vint anys vivint a Suècia i torna a Barcelona per la mort de la seva mare. Abandonat per la dona i sense feina, es troba amb un pis heretat i un deute hipotecari que no pot assumir.

Un llibre que intenta plasmar els problemes d’habitatge de la societat actual i el particular “descens als inferns” del nostre protagonista. La mort del director de l’oficina bancaria on rau la hipoteca del pis de la mare de l’Andreu, el posarà en el centre de la investigació d’assassinat la mateixa tarda del funeral.

Un relat molt àgil, breu, però una mica desigual. Un personatge protagonista que s’acabarà de desequilibrar en un procés d’embogiment, que comença culpabilitzant al seu germà del suïcidi de la seva mare.

Continua llegint

– 267 – Voltar per la Literatura –  ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.12 – (temp. 18/19 – llibre nº 017)

ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

De Miquel Aguirre només havia llegit el relat “El Mediocre” publicat en el llibre “Assassins de Girona” d’aquesta mateixa editorial i encara tinc pendent la seva anterior novel·la “Els morts no parlen” (núm. 10 de la col·lecció de Llibres del Delicte).

Ara he llegit ANIMALS DELS MARGES, aquesta faula negra que ens endinsa en una fosca organització de sicaris com a camí per preguntar-nos sobre les conseqüències d’exercir el dret a ser i pensar diferent.

Un llibre no convencional, amb dosis d’humor negre, surrealisme i ple d’ironia, on no hi ha ni investigadors, ni policies i quasi podríem dir, ni morts.

Un llibre que ens interroga sobre la llibertat individual, el risc a dissentir i la dificultat d’apartar-nos de les convencions i dels canons establerts.

Pere Sol treballa en una organització de sicaris amb una peculiar manera d’actuar a mig camí entre la brutalitat i el grotesc. Abandona un cadàver dins d’un cotxe i aquest fet comporta incomplir les regles de l’organització. Aquesta infracció li suposarà una condemna que haurà de complir.

Una organització criminal que utilitza els llibres com a símbol d’amenaça, qui rep un llibre sap que ha de morir. En paraules del mateix autor “Ara mateix, per a molta gent els llibres ja s’han convertit en una amenaça, en autèntics elements subversius”.

Capítols molt llargs que porten el títol d’un animal, tret de l’últim. Una novel·la plena de personatges perdedors i marginals que utilitza el diàleg entre ells per anar explicant els diferents punts de vista. El nostre protagonista es veurà immers en una turbulència de missatges xifrats, amenaces, execucions simbòliques i avisos amb l’únic objectiu que compleixi la condemna imposada.

L’acció té lloc en diferents indrets que podríem considerar atípics per una novel·la: benzineres, bars, hotels, aparcaments de camions o l’interior d’un cotxe, en general, llocs que, com els personatges, són espais desolats i sòrdids. Llocs i personatges que estan als marges de la carretera principal.

Una novel·la que m’ha atrapat pel simbolisme de moltes de les escenes descrites i perquè, sent gènere negre, s’aparta magistralment dels estereotips als quals estem acostumats.

Miquel Aguirre Oliveras va néixer a Banyoles l’any 1964. És llicenciat en Història Contemporània i columnista del diari el Punt. Col·laborador en diferents programes de ràdio com Ràdio Banyoles, Ràdio Salt i Ràdio Girona.

Autor d’assajos i llibres d’història,  aquesta és la quarta novel·la que publica: “Després del tro” (Proa, 2000), “La Cortina de saca” (Col·lecció Gabriel Ferrater, Servei de publicacions de l’UAB, 2012) i “Els morts no parlen” (Llibres del Delicte 2014).

Títol: Animals dels marges
Autor: Miquel Aguirre
Editorial: Llibres del Delicte
Data de publicació: Febrer de 2019
Pàgines: 292

– 227 – Voltar per la Literatura – CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.03.21 (temp. 18/19 – llibre nº 013)

CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz (temp. 18/19 – llibre nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Fa uns mesos vaig llegir el primer llibre escrit per l’autora mallorquina Dora Muñoz, “Massa mares per a un fill” i ara he tingut oportunitat de llegir aquesta segona novel·la CALIU SOTA LES CENDRES, editada també per Llibres del Delicte. Dues novel·les molt diferents que tenen en comú la descripció magistral dels personatges i dels seus sentiments.

La mort d’un important empresari hoteler de Palma, l’Andreu Fontal, aparentment natural, és el punt d’inici de la novel·la que comença justament amb un brillant capítol titulat Vaja putada, la mort! on qui ens parla és el mateix mort.

La seva mort porta a la sotsinspectora gallega, establerta a Mallorca, Camil·la Vázquez i als seus ajudants Pere i Pep, a esbrinar el que va passar, i destapen la realitat amagada rere aquesta persona respectada i admirada per l’opinió pública. Un home al qual ningú gosa criticar. Un home al qual molta gent odia. Un home que havia “tallat” molts caps en el seu camí cap a l’èxit. Un home sense escrúpols.

Les connexions d’un passat vinculat amb la repressió dels primers anys del franquisme i els danys inesborrables en la memòria dels afectats conflueixen en un assassinat que tindria molts sospitosos, si no fos que sembla una mort natural. La investigació policial destaparà la crua realitat d’una figura temuda i odiada a qui tothom afalagava en públic i odiava en silenci.

Al llarg de la novel·la trobem canvis de narrador, destacant per sobre de totes les veus, la de na Vica (Victòria Gallart), que ens parla de les atrocitats de la Guerra civil espanyola, d’un passat silenciat per la societat mallorquina i de com determinades persones van aprofitar les penúries de la postguerra per convertir-se en potentats.

Continua llegint