ELS IMPOSTORS de Pilar Romera (temp. 19/20 – llibre nº 007)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba
He llegit d’una tirada ELS IMPOSTORS, l’última novel·la de Pilar Romera que ens parla de perdedors, una història d’amor, amistat, mentides i traïcions situada en la Barcelona de la postguerra. Ambientada a la ciutat comtal però plena de referències a la terra natal de l’autora, la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situada l’any 1949, on al maig Franco visitarà la ciutat, coneixem una sèrie de personatges supervivents a la guerra, que hi han construït unes vides d’impostura. Una postguerra molt dura amb
racionament i repressió.
L’Albert Colom, que treballa en una impremta, és detingut per la brigada politicosocial, acusat de col·laborar en la impressió de propaganda antifranquista clandestina. És portat a la temuda
comissaria de Via Laietana i posteriorment a la Model.
A partir d’aquest fet coneixem la Dora Colom, en Miquel Alberich i en Bonaventura Puig i entre tots ells, el comissari Fuentes, de la vella escola, corrupte i addicte a les drogues.
Tots ells són supervivents. D’un bàndol i l’altre. Però també coneixem a Paco, un transformista del famós cabaret republicà La Criolla i que ara regenta una botiga de llibres de vell i fa de camell. Paco havia estat amant del primer marit de la Dora, un homosexual mort a l’Ebre.
Una novel·la molt ben documentada històricament i magníficament ambientada que ens apropa al món de corrupció imperant en l’època, on la supervivència a qualsevol preu era l’únic que importava. Un moment de la història està situat al camp de concentració d’Argelers fet que facilita a l’autora fer servir el recurs de la suplantació d’identitat.
Novel·la finalista del Premi Prudenci Bertrana 2012, té com a ingredients la intriga psicològica i la recreació de la vida social de finals de segle XIX. Personatges ficticis que es barregen amb personatges històrics vinculats als indrets geogràfics on es desenvolupa la història, Banyoles, París i Barcelona.
Narrat en primera persona, el llibre està estructurat en dues parts. En la primera part ens trobem el nen que descobreix que roba les ombres d’aquelles persones amb les quals s’encreua, companys d’escola, amics o coneguts. S’adona del seu estrany poder que li permet esbrinar, a través de les ombres robades, quins són els somnis, les pors o les il·lusions dels altres. I s’adona que ell pot inferir en els altres per trobar el camí que els faci acomplir els seus somnis.